We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Saint Michel (2024)

by J.M.Baule

/
1.
Pot ser puta la vida! - J.M.Baule Pot ser puta la vida, sense cap al•licient Si de cop, els problemes, t’omplen la ment Si el país és un caos, si els diners són el deu Quan el món s’enfonsa, sota els teus peus Si no hi ha cap certesa, si no pots dormir bé Pot ser puta la vida, en mig de tal desconcert. Pot ser puta la vida, si creus tot el que sents Si la ment s’esvalota, si l’amor és absent Quan el pes és tan fort, quan l’abús de poder, fa que es perdin els somnis, que donaves per fets Si es torna melangia, tot el riure d’ahir Pot ser puta la vida, si no saps decidir. Pot ser puta la vida, si no veus un demà Si no tens vot ni veu, si no et deixen parlar Si veus que la fam, ningú vol aturar Si no hi ha res de bo, si no veus cap pietat Si vius de la nostàlgia, del que vares ser abans Pot ser puta la vida, sempre enrere mirant. Pot ser puta la vida, sense algú al costat teu Si no saps omplir l’ànima, de bons sentiments Quan dorms a la palla, si no pots ser despert Si amb no res et conformes, si et mereixes molt més Quan no vius amb força, i altres pensen per tu Pot ser puta la vida, si no tens més virtuts. Pot ser puta la vida, si et sents per dins buit Quan idiotes xarraires, decideixen per tu Quan no saps d’on vens, ni saps a on vas Si l’amor ha fugit, o no l’has pas trobat Quan els anys han passat, i justa és la salut Potser puta la vida, si t’has perdut tu. Si els dimonis fan presa, de tot el voltant Pot ser puta la vida, sense déu al costat.
2.
Pedres parlen mudes Josep Maria Baulenas 2/03/2023 Hi ha cent mil tresors, sota la terra. Hi ha molts més al fons, de tots els mars. Cultures, s’han perdut, sols resten pedres Sabers antics, que ja, s’han oblidat. Cerquem sempre els tresors, lluny de nosaltres En selves, i tants llocs inexplorats… La mort sempre esdevé, en la recerca Sense trobar res, molts cops te’n vas. Pedres parlen mudes, sense paraules, ho diran tot Passatges d’homes, que varen perdre la raó. Cercant tan lluny, tots els valors, que, eren tan a prop. Es varen perdre en abismes de foscor. Vivim sempre al límit, de l’esperança Donant l’esquena a qui, podem ajudar. Ens hem confós en mig, de tanta ignorància Els ídols que hem aixecat, eren de fang. Anem cercant tresors, darrere muntanyes Farem la guerra a qui, els hagi trobat Deixem orfes als fills, de tantes recerques Orfes, tots al fi, anem caminant. Pedres parlen mudes, sense paraules, ho diran tot Passatges d’homes, que varen perdre la raó. Cercant tan lluny, tots els valors, que, eren tan a prop. Es varen perdre en abismes de foscor.
3.
La ciència, i la consciència j.m.baule 2022 Un crit de lluny, fa que et llevis Si ets en plena són Raons, més que paraules Per fer el cor més fort. No hi ha cap sortilegi Per mantenir recte el timó Ni ritual esotèric Per l’entorn, fer-lo millor Viu, com si fos el darrer dia! Expressa, el rebuig, de les mentides Mira’t tu, i veuràs, qui és qui somnia… Escriu amb sang, el teu pacte, amb la vida! Viu, el moment, cada instant, i al teu ritme! Cada gest teu, té el poder de fer-te lliure Escoltes, trons de guerra! De lluny, la por i la fam… La ciència, i la consciència No van del mateix braç El Diable, és dins les brases. Que hi poses al teu cap… L’amor amb tu és un àngel Que em ve com a regal. Viu, com si fos el darrer dia! Expressa, el rebuig, de les mentides Mira’t tu, i veuràs, qui és qui somnia… Escriu amb sang, el teu pacte, amb la vida!
4.
El donar ( j.m.baule 2005 ) No es pot donar el que no es té, acte de donar, acte alliberador. I el que ho rep, ho accepta de bo. Si el que don, ho dóna de tot cor. El que dóna mai no perd res, perquè en donar, a si mateix s'enriqueix, perquè en donar, a si mateix s'enriqueix. Si res no dónes, res no creix… Perquè la terra et doni, has d'abonar-la primer. Ella agraïda et dóna els fruits després. Ella agraïda et dóna els fruits després. Vida a la terra, acte de donar. Vida a la terra, acte de donar. El sol ens dóna vida, i la llum ens dóna fe… L'amor és dona sense esperar res de res. L'amor és dona sense esperar res de res. La vida es regala sense posar-li cap preu. La vida es regala sense posar-li cap preu. La mare dóna el pit, perquè sap que ho ha de fer. La mort se’ns emporta, i ens regala el cel. La mort se’ns emporta, i ens regala el cel. Si res no dónes, res no creix… Vida a la terra, acte de donar! Vida a la terra, acte de donar!
5.
Sento un Boogie Woogie! Copyright©Josep Mª Baulenas 2008 Camino solitari, per les entranyes d’un bosc. Seria un mal presagi, pensar que s’hi farà fosc. Trobaré jo la manera, de sortir-ne tot sol. I prendré moltes mesures, per aixecar-hi el vol. Porto pa amb tomàtec, i un rest amb molts alls. I també una estaca, per si ressuscita en Llach I un espanta-sogres, per qui vulgui treure el nas. Una corda molt llarga, per tindre-ho tot ben lligat. Sento un Boogie Woogie, dintre del meu cap. No és per extra límit, que em sentí tan cansat. De fer tanta filigrana, i d’anar sempre escorat! I de tanta martingala, d’anar amunt i avall! T’escric ja unes notes, per veure que hem de fer! Fa un cert temps que, tu i jo, ja ni follem! De tant en tant, és molt bo, perdre el seny! D’anar dissimulant, el temps sempre el perdem! Deixarem ja la rutina, i les velles costums. La vida és anar fent canvis, lluny del boig conegut. Les cadenes nostres, jo les llimo com puc! Emparat per somnis, de savis que ja són lluny. Sento un Boogie Woogie, dintre del meu cap! Fa que mogui els peus, i em posi a caminar… Deixaré les espardenyes, a la porta del garatge. Ara venen temps de canvi, estiguem ben preparats
6.
Sense dubtes 04:41
Sense Dubtes Copyright©Josep Mª Baulenas 2009 Dubtes, preguntes; i res més de bo! Vaig al meu centre, on és tot molt millor I si un dia la sort, seu a la vora del camí que ara faig L’abraçaré com si fos, aquell amor llargament esperat… Dubtes de tot! Promeses d’amor! Cendres al vent, no miro enrere On parla tothom, no es pot sentir res, les feres tan sols, miren la barrera I als matins, la pluja m’obre bé els ulls Boi descalç trepitjo, la terra que m’acull Fronts d’altres guerres, on ja he estat Fletxes de l’odi, que es va escampar Si tan sols el consol, de la teva mà, al meu costat Pot fer-me sentir, que ser feliç, és un màgic instant. I lliure de tot! De pors i dolors! De fam sols tindré, de la sapidesa Ben lleuger de pes, disposat a volar, l’anhel de sentir, una sola essència Sense dubtes de res! I amb promeses d’amor! Amb les cendres al vent, no miro enrere On parla tothom, no es pot sentir res, les feres tan sols, miren la barrera I als matins, la pluja m’obre bé els ulls Boi descalç trepitjo, la terra que m’acull
7.
Com el mar, passa el temps (J.m.baule 2022) Qui sap veure-ho, com cert? El que tens com escrit… O, tan sols eren somnis Que ja han prescrit Vàrem viure un món nou Que es va fer vell ahir… Les imatges són dubtes I, els mots, són l’oblit Com el mar, passa el temps Amb l’atzar, sota els teus peus… Camina amb peu descalç, sense defallir Les pedres i troncs, són part del camí Tot l’amor que has estès, és el marbre polit D’emocions ja viscudes, de quadres antics Visions orfes, del que vàrem ser ahir… Ara creus que ets despert? De cop, ho has sentit… Però, un xic més enllà Altres mars, hauràs vist Tens tan sols el moment La força del teu crit… I l’anhel de voler Viure tot l’infinit… Com el mar, passa el temps Amb l’atzar, sota els teus peus… Camina amb peu descalç, sense defallir Les pedres i troncs, són part del camí Tot l’amor que has estès, és el marbre polit D’emocions ja viscudes, de quadres antics Visions orfes, del que vàrem ser ahir… Com el mar, passa el temps Amb l’atzar, sota els teus peus…
8.
Saint Michel 03:57
Saint Michel J.M.Baule 2005 Les nostres vides passen com el vent. Però el nostre amor és d'infinit. Quan vàrem fer el pacte, no érem pas aquí, i seguim units amb sentiment i esperit. Canvien els rius, les pluges i el cel. Tot l'entorn viu és ben diferent, es fan blancs els cabells amb el pas del temps. Però el mar sempre és a prop de Saint Michel Des del finestral veig el cim del Montseny. On és l'esperança i Santa és la fe. I l'home pot ser més a prop del secret. De viure en un espai sense límit de temps. I canvien els nens, i els homes es fan vells. De la tardor, es passa a l'hivern. Segles d'amor, perquè som eterns Però el mar sempre és a prop de Saint Michel
9.
Excuses de malalt.. Copyright©Josep Mª Baulenas 2007 No et queixis més, dient que és per la feina… Si vas ben cremat, diràs; no tinc parella… Si estàs ben boig, no és per culpa de cap altre. Si beus de fort, de res pots oblidar-te I si cap al tard, no s’aixeca ja la cua, Diràs que és l’estrès, o la joventut perduda. Voldries ser la serp, que la pell vella muda. Excuses de malalt, que es pixa al llit i diu que sua! Et sents enganyat, perquè res et dóna la vida. Qui en té la culpa? Voldries compartir-la. Va ser el teu pare, que mai no t’escoltava, O un vell professor, que volia postergar-te. Si no hagués estat, per aquella noia bruna! Que un dia et va deixar, i ara fa de puta! Hauries arribat, més amunt que la Lluna. Excuses de malalt, que es pixa al llit i diu que sua! Tot de tu depèn, no t’ho agafis malament Tot de tu depèn, no t’ho agafis malament Tot de tu depèn, no t’ho agafis malament Tot de tu depèn, no t’ho agafis malament Parles amb tot-hom, de tot el que et preocupa. Quina mala sort! Qui n’ha tingut la culpa? Si ho feies tot tan bé, quina gent més barruda! Excuses de malalt, que es pixa al llit i diu que sua!
10.
Semblances 03:44
Semblances J.M.Baule 2005 Tot el que sembla potser, o bé tan sols ho sembla. Quantes coses sembla’n, i després, no són el que semblaven De vegades sembla que fas bé, després es confón la semblança. És com un infant que sembla inquiet, i és tan sols que té gana Presos semblen en el temps. Aquells que de records viuen. Tan sols van quedar ben quiets. Amb el que sembla que van viure. Món que canvia, això sembla, i és només que ho semblava. Perquè per fora, pot ser... Però per dins no canviava. L'amor és tal com és, no n'és només la semblança. Tan sols l'amor que és etern, ho sembla i és de llarga durada Presos semblen en el temps. Aquells que de records viuen. Tan sols van quedar ben quiets. Amb el que sembla que van viure. Tot el que sembla potser, o bé, tan sols ho sembla....
11.
Vaig, A on va el vent Copyright©Josep Mª Baulenas 2004 Vaig, a on va el vent… Sense fugir de res, tan sols mirant aquest cel. Veus, de l’inconscient… M’obren les portes, cap a destins més incerts. Creus, que pots anar amb ell… Seguint les petjades, de qui parlava amb L’Etern. Per això vaig, per terra i mar… Vaig a on va el vent… Vaig, a on va el vent… I ajunto les forces que aquí, em tenen de peus. Gent, dins d’aquest llarg tren… Girant sempre en cercle, la via no coneix el seu pes. Saps! Que és tan gran… La joia, la noia, la veu de tots els germans. La ràbia, el silenci, I tot el que és al teu voltant… I jo vaig, per mar i cel… Amb el meu cor, dins un estel… Vaig a on va el vent…
12.
Qui va amb un coix, el cap de l'any son dos J.M.Baule 2005 Mai no s'arrepleguen que no s'assemblin, tot són molles d'un mateix tall. Van tots plegats d'un lloc a un altre, fan el mateix perquè pensen igual. Són representants del Llop ferotge, nosaltres caputxetes amb cistells de pa. Canvien de cara per passar l'estona, Però, si et distreus, et mosseguen la mà. Saben nadar i guardar la roba, poden encantar-te amb els seus jocs de mans Però, baixa ja del núvol quan es faci fosc, perquè qui va amb un coix, al cap de l’any són dos. Bufa un vent que tira endarrere, són els temps de canvi ja profetitzats. Fora de la llei i quedem nosaltres, doncs volem un món, no tan enredat. Ja no podem dir, que farem demà? No saps ni avui com acabarà. Gira cua i posa el fre de mà, doncs la roda crema i pot explotar. Cuida amb qui vas quan vulguis sortir, diges-li que pensa vers el seu melic Però, baixa ja del núvol quan es faci fosc, perquè qui va amb un coix, al cap de l’any són dos.
13.
Pels camins de Camelot Desvetllat, de bon matí, encara és fosc, no puc dormir. Veig les llums, pel finestral. Què serà? No ho veig ben clar. Veig passar, al mag Merlí, entre flors, i un sospir. Dracs, princeses, fades del bosc, pels camins, de Camelot Ginebra, ja aviat s’adorm, Lancelot, li vetlla el son. Mentre Arthur, espassa en front, per poder, fer un regne fort. Morgana, bressa al seu fill, a l’exili, hi ha sols perill. Les llegendes, que s’han escrit, tenen mots, i puts d’oblit. Ideals, d’un món millor, entre brumes, hi és Avalon. Sant Greal, llibres antics, pels infants, poder dormir Trobadors, i artistes folls, canteu, les gestes com són Hi ha un món màgic, sota els llençols, quan vas a dormir, amb qui vols. Entre sons, sento quietud. Màgia d’herbes, pel bon futur. Dracs, princeses, fades del bosc, pels camins, de Camelot
14.
Cançó per Leo (Folk Song) Josep Maria Baulenas 9/08/2022 Ès el teu mirar, Que ve d’un lloc secret Ès quan somrius, l’amor ès ja complert. Tot el que sentim, Són tendres emocions Tot ès tant nou, Per descobrir aquest món. Nou mesos d’espera, fins a veure’t tant a prop Veient la teva cara, just quan dorms Entre el plor i el somni En el pit, hi tens l’anhel Per ser cada dia, més despert Quin serà el camí, Que voldràs escollir Quina empenta dus? Escrita en el destí Tot el que et rodeja, et prepara el caminar L’amor assegut a la llar. Estrelles viatgeres O un àngel, d’ala blanc Són dintre dels somnis que tindràs Ets el gran regal, Benvingut al món Un amor de cor, Per tot el teu entorn. Ès el teu mirar, Que ve d’un lloc secret Ès quan somrius, Leo l’amor ès ja complert. Ès ja complert. Quin serà el camí, Que voldràs escollir Quina empenta dus? Escrita en el destí Tot el que et rodeja, et prepara el caminar L’amor assegut a la llar.
15.
QUAN, JA ES FOSC… J.M.BAULE 25/2/2013 Quan, ja pensis que no hi ha esperança Quan, de res et serveix cavi-lar Quant, despertis del somni tan tèrbol De la festa, que ha de començar… Quan ja vegis que no hi ha sortida Quan et creguis que tot s’ha acabat Quan l’amor se’t torni un gran dubte… I el seny t’hagi abandonat, quan és fosc! Quan és fosc!... Caminants per entre les pedres Amb sabates de peu foradat! Que hi ha, camins amb sortides I sortides que tornen a entrar Muntanyes que no són pas barreres Amors que són de veritat…… Estels en el cel, desperten l’anhel De saber, com hem arribat? Hi ha dubtes que són com uns guies Hi ha dubtes que frena’n el pas… Certeses que són com les fletxes Clavades al pit de Sant Sebastià… Somnis plens d’esperança… Promeses que el vent s’endurà… Si es trenca un cor, de tant d’amor És difícil poder-ho arreglar… Quan sentis que tu ets l’esperança Quan sentis que tu ets el portal… Quan et vegis dret, quan bufa el vent I no importi, a on t’has aturat… Quan escoltis la veu que tens dintre I quan pensis, sabent que has pensat… Quan et sentis lliure, sense por al vincle De les lleis que t’han imposat… Llavors no és tan fosc, llavors, no és tan fosc! Llavors no és tan fosc, llavors, no és tan fosc! Llavors no és tan fosc, llavors, no és tan fosc!

about

Cançons i pensaments fets musica

credits

released March 19, 2024

Josep Maria Baulenas

license

all rights reserved

tags

about

J.M.BAULE Catalunya, Spain

J.M.BAULE ES UN MUSICO MULTINTRUMENTISTA, SUS RAICES PROVIENEN DEL FOLK AMERICANO Y EL BLUES,
Influencias: Bob Dylan, The Doors, The Animals, Muddy Waters, Mississippi Fred McDowell, Donovan, Michel Polnareff, Franco Battiato, The Rolling Stones, Brian Jones, American Folk, The Moody Blues. ... more

contact / help

Contact J.M.BAULE

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Redeem code

Report this album or account

J.M.BAULE recommends:

If you like Saint Michel (2024), you may also like: