Get all 47 J.M.BAULE releases available on Bandcamp and save 50%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Saint Michel (2024), Sobre los pasos de Bob Dylan (2023/24), Rock n' Roll Age (Versiones en español), Baule Sings Buddy (En español -Inglés)), Coses de Dylan (En català) 2010, Scott Walker & The Walker Brothers (En español), Canciones de Bob Dylan en español (2022), Simon & Garfunkel (en español) 2022, and 39 more.
1. |
||||
PODER EMPAITAR EL VENT “ CATCH THE WIND”
Donovan Leitch - adap: j.m.baule 2010
Quan, jo sento que estic sol
Tinc la sensació, i el sentiment
De què ella sempre, és al meu costat...
Tots els anys, passen de llarg
Però hi es el sentiment, d’aquells moments
Quan junts volíem, poder empaitar el vent.
Quan se’n va, la llum del Sol...
I s’enfosqueix l’entorn, i no hi ha cap soroll
El seu somriure, em dóna tota la vida...
Els cabells canvien de to...
Però l’esperit no és vell, d’aquells moments
Quan junts volíem, poder empaitar el vent.
Quan, la pluja, cau del cel
Com si fossin plors, de molts estels
En els seus ulls, hi parla un gran silenci...
Mil i un rostres, i una veu...
Parlava a l’inconscient, sense dir res més
Quan junts volíem, poder empaitar el vent
|
||||
2. |
||||
Pluja de cop!
“Buckets of Rain”
bob dylan –
adaptació al català: j.m.baule 2014
Pluja de cop, plora el meu cor!
Tot el que sento, es torna més fort…
Com si de sobte, s’escapés tot de les mans…
Tinc tot l’amor, que sempre havies somniat!
Dòcil he estat, i també fort…
He vist marxar a gent de l’entorn…
Amics que arriben, i altres que s’envàn…
Si de debò em vols, aquí em tens al costat.
M’agrada com rius, i els teus dits delicats,
Els teus llavis dolços, i el teu mirar…
Com oceans, que es perden en més enllà!
La tristesa em sobte, quan em poso a pensar.
Miro quan dorms, i el teu respirar…
És com hipnòtic, i em quedo extasiat…
Em plena la teva, manera d’estimar…
Et porto amb mi, encara que sembli distant…
Tot pot ser trist! o pot ser feliç…
Depèn del que fas, o de com ho has vist!
Fas bé, o fas mal, sempre guien els sentits…
Per tu faré, el que mai havia fet per mi!
|
||||
3. |
||||
Sand And Foam “Arena i Escuma”
Donovan leitch – adaptació: j.m.baule 2015
Els arbres tatuats, reflexes de sol creixent…
Diamants en el mar, esquitxats per cops de rem…
i tot pel màgic fòsfor, que hi ha en tal quantitat,
amb silenci, cap a Mèxic anàvem seguint.
Allà, en el vall de Escorpi, sota la gran creu de Quars…
Fumant en la gran conxa, construïda pels Gitans…
Vàrem beure i somniar, amb els vins de temps llunyans,
Quan el cristall dels déus, era un senyal.
Asseguts damunt del bambú, el pulquen, com gran esperit,
Mirant el cap davant, sentint el mon marí.
Els regnes de formigues, caminant sota els meus peus,
Plens de pols, fins a Mèxic anàvem seguint…
So de grills a la selva, i estels en plena nit…
Cercles microscòpics, fins als ulls anaven fluint…
La Nativa d’ulls ben negres, mirava il-luminant…
Tot el meu destí, es va aclarir…
Arbres tatuats, reflexes de sol de creixent…
Diamants en el mar, esquitxats per cops de rem…
i tot pel màgic fòsfor, que hi ha en tal quantitat,
cercant tresors, fins a Mèxic vàrem seguir.
|
||||
4. |
||||
I AM A ROCK “SOC COM UN ROC”
Paul simon – Adaptació: J.M.Baule 2015
Dies d’hivern…
En un profund i obscur desembre.
Estic sol, amb mi mateix…
Mirant per la finestra, als carrers de més avall
En un sudari silenciós la neu com cau
Sóc com un roc,
Sóc com una illa, amb port.
M’he fet molts murs,
Fortaleses ja molt profundes,
Que ningú ja, hi pot entrar.
No tinc ja la mancança, de tenir grans amistats...
El riure tan fàcil, jo he rebutjat.
Sóc com un roc,
Sóc com una illa, amb port.
Parlem d’amor!
He sentit aquest dolor, a l’ànima;
Hi és encara, com un present.
No vull reviscolar, els somnis que ja han mort,
Si no hagués estimat mai, tindria sencer el cor.
Sóc com un roc,
Sóc com una illa, amb port.
Tinc els escrits…
I mil poetes per protegir-me;
Tinc com blindat tot el cos,
Amagat tan dintre meu, dintre del meu melic.
No toco a ningú, i ningú em toca a mi.
Sóc com un roc,
Sóc com una illa, amb port.
I una roca no sent cap dolor;
I una illa mai sent el plor.
|
||||
5. |
||||
The War Drags On - La guerra segueix
Donovan - Adaptada per: J.M.Baule
T’explicaré la història, d’un soldat ras
Va anar a lluitar, al sud del Irak
Pau i llibertat, eren bons ideals
Esperança, igualtat, motius... per lluitar.
Però, la guerra segueix igual!
Immers en un mar, de cossos dessagnats
Milions de rostres, sense esperança ni pau
Armes més crues, per matar sense pietat
Ossos escampats, i gent... Sense llar.
Però, la guerra segueix igual!
Diuen que lluiten, per guanyar la llibertat
No és pas la manera, sols ho ha d’empitjorar
Tan sols, hi ha més sang, misèria i dolor
Tot dirigit, per éssers... sense cor.
Però, la guerra segueix igual!
Ahir a la nit, el soldat va somniar,
Ciutats en flames, va sentir a gent cridar...
Sang als carrers, i desesperació
Un núvol taronja, com un àngel... de devastació...
No hi ha ningú, contra qui lluitar!
És tot fals, l'impost ideal!
És pervers, el motiu principal!
Sóc conscient de tot ... i, la meva ànima...
Vol plorar....
|
||||
6. |
Colors (Colours) Donovan
03:06
|
|||
COLORS ( DONOVAN LEITCH)
Adap: j.m.baule 2010
Groc és el color dels cabells del meu amor
Al matí, quan surt el sol
Al matí, quan surt el sol...
I és aquest, el moment, millor de tots...
Blau és el color del cel, amb la llum
Del matí, quan surt el sol
Del matí, quan surt el sol
I és aquest, el moment, millor de tots...
Verd és el color de l’herba del camp
Al matí, quan surt el sol
Al matí, quan surt el sol
I és aquest, el moment, millor de tots...
Tots aquests colors, em semblen mès purs
Si ella és amb mi...hmmm
Si ella és amb mi...hmmm
I és aquest, el moment, millor de tots...
Lliure avui, em sento, i feliç com mai
Si amb ella penso...hmmm
Si amb ella penso...hmmm
I és així, tal com jo, tinc els sentits
|
||||
7. |
||||
Sonen campanes “Ring Them Bells”
Bob Dylan / adapt: Baule
Sonen campanes entre els rituals
de la ciutat que dorm
Sonen campanes, des del Santuari
Damunt de llamps i de trons...
Són batecs molt profunds...
Quan la fe ja ha caigut...
I el temps, va cap enrere, cercant un perdó perdut
Toca campanes Sant Pere
Cap als quatre elements
Toca campanes amb força
Per covards i valents...
Potser la gent, ja ho sap bé
Que ha arribat ja el temps...
De veure el cel, quan el sol es pon, I mirar el firmament.
Toca campanes, dolça Marta
Pels que pateixen arreu...
Toca campanes, que tothom s’adoni
De què hi ha un sol Déu.
Ja el pastor és adormit...
Sense por, ni neguit...
Amb ovelles, espargides, entre boscos i rius
Sonen campanes, pel cec i el sord...
Sonen campanes, per perduts amors...
Sonen campanes, per tots els vostres fills
Que faran de jutges, al seu propi destí...
Sonen campanes, pel temps que se’n va
Pel plor d’infant, quan ser innocent, ja és tard!
Toca campanes Magdalena
Des del teulat més alt...
Toca-les de la torre,
pels lliris dels Sants...
La guerra té un front molt gran...
I la lluita és amb sang...
Ja és molt curta la distància, entre el bé i el mal
|
||||
8. |
||||
El soldat universal
Buffy Sainte Marie
És alt o baix, és prim o gros
lluita amb missils, o a cops de roc,
pot tenir els seus cinquanta anys,
o tenir-ne sols disset.
Serà soldat durant mil anys.
És catòlic és ateu, és hindú o és jueu,
budista, baptista o inconscient,
sap que matar és un crim,
i també que ens matarà,
a mi per tu germà, i a tu per mi.
Està lluitant per França,
també pel Canadà.
Pels Estats Units, o be l’Iran
també lluita pel Japó, lluitarà arreu del món
I creu que així, la guerra acabarà.
Lluita per la democracia,
el socialismo, o qui sap què?
Ell diu que és per la pau de tots,
ell és qui ha de decidir, qui ha de viure o de morir:
Només fa, el que li manen des de dalt.
Però sense ell no hagués pogut,
Hittler tirar endavant,
i Cèsar s'hagués quedat tot sol;
ell és qui ofereix el cos, perquè faci de punyal.
Sense ell, tots aquests crims, no tenen lloc.
És el soldat universal,
és el braç executor…
Les ordres no venen de gaire lluny:
les hi donem tu i jo, amb les nostres permisions
no veieu, que no és el camí per anar a la pau
|
||||
9. |
||||
No ho pensis més, ja està bé!
Dont think twice, it’s all right ( Bob Dylan )
Adaptació: J.M.baule
De res serveix fer-se tantes preguntes
Si a cap d’elles no respons…
De res serveix viure vides de l’altra gent
Deixant la teva en un racó
Quan canti el gall, demà de bon matí
Pel finestral, em veuràs partir…
Tu ets la raó de què emprengui un nou indret
No ho pensis més, ja està bé!
De res serveix que em vulguis ple de llum, nena!
Si sempre estem en la foscor!
De res serveix que em vulguis ple de llum, nena!
Si el camí nostre, ja és dubtós…
Voldria sentir, un motiu molt més fort
Per quedar-me, i no anar a un altre lloc
Mai hem tocat el fons, dels nostres sentiments…
No ho pensis més, ja està bé!
De res serveix que cridis el meu nom, nena!
Com mai avant ho vares fer…
De res serveix que cridis el meu nom, nena!
No puc sentir-te plorar més!
Mentre els meus passos, enfilant camí avall
Penso en la forma que jo vaig estimar
Et vaig donar el meu cor, i vaig quedar-me ofegat…
No ho pensis més, ja està bé!
El meu camí el penso fer tot sol, nena!
No puc saber on aniré…
I dir que ho sento, seria massa fred, nena!
Tan sols diré, que et vagui bé…
Cap dels dos pot dir, que ens equivoquem
Ha estat una experiència, amb moments molt conscients
Ni tu, ni jo, hem perdut el temps…
No ho pensis més, ja està bé!
|
||||
10. |
||||
LA CASA DEL SOL NAIXENT
“ The House of The Rising’ Sun”
Tradicional - adap: j.m.baule 2010
Hi havia una casa a Nova Orleans
Se’n deia, del Sol Naixent
I va estar de molts homes, la perdició
D’això, jo en dono, fe a Déu.
La mare era modista...
Cosia, milers de Blue Jeans
El pare era un jugador...
Allà, a Nova Orleans.
Vagant entre tavernes,
Sempre amb el Whisky a punt
I un parc equipatge, i un cor ben dur
Sols va donar, pena i dolor
Algú em va dir a l’orella...
Que mai fos tal com ell...
Una ànima perduda, i sense amor
A la casa del Sol Naixent.
La vida va portar-me molt lluny d’allà
Anant de ciutat en ciutat...
I per tot arreu, vaig poder trobar
Cases com el Sol Naixent.
Oh! Mare, digues als fills...
Que no visquin, com jo ho he fet!
Una vida, pobre i mísera!
A la casa del Sol Naixent...
Avui retorno a Nova Orleans...
Amb la vida, tocant cap al fi!
I veig en runes, el que abans va ser
La casa del Sol Naixent
Hi havia una casa a Nova Orleans
Se’n deia, del Sol Naixent
I va estar de molts homes, la perdició
D’això, jo en dono, fe a Déu.
|
||||
11. |
||||
Tot el món em va parlant “ Everybody’s Talkin’”
( fred neil) Adap: baule 2011
Tot el món em va parlant
Amb preguntes, sense resposta...
Ressonen buides dins la ment.
Es van creuant les mirades...
Sense veure bé els rostres
Tan sols reflexos d’ulls estranys
Vaig a on el Sol es posa...
I la pluja va amb mi...
Vull cercar nous paratges...
En el cor...
Donant l’esquena al vent
Que del Nord ve tan fred...
Faré tombs com les pedres...
Del camí.
Tot el món em va parlant
Amb preguntes, sense resposta...
Ressonen buides dins la ment.
Circulen dintre, el meu inconscient
|
||||
12. |
||||
Pluja del matí
“Early morning rain” Gordon Lightfoot
Adap: Josep Mª Baulenas1994
Deixa que s'emporti el vent,
i la pluja del matí.
Tots aquells pensaments...
Que et feien defallir,
tot és dins el teu cap,
i la tristor, dins el teu cor,
deixa que s'ho emporti tot,
el vent s'endurà la pols.
Amb les mans tu culls les flors,
Que omplen el teu desig,
i un ahir ple de records,
un adéu i un tren de nit.
Potser un marge de dolor,
i un somriure infantil,
la consciencia, de què tot...
Ho tens escrit en el destí.
Un camí tu has seguit.
Ple de branques i esbarzers
I, una vida has maleït...
I, al final no sabràs res.
D'un parany vols fugir...
De pensaments fora de joc,
tot s'aprèn de patir...
El que resta importa poc.
I la pluja del matí...
Mullarà tots els carrers,
i el vent que ve del nord...
S'endú fulles i records...
I el vent que ve del nord...
S'endú fulles i records.
|
||||
13. |
||||
Els Clars Dies D’Espencer “Days Of Pearly Spencer
Adaptat per: J.M.Baule
Caminant pels bruts carrers
boi descalç, i el cap inquiet
El camí és llarg, i el pas estret
Enlluernat pel sol…
Ulls de vell, rostre d’infant
Ombres entorn, del seu semblant
pedra i pols, pel voltant
Rastres d’un dia més…
Els clars dies d’Espencer
Ah, ah, ah… es tornen en penombres…
Precs al cel, mirada amunt
Són els núvols com de fum
Els camps llaurats, no tenen noms
Però són sempre d’algú…
Arbres grans, vora els camins
Fan l’ombra de molts destins
Quan els ulls es perden sols
Amb els records d’ahir…
Els clars dies d’Espencer
Ah, ah, ah… es fonen en penombres…
A on han anat, els dies clars?
Quan l’esperança era l’instant?
Tot s’ha enterrat sota el cel blau
Destins, amb jocs d’atzar…
Hi han mirades que són mudes
Amb derrotes, ben absurdes
Ara vas pels molts carrers
Amb rates d’acompanyant…
Els clars dies d’Espencer
Ah, ah, ah… es fonen en penombres…
Camí buit, sense certesa
Peus cansats, per la pobresa…
Crits clamant que torni el seny…
Quan veus que tot se’n va…
Dels teus ulls, surten els plors
De les vides, i records
Vols de tot, ressucitar
Però, ho veus tot llunyà…
Els clars dies d’Espencer
Ah, ah, ah… es fonen en penombres…
|
||||
14. |
||||
Una gran pluja molt aviat caurà - A Hard Rain's Gonna Fall
- Bob Dylan – Adaptat: J.M.Baule
Oh, on has estat, fill meu d'ulls blaus?
On has estat, fill meu estimat?
Perdut pels voltants, de dotze negres muntanyes
M'he arrossegat, per camins on el fang m’ofegava
Fent via entremig de set boscos en ombres
He estat ben prop, de cor d'unes tombes
He estat al davant d'onze mars sense vida
I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta!
Oh, digue'm que has vist, fill meu d'ulls blaus?
Digue'm que has vist, fil meu estimat?
He vist un nadó envoltat per les feres
Una autopista d'or que ningú transitava
La sang degotant d'una branca molt negra
He vist un munt d'homes tacats d'injustícia
Una escala blanca coberta per l'aigüa
Deu mil oradors amb les llengües molt falses
He vist nens jugant amb pistoles i espases
I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta!
Oh, que has sentit, fill meu d'ulls blaus?
Digue'm que has sentit, fill meu estimat?
El soroll d'un gran tro fent senyal d'advertència
El tronar d'una onada que el món ofegava…
A cent timbalers, amb les mans ben enceses
Deu-mil remugant, i ningù els escoltava
Uns morint de fam, mentre altres somreien
Els salms d'un poeta que és mort a la séquia
El plor d'un pallasso, cansat de fer riure
I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta!
Oh, que has trobat, fill meu d'ulls blaus?
Digue'm qui has trobat, fill meu estimat?
El cos d'un infant prop d'un cavallet mort
També un home blanc passejant un gos negre
I una dona molt jove, que el cos li cremava
Una noia també, que m'ha omplert d'esperança
Un home he trobat, d’amor dessagnant-se
I un altre ple d'odi i de desesperança
I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta!
Ara que faràs fill meu d'ulls blaus?
Digue'm que faràs fill meu estimat?
Molt lluny m’anirè, abans que comenci a ploure
De nou cap al fons de les selves més fosques
On la gent és molta, i les mans són ben buides
Allà on el verí embruta les aigües
On la llar i la vall són presó, i després tomba
Allà on el botxí amaga sempre el seu rostre
On la fam és terrible i la gent oblidada
On el nombre és el zero i el color és el negre
Viuré i diré això, respirant-ho i pensant-ho
Des del cim més alt perquè tothom ho escolti
Després deixaré, que la mar m'enfonsi
Amb la cançó ben apresa, abans de cantar-la
I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta!
|
||||
15. |
||||
Susanna (Suzanne) Leonard Cohen
Susanna té una casa, enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua, i les barques, al capvespre.
I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges, d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li, que no us queda amor per a ella,
de seguida us capta l'ona.
Mira el riu i deixa entendre,
que ella té un amor per sempre.
I voleu fer el camí amb ella.
I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia,
que el seu cos es dóna al vostre, per no res.
I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,
va passar un temps fent de guaita, i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs homes, sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: «Des d'ara, els homes
mariners seran i amb barques aniran...».
Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar
sobre nosaltres el seu clam.
I el camí que ell fa feu vostre
i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.
I llavors Susanna us porta, fins al riu amb la mà estesa.
Al vestit, hi du les roses, i els parracs de les trinxeres,
mentre el sol inunda el fàstic, dels monuments de la terra.
I us ensenya a veure coses, que no hauríeu sabut veure,
entremig d'escombraries, i entremig de flors enceses,
com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.
I Susanna el mirall desa.
I voleu fer el camí amb ella.
I voleu seguir-la a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit seu ella ajusta al vostre cos
|
||||
16. |
||||
Tal com Una dona
(Just Like a Woman)
Autor Bob Dylan - adaptación J.M.Baule 2007
No vagis mirant cap al cel,
si de nit et sents com indefens.
Tots deuen saber, que el mar és tan immens,
i ella és nua! Enmig dels quatre vents.
I li brillen, els bucles dels cabells.
I és forta!, tal com una dona, sí que ho és!
I fa l'amor com una dona.
I pateix!, com sol fer-ho una dona.
Però la nena que és, plora per dins.
La Reina Maria, va somrient.
Hauré de veure-la més sovint.
Ningú pot amagar, el plor que ve de dins,
ella es creu que, ningú pot oferir,
la mà oberta, l'anima i l'esperit.
I és forta!, tal com una dona, sí que ho és!
I fa l'amor com una dona.
I pateix!, com sol fer-ho una dona.
Però la nena que és, plora per dins.
I la pluja va seguint, mullant tots els camins,
I, jo ple de set!
I ella indiferent, se'n reia dels meus somnis,
enmig de l'hivern.
A les portes de l'infern, ja no puc pensar amb la ment,..
I ara!... He de partir,
no tinc ja raons per ser aquí.
Ella ve d'un món distant, com amics podem durar.
Un mar de dubtes, pedres i entrebancs,
han fet que, tot s'hagi acabat.
Però, enganya!, com ho fa una dona. De debò!
I fa l'amor com una dona.
I pateix!, com sol fer-ho una dona.
Però la nena que és, plora per dins.
|
||||
17. |
||||
CANÇÓ DEL NOI DELS CABELLS LLARGS
Jordi Batiste
Mireu que estic sol,
acabo de deixar els amics,
els nois i les noies m'han dit adéu
o fins demà.
Miro cap al cel,
i les estrelles no m'estimen,
i a dins de les cases la gent es posa a la taula.
Després xerraran d'aquestes coses tan banals
com són la tele, el treball o bé el cinema
o bé el futbol.
Ells es fumaran el seu cigarro,
i quan no els sentin les dones
explicaran un xiste verd.
Però mai no recordaran
el noi que és mort a la guerra,
a l'absurda guerra,
o a qualsevol guerra
que els homes s'inventen
perque hi morin els nois.
Jo no vull anar a casa aquesta nit,
no vull que em vegin els veïns
ara que estic plorant.
Val més que creguin
que com sempre estic cantant
i es riguin dels meus cabells llargs
i diguin que sóc un ximplet.
I quan parlin algun dia de mi
diran que sóc l'extravagant
que no té res a dins del cap..
Val més que no treure'ls l'encant
i que la gent del meu carrer
es creguin que són un iè-iè.
Per què no veuen que estic trist?
Per què no es donen compte
que el món no és tan bonic?
N'hi ha que passen gana,
n'hi ha molts molts a la guerra,
i ells sols parlen del seu futbol.
|
||||
18. |
||||
CADA COSA TE EL SEU TEMPS
“TURN, TURN TURN!” PETE SEEGER
Adap: j.m.baule 2010
Per tot hi ha els seus moments
I cada cosa té el seu temps...
Un temps per cada cosa... Sota el firmament
Un temps per néixer, i un temps per morir
Un temps per plantar, i per recollir...
Un temps per matar, i altre per penedir-se
Un temps d’espera, i un altre per passar de llarg
Per tot hi ha els seus moments
I cada cosa té el seu temps...
Un temps per cada cosa... Sota el firmament
Un temps per construir, i per destrossar
Un temps de parlar, i un temps de callar
Per estar despert, i per somniar...
Un temps de conflicte, i un altre, per donar-se la mà
Per tot hi ha els seus moments
I cada cosa té el seu temps...
Un temps per cada cosa... Sota el firmament
Un temps per la guerra, i un temps per la pau
Un temps de ser fort, o feble si cal!
Un temps de treball, i un temps de descans
Temps de pensar, i temps, de quedar-se aturat
Per tot hi ha els seus moments
I cada cosa té el seu temps...
Un temps per cada cosa... Sota el firmament
Un temps per perdre, i un temps per guanyar
Un temps d’estimar, i un temps d’odiar...
Un temps d’aprendre a perdonar...
I mai és tard, per saber que hi tens al voltant
|
J.M.BAULE Catalunya, Spain
J.M.BAULE ES UN MUSICO MULTINTRUMENTISTA, SUS RAICES PROVIENEN DEL FOLK AMERICANO Y EL BLUES,
Influencias: Bob
Dylan, The Doors, The Animals, Muddy Waters, Mississippi Fred McDowell, Donovan, Michel Polnareff, Franco Battiato, The Rolling Stones, Brian Jones, American Folk, The Moody Blues.
... more
Streaming and Download help
J.M.BAULE recommends:
If you like Folk-Song (El cant de tot un temps) 2020, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp