Mil i un rostres d'un exili - 2016

by J.M.Baule

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

      €5 EUR

     

1.
2.
3.
04:31
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
05:08
16.

about

All tracks, performed and composer by:J.M.BAULE

credits

released September 22, 2015

Words and music: J.M.Baule

tags

license

all rights reserved

about

J.M.BAULE Catalunya, Spain

J.M.BAULE ES UN MUSICO MULTINTRUMENTISTA, SUS RAICES PROVIENEN DEL FOLK AMERICANO Y EL BLUES, PERO HACE INFINITAS INCURSIONES EN EL BRITISH POP DE LOS 60. SUS DISCOS SON AUTOPRODUCIDOS EN SU TOTALIDAD, NORMALMENTE TOCANDO TODOS LOS INSTRUMENTOS, Y CON COLABORACIONES DE LUJO DE ERIC BAULE A LA GUITARRA, Y FERNANDO DE LA TORRE,
ACTUALMENTE, TIENE MÁS DE 20 DISCOS EN LA RED DIGITAL.
... more

contact / help

Contact J.M.BAULE

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Redeem code

Track Name: La legió dels morts
La legió dels morts…
j.m.baule 19/05/2015

Som la legió dels morts, volem manifestar…
Que, la vida és un somni, no és del tot reial…
Vàrem perdre guerres, i nostre és el dolor…
De veure que, en la terra, la inconsciència, és mal major.

Sortim d’un passat incert, des de, recons del temps…
I el nostre sacrifici, en un canvi d’hora es perd!
Vàrem donar la vida, i hem fet revolucions…
amb experiències dures, per fer-ne un món millor.

Marcant nous camins. Escrits, i pensaments…
Per canviar els esquemes, i crear nous testaments…
Mil guerres hem viscut… La fam i el desconcert…
Com àngels ben caiguts, d’un cel que es desconeix…

Som la legió dels morts, espectres sense dol.
No en escolta ningú, som d’altres dimensions!
Passant per fer Creuades, i el foc d’inquisicions…
Vàrem portar la vida!, per després sembrar la mort!

Invents, amor, justícia, i noves religions…
Escrits incendiaris, amb els dogmes de la por!
Vàrem estimar de cor! I vàrem odiar…
Les nostres obres, són els llibres d’estudiar…

Profetes, reis i prínceps, de regnes temporals…
Cuideu-vos de la vida, la mort és al costat!...
Sereu ànimes lliures, o esperits turmentats!
O tan sols quimeres, del que havíeu estat abans.

Jutges sense maça, fora del temps carnal.
Cercant una consciència, que no havíeu tingut mai
Les nostres veus, es perden en l’espai…
Som noms escrits, damunt de marbres blancs.
Track Name: Prenc un Stop!
Prenc un Stop!
Josep maria Baulenas 2015

Prenc un Stop!
Després de tantes reflexions…
De tants Stocks!
De pensaments, i d’emocions…
Prenc un Stop!
De baixar, fins al fons!...
De tants neguits, i diàlegs sords…
D’ ocupacions, i atencions…

Em prendré la vida, des d’un àmbit nou!
Estant sempre fidel, als camins del cor!
Lluny de les imatges, de mons ja viscuts!
Amb la vista recta, mirant al futur! Sense cap mur!

Prenc un Stop!
I veig, el temps passar de cop!
Sento que, els anys,
són com estels, que han anat volant!
Tots els carrers, plens de rostres canviats…
I en la ciutat, residus mutants…
De molta gent que, no riu ni clam…

Prenc un Stop!
Són els teus ulls, mirant de prop…
Des de, a on ets…
Ells saben, molt bé qui sóc!
Tant amb la llum, com si es fa fosc!
Tant si és serè. Com si és bromós!
Prenc un Stop!

Em prendré la vida, des d’un àmbit nou!
Estant sempre fidel, als camins del cor!
Lluny de les imatges, de mons ja viscuts!
Amb la vista recta, mirant al futur! Sense cap mur!
Track Name: L'Artista!
L’Artista j.m.baule 15/09/2015
Pintor d’estels, pintant anhels…
Amb pinzell fi, i sinuós…
Passa de dret, més lluny del temps…
A on, el color és confon…

Ombres i vents, del firmament
Bufen els seus alès!
Omplen de vida, la llum divina…
Retrats del nostre indret…

Destins pintats!
Amb l’entramat…
D’un puzle desigual.

Colors triats…
I, ben barrejats…
Des d’un espai, que ens és molt distant.

Pedres lluents, incandescents…
Som com granets de pols…
Som llibertins? O ens escapem…
De mirar pous més profunds…

Llapis despert, traça discret
Però, en la força hi és tot!
Santes pregàries, recullen pàgines…
Que omplim, els vius, i els morts…

Histories molt tristes…
O, plenes de joia…
Pactes de comú acord!

Davant i darrere…
De diferents monedes
En caure, donen el mateix ressò…

Quan pinta l’artista, ho veu al seu prisma
I traça, mil i un colors…
Amb llum o tenebra, amb les mans d’un orfebre…
Ens pinta, de roig el cor!
Track Name: Els besos, que mai no compten
Ella té els colors de l’arbre
de la pell i de l’escorça
de la pluja i de la molsa
dels besos que mai no compten

Els besos que mai compten
són els llavis de la vida,
si la prens li prens el mar
l’horitzó blau de la sina,
mentre li mires els ulls
esborres ombres i estimes
els besos que mai no compten
com si fossin pols de vidre,
si la prens li prens el mar
i l’horitzó de la sina.

Tan nua sembla un castell
de sorra, d’alba i petxines,
els besos que mai no compten
els seus llavis on t’enfiles
per sentir per un moment
que de sentir-la somies
vaixells que volen i criden.

Si la prens com un castell
l’onada gelosa et mira
i els besos que mai no compten
s’amaguen sota el serrell
els ulls que plores i mires.
Els besos que mai no compten
et besen tota la vida.

Xavier Rivero
Track Name: Cercles dels ancestres
Cercles dels ancestres

Lluny de les imatges, que hem anat fent, de molts passatges
Cercant molts centres, ideals, i estats de l’ànima
Del seu cos n’he fet altars, com de deessa immortal
El seu esperit, l’he fet sentir la meva flama.

Dolces les paraules
Van sortint, amb temps de calma
Els indrets antics, ja resten molt llunyans…
Fantasies clares
Els neguits i esperances
Temps de guerres, tan sols pau, per breus instants…

Cors que esperen sentir, la consciència, la tendresa
D’un amor, de més enllà de l’existència…
Presses que s’aturen, quan la vida va més lenta
I ja no crema, la sang d’adolescència

Fatigats per llargs camins
Per normes i destins, de passos tan petits
Quan som infants
Miro les muntanyes,
amb la llum clara de l’alba, i somriu
la teva cara en un mirall

Amb gran misteri arribem, i el dubte és, cap a on anem…
Però, el temps passa, i s’escapa de les mans
Tots els símbols de cultura, són com déus en miniatura
I els gegants, ens miren des d’enllà…

Cercles dels ancestres
De molts savis, I dels mestres
Que preguen, des d’espais intemporals…
Per trovar la pau d’un regne
On hi hagi un sol precepte
Que parli d’un amor universal.
Track Name: Un grapat de poemes
Un grapat de poemes…
(Lyrics: Xavier Rivero Tarruella)

No et faran mal un grapat de poemes,
una mica de llum, quan arribi el cel fosc.
No els demanis sentit, si dins no et prenen,
només deixa’t portar, pel seu sentit sinuós.

No et faran mal un grapat de poemes,
Lluny ja de nit, quan claregin els jorns
Del racó del silenci, on surten les veus,
Que aturen els verbs, en un regne de son.

No et faran mal un grapat de poemes,
com vi dolç de l’atzar, o el verí de la mort
Només deixa’t portar, pels camins que ara venen…
Uns, plens d’alzines i camps de roselles.
D’altres, d’espines, I camps de dolor.

No et faran mal un grapat de poemes,
Que parlin de joia, d’un amor, o bé un amic.
Un amic que t’escriu perquè sentis els rius,
quan baixis del cel, entremig de les pedres
Doncs, les paraules que vols, es confonen fent tombs.

No et faran mal un grapat de poemes,
també els dies són curts, i les penes són velles…
Van i vénen del nord cap al sud…
S’enfilen a l’alba, i s’adormen fent vetlla,
i a la vora del mar, hi a escrit el teu nom

No et faran mal un grapat de poemes.
Les paraules que vols, molts cops ja no venen.
Són sentits ofegats, aturats a mig tram…
No et farà mal, una mica de sorra a les venes
Per poder despertar, i sentir que ets d’os i carn.
Track Name: Impressions (Blues)
Impressions!
Copyright©Josep Mª Baulenas 2016

El Pare i la Mare, cuida’n dels seus fills.
El Pare treballa fins alta la nit.
La Mare, ho vetlla amb els cinc sentits.
Ni han hores de riure, i temps de patir…
No és fàcil la vida, però m’omple l’Esperit.
Tan sols no fer res, en pot trencar per dins!

Amor a la Terra, i amor als sentits.
Despullem els morts i els seus manuscrits.
Si es parla de Guerra, de fam, o bé del fi…
No puc ésser sord, ja hi tinc compromís!
El fi del viatge vull que sigui ben tranquil!
Tan sols ignorar-ho em trenca per dins!

El “Guia” ja sap com té de cosir.
Els fils de la trama, de tots els destins.
Si d’un lloc a un altre, anem o venim…
Cobrint l’experiència, anant fent camí.
No puc ésser sord, no em puc pas mentir…
No puc ésser cec, ja hi tinc compromís!

La feina és el deure que hem de complir,
A la Terra les cendres, i a l’aire l’Esperit,
Tan sols no fer res, en pot trencar per dins!
Track Name: Bòbila Blues
Bòbila Blues - j.m.Baule 2005

Segons ens han fet creure
Deu va fer Adam d'un tros de fang.
I que de pols vàrem néixer,
i a la pols hem de tornar.

Amb les mans i el cos cansat,
d'una jornada ben dura,
dia d’erera dia,
gent de cara trista, guanyen un bocí de pa.

En mig d'un soroll que no atura,
les llengües resten mudes,
torns de nit i dia,
i va passant la vida per un salari baix.

I no hi ha descans!
Ni per pensar!
S'ha de treballar,
per poder menjar.

Per què.
Segons ens han fet creure
Déu va fer Adam d'un tros de fang.
I que de pols vàrem néixer,
i a la pols hem de tornar.

Plens de fang fins a les orelles,
no hi ha art ni passió,
sols cal fer bé la feina,
l'amo sols vol producció

I l'argila de la terra,
s'haurà de barrejar,
amb les mans que han fet la feina,
amb les que van fer anar les eines,
quan ens arribi el final.

Per què.
Segons ens han fet creure
Deu va fer Adam d'un tros de fang.
I que de pols vàrem néixer,
i a la pols hem de tornar.
Que de pols vàrem néixer,
i a la pols hem de tornar.
Track Name: Qui va amb un coix...El cap de l'any, son dos!
Qui va amb un coix, el cap de l'any son dos
J.M.Baule 2005


Mai no s'arrepleguen que no s'assemblin,
tot són molles d'un mateix tall.
Van tots plegats d'un lloc a un altre,
fan el mateix perquè pensen igual.

Són representants del Llop ferotge,
nosaltres caputxetes amb cistells de pa.
Canvien de cara per passar l'estona,
Però, si et distreus, et mosseguen la mà.

Saben nadar i guardar la roba,
poden encantar-te amb els seus jocs de mans
Però, baixa ja del núvol quan es faci fosc,
perquè qui va amb un coix, al cap de l’any són dos.

Bufa un vent que tira endarrere,
són els temps de canvi ja profetitzats.
Fora de la llei i quedem nosaltres,
doncs volem un món, no tan enredat.

Ja no podem dir, que farem demà?
No saps ni avui com acabarà.
Gira cua i posa el fre de mà,
doncs la roda crema i pot explotar.

Cuida amb qui vas quan vulguis sortir,
diges-li que pensa vers el seu melic
Però, baixa ja del núvol quan es faci fosc,
perquè qui va amb un coix, al cap de l’any són dos.
Track Name: Colors d'amor
Colors d’amor
Copyright©Josep Mª Baulenas 1995

Amb qüestions de l’amor
Els colors li fan el joc…
El que vols representar…
Els colors t’ajudaran
Si la vols enamorar?
Els colors decidiran…

Si és Groc, l’amor és poc…
Si es Verd, l’amor és fred.
Si es Lila, l’amor s’hi enfila.
I si es Blau, l’amor i cau.

Si és Rosa, l’amor s’hi posa,
Si es Blau-cel, és com un estel.
Si és negre, és dins la tenebra…
I és molt gran, quan l’amor es Blanc.

I, si és Vermell, és sexual i bell!
Si és Daurat, amb res s’ha acabat…
Si és Turquesa, és d’una Princesa,
I el més gran… Quan l’amor és Blanc

Si és Taronja, és com una esponja…
Si és Morat, se’l menja el meu gat.
Si és, color cendra, en tens molt per aprendre.
Tan sols si és Blanc, és l’amor més gran.

Amb les Festes de l’estiu, tota cuca surt del niu,
Amb les fulles de l’Hivern……
L’amor s’adorm silent.
Track Name: El plor dels Xamans
El Plor dels Xamans (j.m.baule 2015)
Des del cim, d’un gran turó
S’escolta un cant, de plor i dolor…
Raça lliure, i ancestral…
D’antics guerrers, al cel pregant.

Ànimes lluny, ja del seu passat…
Records de foc, de morts I sang
Ja no hi ha terres, a on caçar…
Ni nens que corrin, en els grans prats…

S’escolta, un…
Eah, eah, eah, eah, eh…

El germà Búfal, fou llibertat…
En un passat que resta, ja molt llunyà
Ni els boscos, ni els rius i valls…
Són el refugi, del foc tribal

Ni les dones, molen el blat…
Tampoc ni ha arcs, per poder tensar
Ni cavalls pintats, sense ferrar…
El blanc diable, a sang i fetge entrar.

S’escolta, un…
Eah, eah, eah, eah, eh…

Tots els fantasmes, dels vells Xamans
So de tambors, pel cel sonant…
No hi ha més pactes, per poder trencar…
Tan sols fusells, per les veus callar.

Al lluny s’escolta, un prec I un clam
Cavalls de ferro, marcant el pas…
És mort l’orgull! I la dignitat…
La dona altiva, ja no aixeca el cap!

S’escolta, un…
Eah, eah, eah, eah, eh…
Track Name: L'adeu de l'amic etern
L’A dèu de l’amic etern
Copyright©José mª baulenas 1969

T'ho explicaré jo tot, oh amic del meu cor,
t'ho explicaré jo tot, abans de deixar aquest món…

Els amors i les roses, i totes les coses,
són tan sols il•lusions, que moren amb tu.

Un dia tu sabràs, com ara jo sé,
que la vida és una onada, que va i ve…

Els dies passen, la vida s'acaba,
i els somnis segueixen, fins al fi.

T'ho explicaré jo tot, oh amic del meu cor,
aviat tu sabràs les coses del món.

Si perds un fals amor, no quedis mai enyorat,
amb el tram de la vida, molts n’has de trobar.

I quan les meves paraules, no puguis ja sentir,
pensa sempre amb tot això, que ara t'he dit.

Ara jo m'envaí cap a un altre lloc,
m'he cansat de patir, en aquest món de foc.

Adéu amic meu, mai més ens veurem,
cadascun anirà, per un lloc diferent…
Adéu amic meu, mai més ens veurem,
cadascun anirà per un lloc diferent…
Track Name: Soroll de timbals
Soroll de timbals
Copyright©Josep Mª Baulenas 2007

Ja no tinc cap deute amb tu,
Ni tan sols amb mi mateix,
El camí que tinc davant, és el que ara he de fer.
Ja no vull miralls,
On reflectir,
Els cantons amargs, on ja no em vull quedar atrapat.

Prega fort a Déu!
Si et vol escoltar!
Però mentrestant estreny el pas, i obre bé les mans.
El soroll dels timbals,
Espanta el Ramat,
Cada ovella al seu aire, fins que troba al seu reixat.

Ara ens toca viure a tu i a mi, per descomptat.
Sense cap por en el fracàs.
Penes, i glories es barregen, tant s’aval!
Però sóc conscient del més important…

Soroll de timbals,
Ja és sent de lluny,
I la gent s’esvera, preguntant-se d’ant surt.
És, tan sols ressò,
D’un pressent confós,
De totes les quimeres, que han omplert el nostre món.

Agafem bé la mà.
No tinguis més por.
És tan sols la vida, el motiu per sentir amor.
Ara tanca els ulls.
Seca tots els plors.
Mentre els timbals ja callen, I ens deixen amb repòs

Ja no tinc cap deute amb tu.
Ni tan sols amb mi mateix…
Track Name: Cançó de les portes
CANÇÓ DE LES PORTES

Truca-las, quan vinguí el cas!
Quan en tinguis, necessitat…
Per la pèrdua d’un amor…
Si és qüestió, de vida o mort!

Truca-las, si has tingut sort!
Si ho has perdut tot, en el joc…
Quan no trobis el camí,
per sortir-ne d’un lloc fosc.

I, si pots trucar, ben confiat
Alguna porta, se t’obrirà…
Uns, passen pel dret…
Altres, ajupen el gep…
Molts passen, arrossegats també!

Quan penses massa, no és bo
Més dolent, és si penses poc!
Quan et creus, que ets superior,
resulta que, ets molt inferior!

Si els peus, et porten lluny…
Buscant, el que ja tens al costat,
I, veus que, has de tornar…
A trucar, la porta que has deixat

I, si pots trucar, ben confiat
Alguna porta, se t’obrirà…
Uns, passen pel dret…
Altres, ajupen el gep…
Molts passen, arrossegats també!

Si resar, ja no et serveix…
Perquè, en el cel, has perdut la fe…
Gira cua, amb un bon pas…
Potser a l’infern, et facin cas!
Track Name: Beauty
Beauty
Flaixos de fa anys,
fan que molts records, siguin quasi presents.
Com si fos ahir,
veig plorar els teus ulls, amb un adéu intens!

Fràgils sentiments…
Pocs dies, per anar-nos descobrint…
Abraçats, com un sol cos…
Vivint, en molt poc temps, l’infinit.

Beauty
Els traços del destí,
dibuixen un esbós, de tu, i de mi
Beauty
Ja res no és perdut,
la vida va seguint, fent nous camins.

Passos, tots seguits,
la pluja, borra les petjades que vares fer ahir.
Els somriures, i els plors…
Són com l’equipatge, de tots els records.

Que haurà estat de tu?
En el llarg passar del temps…
Escric un text ben nu…
Com passatges d’un estel…

Beauty
Els traços del destí,
dibuixen un esbós, de tu, i de mi
Beauty
Ja res no és perdut,
la vida va seguint, fent nous camins.
Track Name: Ma Soeur Madeleine
Ma Soeur Madeleine
J.m.baule 28/08/2016

Ma Soeur Madeleine, expliquem amb detall
del perquè, el món es gira, i no riuen els infants.
Dolors, com les espines, consciències despertant.
I, moltes veus es perden, en mig de tots els clams.

El temps passa de pressa, els nens es van fent grans.
Caminant entre les pedres, i el fang dels oblidats.
Vinc d’un llarg viatge, amb el cos molt cansat…
Llargues travessies, per paratges desolats.

Ma Soeur Madeleine, amb els núvols he dansat.
M’he fet molts refugis, I, a l’infern, també hi he estat!
Palpant moltes quimeres, anhels per realitzar…
Cercant amors difícils, que tenia al costat

He vist moltes cares, mirant-me en el mirall.
Algunes plenes de rabia, i altres de pietat…
He girat mil cops, el seny, volent-me perdonar.
En els teus dolços ulls, em vull, ensimis mar.

Ma Soeur Madeleine, tu saps el bé i el mal.
Guiem amb els passos, ferms… Sense entrebancs!
Miro cap al cel, la llum és al voltant…
Sempre hi ha esperança, si el cor va bategant.

Ma Soeur Madeleine, expliquem amb detall.
Perquè costa tant d’entendre, quan es fa tot complicat.
Sols, respirar la vida, ja és miracle, per adorar.
Prego, Madeleine, encertar el meu caminar.