We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Folk​-​Song (El cant de tot un temps) 2020

by J.M.Baule

/
1.
PODER EMPAITAR EL VENT “ CATCH THE WIND” Donovan Leitch - adap: j.m.baule 2010 Quan, jo sento que estic sol Tinc la sensació, i el sentiment De què ella sempre, és al meu costat... Tots els anys, passen de llarg Però hi es el sentiment, d’aquells moments Quan junts volíem, poder empaitar el vent. Quan se’n va, la llum del Sol... I s’enfosqueix l’entorn, i no hi ha cap soroll El seu somriure, em dóna tota la vida... Els cabells canvien de to... Però l’esperit no és vell, d’aquells moments Quan junts volíem, poder empaitar el vent. Quan, la pluja, cau del cel Com si fossin plors, de molts estels En els seus ulls, hi parla un gran silenci... Mil i un rostres, i una veu... Parlava a l’inconscient, sense dir res més Quan junts volíem, poder empaitar el vent
2.
Pluja de cop! “Buckets of Rain” bob dylan – adaptació al català: j.m.baule 2014 Pluja de cop, plora el meu cor! Tot el que sento, es torna més fort… Com si de sobte, s’escapés tot de les mans… Tinc tot l’amor, que sempre havies somniat! Dòcil he estat, i també fort… He vist marxar a gent de l’entorn… Amics que arriben, i altres que s’envàn… Si de debò em vols, aquí em tens al costat. M’agrada com rius, i els teus dits delicats, Els teus llavis dolços, i el teu mirar… Com oceans, que es perden en més enllà! La tristesa em sobte, quan em poso a pensar. Miro quan dorms, i el teu respirar… És com hipnòtic, i em quedo extasiat… Em plena la teva, manera d’estimar… Et porto amb mi, encara que sembli distant… Tot pot ser trist! o pot ser feliç… Depèn del que fas, o de com ho has vist! Fas bé, o fas mal, sempre guien els sentits… Per tu faré, el que mai havia fet per mi!
3.
Sand And Foam “Arena i Escuma” Donovan leitch – adaptació: j.m.baule 2015 Els arbres tatuats, reflexes de sol creixent… Diamants en el mar, esquitxats per cops de rem… i tot pel màgic fòsfor, que hi ha en tal quantitat, amb silenci, cap a Mèxic anàvem seguint. Allà, en el vall de Escorpi, sota la gran creu de Quars… Fumant en la gran conxa, construïda pels Gitans… Vàrem beure i somniar, amb els vins de temps llunyans, Quan el cristall dels déus, era un senyal. Asseguts damunt del bambú, el pulquen, com gran esperit, Mirant el cap davant, sentint el mon marí. Els regnes de formigues, caminant sota els meus peus, Plens de pols, fins a Mèxic anàvem seguint… So de grills a la selva, i estels en plena nit… Cercles microscòpics, fins als ulls anaven fluint… La Nativa d’ulls ben negres, mirava il-luminant… Tot el meu destí, es va aclarir… Arbres tatuats, reflexes de sol de creixent… Diamants en el mar, esquitxats per cops de rem… i tot pel màgic fòsfor, que hi ha en tal quantitat, cercant tresors, fins a Mèxic vàrem seguir.
4.
I AM A ROCK “SOC COM UN ROC” Paul simon – Adaptació: J.M.Baule 2015 Dies d’hivern… En un profund i obscur desembre. Estic sol, amb mi mateix… Mirant per la finestra, als carrers de més avall En un sudari silenciós la neu com cau Sóc com un roc, Sóc com una illa, amb port. M’he fet molts murs, Fortaleses ja molt profundes, Que ningú ja, hi pot entrar. No tinc ja la mancança, de tenir grans amistats... El riure tan fàcil, jo he rebutjat. Sóc com un roc, Sóc com una illa, amb port. Parlem d’amor! He sentit aquest dolor, a l’ànima; Hi és encara, com un present. No vull reviscolar, els somnis que ja han mort, Si no hagués estimat mai, tindria sencer el cor. Sóc com un roc, Sóc com una illa, amb port. Tinc els escrits… I mil poetes per protegir-me; Tinc com blindat tot el cos, Amagat tan dintre meu, dintre del meu melic. No toco a ningú, i ningú em toca a mi. Sóc com un roc, Sóc com una illa, amb port. I una roca no sent cap dolor; I una illa mai sent el plor.
5.
The War Drags On - La guerra segueix Donovan - Adaptada per: J.M.Baule T’explicaré la història, d’un soldat ras Va anar a lluitar, al sud del Irak Pau i llibertat, eren bons ideals Esperança, igualtat, motius... per lluitar. Però, la guerra segueix igual! Immers en un mar, de cossos dessagnats Milions de rostres, sense esperança ni pau Armes més crues, per matar sense pietat Ossos escampats, i gent... Sense llar. Però, la guerra segueix igual! Diuen que lluiten, per guanyar la llibertat No és pas la manera, sols ho ha d’empitjorar Tan sols, hi ha més sang, misèria i dolor Tot dirigit, per éssers... sense cor. Però, la guerra segueix igual! Ahir a la nit, el soldat va somniar, Ciutats en flames, va sentir a gent cridar... Sang als carrers, i desesperació Un núvol taronja, com un àngel... de devastació... No hi ha ningú, contra qui lluitar! És tot fals, l'impost ideal! És pervers, el motiu principal! Sóc conscient de tot ... i, la meva ànima... Vol plorar....
6.
COLORS ( DONOVAN LEITCH) Adap: j.m.baule 2010 Groc és el color dels cabells del meu amor Al matí, quan surt el sol Al matí, quan surt el sol... I és aquest, el moment, millor de tots... Blau és el color del cel, amb la llum Del matí, quan surt el sol Del matí, quan surt el sol I és aquest, el moment, millor de tots... Verd és el color de l’herba del camp Al matí, quan surt el sol Al matí, quan surt el sol I és aquest, el moment, millor de tots... Tots aquests colors, em semblen mès purs Si ella és amb mi...hmmm Si ella és amb mi...hmmm I és aquest, el moment, millor de tots... Lliure avui, em sento, i feliç com mai Si amb ella penso...hmmm Si amb ella penso...hmmm I és així, tal com jo, tinc els sentits
7.
Sonen campanes “Ring Them Bells” Bob Dylan / adapt: Baule Sonen campanes entre els rituals de la ciutat que dorm Sonen campanes, des del Santuari Damunt de llamps i de trons... Són batecs molt profunds... Quan la fe ja ha caigut... I el temps, va cap enrere, cercant un perdó perdut Toca campanes Sant Pere Cap als quatre elements Toca campanes amb força Per covards i valents... Potser la gent, ja ho sap bé Que ha arribat ja el temps... De veure el cel, quan el sol es pon, I mirar el firmament. Toca campanes, dolça Marta Pels que pateixen arreu... Toca campanes, que tothom s’adoni De què hi ha un sol Déu. Ja el pastor és adormit... Sense por, ni neguit... Amb ovelles, espargides, entre boscos i rius Sonen campanes, pel cec i el sord... Sonen campanes, per perduts amors... Sonen campanes, per tots els vostres fills Que faran de jutges, al seu propi destí... Sonen campanes, pel temps que se’n va Pel plor d’infant, quan ser innocent, ja és tard! Toca campanes Magdalena Des del teulat més alt... Toca-les de la torre, pels lliris dels Sants... La guerra té un front molt gran... I la lluita és amb sang... Ja és molt curta la distància, entre el bé i el mal
8.
El soldat universal Buffy Sainte Marie És alt o baix, és prim o gros lluita amb missils, o a cops de roc, pot tenir els seus cinquanta anys, o tenir-ne sols disset. Serà soldat durant mil anys. És catòlic és ateu, és hindú o és jueu, budista, baptista o inconscient, sap que matar és un crim, i també que ens matarà, a mi per tu germà, i a tu per mi. Està lluitant per França, també pel Canadà. Pels Estats Units, o be l’Iran també lluita pel Japó, lluitarà arreu del món I creu que així, la guerra acabarà. Lluita per la democracia, el socialismo, o qui sap què? Ell diu que és per la pau de tots, ell és qui ha de decidir, qui ha de viure o de morir: Només fa, el que li manen des de dalt. Però sense ell no hagués pogut, Hittler tirar endavant, i Cèsar s'hagués quedat tot sol; ell és qui ofereix el cos, perquè faci de punyal. Sense ell, tots aquests crims, no tenen lloc. És el soldat universal, és el braç executor… Les ordres no venen de gaire lluny: les hi donem tu i jo, amb les nostres permisions no veieu, que no és el camí per anar a la pau
9.
No ho pensis més, ja està bé! Dont think twice, it’s all right ( Bob Dylan ) Adaptació: J.M.baule De res serveix fer-se tantes preguntes Si a cap d’elles no respons… De res serveix viure vides de l’altra gent Deixant la teva en un racó Quan canti el gall, demà de bon matí Pel finestral, em veuràs partir… Tu ets la raó de què emprengui un nou indret No ho pensis més, ja està bé! De res serveix que em vulguis ple de llum, nena! Si sempre estem en la foscor! De res serveix que em vulguis ple de llum, nena! Si el camí nostre, ja és dubtós… Voldria sentir, un motiu molt més fort Per quedar-me, i no anar a un altre lloc Mai hem tocat el fons, dels nostres sentiments… No ho pensis més, ja està bé! De res serveix que cridis el meu nom, nena! Com mai avant ho vares fer… De res serveix que cridis el meu nom, nena! No puc sentir-te plorar més! Mentre els meus passos, enfilant camí avall Penso en la forma que jo vaig estimar Et vaig donar el meu cor, i vaig quedar-me ofegat… No ho pensis més, ja està bé! El meu camí el penso fer tot sol, nena! No puc saber on aniré… I dir que ho sento, seria massa fred, nena! Tan sols diré, que et vagui bé… Cap dels dos pot dir, que ens equivoquem Ha estat una experiència, amb moments molt conscients Ni tu, ni jo, hem perdut el temps… No ho pensis més, ja està bé!
10.
LA CASA DEL SOL NAIXENT “ The House of The Rising’ Sun” Tradicional - adap: j.m.baule 2010 Hi havia una casa a Nova Orleans Se’n deia, del Sol Naixent I va estar de molts homes, la perdició D’això, jo en dono, fe a Déu. La mare era modista... Cosia, milers de Blue Jeans El pare era un jugador... Allà, a Nova Orleans. Vagant entre tavernes, Sempre amb el Whisky a punt I un parc equipatge, i un cor ben dur Sols va donar, pena i dolor Algú em va dir a l’orella... Que mai fos tal com ell... Una ànima perduda, i sense amor A la casa del Sol Naixent. La vida va portar-me molt lluny d’allà Anant de ciutat en ciutat... I per tot arreu, vaig poder trobar Cases com el Sol Naixent. Oh! Mare, digues als fills... Que no visquin, com jo ho he fet! Una vida, pobre i mísera! A la casa del Sol Naixent... Avui retorno a Nova Orleans... Amb la vida, tocant cap al fi! I veig en runes, el que abans va ser La casa del Sol Naixent Hi havia una casa a Nova Orleans Se’n deia, del Sol Naixent I va estar de molts homes, la perdició D’això, jo en dono, fe a Déu.
11.
Tot el món em va parlant “ Everybody’s Talkin’” ( fred neil) Adap: baule 2011 Tot el món em va parlant Amb preguntes, sense resposta... Ressonen buides dins la ment. Es van creuant les mirades... Sense veure bé els rostres Tan sols reflexos d’ulls estranys Vaig a on el Sol es posa... I la pluja va amb mi... Vull cercar nous paratges... En el cor... Donant l’esquena al vent Que del Nord ve tan fred... Faré tombs com les pedres... Del camí. Tot el món em va parlant Amb preguntes, sense resposta... Ressonen buides dins la ment. Circulen dintre, el meu inconscient
12.
Pluja del matí “Early morning rain” Gordon Lightfoot Adap: Josep Mª Baulenas1994 Deixa que s'emporti el vent, i la pluja del matí. Tots aquells pensaments... Que et feien defallir, tot és dins el teu cap, i la tristor, dins el teu cor, deixa que s'ho emporti tot, el vent s'endurà la pols. Amb les mans tu culls les flors, Que omplen el teu desig, i un ahir ple de records, un adéu i un tren de nit. Potser un marge de dolor, i un somriure infantil, la consciencia, de què tot... Ho tens escrit en el destí. Un camí tu has seguit. Ple de branques i esbarzers I, una vida has maleït... I, al final no sabràs res. D'un parany vols fugir... De pensaments fora de joc, tot s'aprèn de patir... El que resta importa poc. I la pluja del matí... Mullarà tots els carrers, i el vent que ve del nord... S'endú fulles i records... I el vent que ve del nord... S'endú fulles i records.
13.
Els Clars Dies D’Espencer “Days Of Pearly Spencer Adaptat per: J.M.Baule Caminant pels bruts carrers boi descalç, i el cap inquiet El camí és llarg, i el pas estret Enlluernat pel sol… Ulls de vell, rostre d’infant Ombres entorn, del seu semblant pedra i pols, pel voltant Rastres d’un dia més… Els clars dies d’Espencer Ah, ah, ah… es tornen en penombres… Precs al cel, mirada amunt Són els núvols com de fum Els camps llaurats, no tenen noms Però són sempre d’algú… Arbres grans, vora els camins Fan l’ombra de molts destins Quan els ulls es perden sols Amb els records d’ahir… Els clars dies d’Espencer Ah, ah, ah… es fonen en penombres… A on han anat, els dies clars? Quan l’esperança era l’instant? Tot s’ha enterrat sota el cel blau Destins, amb jocs d’atzar… Hi han mirades que són mudes Amb derrotes, ben absurdes Ara vas pels molts carrers Amb rates d’acompanyant… Els clars dies d’Espencer Ah, ah, ah… es fonen en penombres… Camí buit, sense certesa Peus cansats, per la pobresa… Crits clamant que torni el seny… Quan veus que tot se’n va… Dels teus ulls, surten els plors De les vides, i records Vols de tot, ressucitar Però, ho veus tot llunyà… Els clars dies d’Espencer Ah, ah, ah… es fonen en penombres…
14.
Una gran pluja molt aviat caurà - A Hard Rain's Gonna Fall - Bob Dylan – Adaptat: J.M.Baule Oh, on has estat, fill meu d'ulls blaus? On has estat, fill meu estimat? Perdut pels voltants, de dotze negres muntanyes M'he arrossegat, per camins on el fang m’ofegava Fent via entremig de set boscos en ombres He estat ben prop, de cor d'unes tombes He estat al davant d'onze mars sense vida I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta! Oh, digue'm que has vist, fill meu d'ulls blaus? Digue'm que has vist, fil meu estimat? He vist un nadó envoltat per les feres Una autopista d'or que ningú transitava La sang degotant d'una branca molt negra He vist un munt d'homes tacats d'injustícia Una escala blanca coberta per l'aigüa Deu mil oradors amb les llengües molt falses He vist nens jugant amb pistoles i espases I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta! Oh, que has sentit, fill meu d'ulls blaus? Digue'm que has sentit, fill meu estimat? El soroll d'un gran tro fent senyal d'advertència El tronar d'una onada que el món ofegava… A cent timbalers, amb les mans ben enceses Deu-mil remugant, i ningù els escoltava Uns morint de fam, mentre altres somreien Els salms d'un poeta que és mort a la séquia El plor d'un pallasso, cansat de fer riure I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta! Oh, que has trobat, fill meu d'ulls blaus? Digue'm qui has trobat, fill meu estimat? El cos d'un infant prop d'un cavallet mort També un home blanc passejant un gos negre I una dona molt jove, que el cos li cremava Una noia també, que m'ha omplert d'esperança Un home he trobat, d’amor dessagnant-se I un altre ple d'odi i de desesperança I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta! Ara que faràs fill meu d'ulls blaus? Digue'm que faràs fill meu estimat? Molt lluny m’anirè, abans que comenci a ploure De nou cap al fons de les selves més fosques On la gent és molta, i les mans són ben buides Allà on el verí embruta les aigües On la llar i la vall són presó, i després tomba Allà on el botxí amaga sempre el seu rostre On la fam és terrible i la gent oblidada On el nombre és el zero i el color és el negre Viuré i diré això, respirant-ho i pensant-ho Des del cim més alt perquè tothom ho escolti Després deixaré, que la mar m'enfonsi Amb la cançó ben apresa, abans de cantar-la I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta!
15.
Susanna (Suzanne) Leonard Cohen Susanna té una casa, enllà de la ribera. Us hi porta a sentir l'aigua, i les barques, al capvespre. I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta. I ella us dóna te i taronges, d'unes terres estrangeres. I tot just aneu a dir-li, que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre, que ella té un amor per sempre. I voleu fer el camí amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues. I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre, per no res. I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua, va passar un temps fent de guaita, i va veure que el buscaven de tants homes uns pocs homes, sols aquells que s'ofegaven. I va dir: «Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...». Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre. Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam. I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit d'ell mou el vostre com un cos. I llavors Susanna us porta, fins al riu amb la mà estesa. Al vestit, hi du les roses, i els parracs de les trinxeres, mentre el sol inunda el fàstic, dels monuments de la terra. I us ensenya a veure coses, que no hauríeu sabut veure, entremig d'escombraries, i entremig de flors enceses, com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen. I Susanna el mirall desa. I voleu fer el camí amb ella. I voleu seguir-la a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit seu ella ajusta al vostre cos
16.
Tal com Una dona (Just Like a Woman) Autor Bob Dylan - adaptación J.M.Baule 2007 No vagis mirant cap al cel, si de nit et sents com indefens. Tots deuen saber, que el mar és tan immens, i ella és nua! Enmig dels quatre vents. I li brillen, els bucles dels cabells. I és forta!, tal com una dona, sí que ho és! I fa l'amor com una dona. I pateix!, com sol fer-ho una dona. Però la nena que és, plora per dins. La Reina Maria, va somrient. Hauré de veure-la més sovint. Ningú pot amagar, el plor que ve de dins, ella es creu que, ningú pot oferir, la mà oberta, l'anima i l'esperit. I és forta!, tal com una dona, sí que ho és! I fa l'amor com una dona. I pateix!, com sol fer-ho una dona. Però la nena que és, plora per dins. I la pluja va seguint, mullant tots els camins, I, jo ple de set! I ella indiferent, se'n reia dels meus somnis, enmig de l'hivern. A les portes de l'infern, ja no puc pensar amb la ment,.. I ara!... He de partir, no tinc ja raons per ser aquí. Ella ve d'un món distant, com amics podem durar. Un mar de dubtes, pedres i entrebancs, han fet que, tot s'hagi acabat. Però, enganya!, com ho fa una dona. De debò! I fa l'amor com una dona. I pateix!, com sol fer-ho una dona. Però la nena que és, plora per dins.
17.
CANÇÓ DEL NOI DELS CABELLS LLARGS Jordi Batiste Mireu que estic sol, acabo de deixar els amics, els nois i les noies m'han dit adéu o fins demà. Miro cap al cel, i les estrelles no m'estimen, i a dins de les cases la gent es posa a la taula. Després xerraran d'aquestes coses tan banals com són la tele, el treball o bé el cinema o bé el futbol. Ells es fumaran el seu cigarro, i quan no els sentin les dones explicaran un xiste verd. Però mai no recordaran el noi que és mort a la guerra, a l'absurda guerra, o a qualsevol guerra que els homes s'inventen perque hi morin els nois. Jo no vull anar a casa aquesta nit, no vull que em vegin els veïns ara que estic plorant. Val més que creguin que com sempre estic cantant i es riguin dels meus cabells llargs i diguin que sóc un ximplet. I quan parlin algun dia de mi diran que sóc l'extravagant que no té res a dins del cap.. Val més que no treure'ls l'encant i que la gent del meu carrer es creguin que són un iè-iè. Per què no veuen que estic trist? Per què no es donen compte que el món no és tan bonic? N'hi ha que passen gana, n'hi ha molts molts a la guerra, i ells sols parlen del seu futbol.
18.
CADA COSA TE EL SEU TEMPS “TURN, TURN TURN!” PETE SEEGER Adap: j.m.baule 2010 Per tot hi ha els seus moments I cada cosa té el seu temps... Un temps per cada cosa... Sota el firmament Un temps per néixer, i un temps per morir Un temps per plantar, i per recollir... Un temps per matar, i altre per penedir-se Un temps d’espera, i un altre per passar de llarg Per tot hi ha els seus moments I cada cosa té el seu temps... Un temps per cada cosa... Sota el firmament Un temps per construir, i per destrossar Un temps de parlar, i un temps de callar Per estar despert, i per somniar... Un temps de conflicte, i un altre, per donar-se la mà Per tot hi ha els seus moments I cada cosa té el seu temps... Un temps per cada cosa... Sota el firmament Un temps per la guerra, i un temps per la pau Un temps de ser fort, o feble si cal! Un temps de treball, i un temps de descans Temps de pensar, i temps, de quedar-se aturat Per tot hi ha els seus moments I cada cosa té el seu temps... Un temps per cada cosa... Sota el firmament Un temps per perdre, i un temps per guanyar Un temps d’estimar, i un temps d’odiar... Un temps d’aprendre a perdonar... I mai és tard, per saber que hi tens al voltant

about

Aquest àlbum, es un retorn a la innocència dels anys 60, quan tot era nou i començava. Quan escoltar a Dylan, Peter, Paul & Mary, Paul simon..etc...Era travessar les fronteres dels somnis, per volar a altres realitats. La portada, treta d'un llibret d'aprenentatge d'aquests Folks, i confeccionada per Jordi Batiste, es com la firma de reconeixement i d'autenticitat a tota una època, en la que varem creixe, i descobrir uns nous paradigmes, descobrit acords, intentant trobar respostes en les guitarres, i en el vent.

credits

released October 24, 2020

Varis compositors

license

all rights reserved

tags

about

J.M.BAULE Catalunya, Spain

J.M.BAULE ES UN MUSICO MULTINTRUMENTISTA, SUS RAICES PROVIENEN DEL FOLK AMERICANO Y EL BLUES,
Influencias: Bob Dylan, The Doors, The Animals, Muddy Waters, Mississippi Fred McDowell, Donovan, Michel Polnareff, Franco Battiato, The Rolling Stones, Brian Jones, American Folk, The Moody Blues. ... more

contact / help

Contact J.M.BAULE

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Redeem code

Report this album or account

J.M.BAULE recommends:

If you like Folk-Song (El cant de tot un temps) 2020, you may also like: