|
1. |
|
|
|
|
TU, NO VAS A CAP LLOC
( YOU AIN'T GOIN NOWHERE )
Bob Dylan - adap Jm.baule
El cel tan blau, amb vistes al mar,
trens plens de foc, creuant la ciutat.
No sé a on aniràs sense cap referent,
molt lluny no podràs arribar.
Whoo-ee!, mira'm bé
avui és un dia, un tant especial
Oh, Oh, aixeca el cul,
I posa't ales en els dos peus
El fet de creure, en el que no és pas reial
no és cap motiu, com per enlluernar.
No sé que pretens amb la teva exhibició,
molt lluny no pots arribar.
Whoo-ee!, mira'm bé
avui és un dia, un tant especial
Oh, Oh, aixeca el cul,
I posa't ales en els dos peus
Ni Cap rei, ni emperador,
va poder tenir tot el que va conquerir.
Tu, amb els teus enganys, i tan poc amor,
molt lluny no pots arribar.
Whoo-ee!, mira'm bé
avui és un dia, un tant especial
Oh, Oh, aixeca el cul,
I posa't ales en els dos peus
En el cim, d’aquell lluent volcà,
es perden els somnis, que no es fan realitat.
Si no tens la fe, ni la decisió…
molt lluny no pots arribar.
Whoo-ee!, mira'm bé
avui és un dia, un tant especial
Oh, Oh, aixeca el cul,
I posa't ales en els dos peus
|
|
2. |
|
|
|
|
SEÑOR
( Tales of yankee power )
Bob Dylan - adap Jm.baule 2004
Señor, Señor, ¿sabes hacia dónde vamos?
¿por caminos encorvados?,
¿que van de Paris a Armagedón ?,
parece que ya estuve ahí antes yo, Señor.
Señor, Señor, ¿sabes porque ella se guarda?
¿del olvido y la ignorancia?
¿después de tantos siglos de dolor?
ya es tiempo de aliviar el peso, Señor.
El perverso viento sopla, en la cubierta superior,
las cruces de hierro penden del cuello del agresor.
Una banda desfilando, tocará en este lugar,
donde ella dio su abrazo, y se fundió con el mar
Señor, Señor, puedo ver mi rostro pintado
y sentir la cola del dragón,
ya no puedo soportar esta cruel tensión,
dime si oyes mi ruego, al fin Señor.
Lo último que recuerdo, antes de poder ser real,
es un tren con viajeros, sin un destino final.
Un gitano con banderas rotas, y un anillo en el pulgar.
dijo, ¡hijo, no es un sueño, esto es la realidad!.
Señor, Señor, ¿sabes que somos duros como el cuero?
no queremos ir tras el velo....
y, solo tengo que elevarme, de donde estoy
transformar la incoherencia en paz, Señor.
Señor, Señor, dale fuerza a mi anhelo
lucidez en el silencio...
y contigo aquí, borrar de mi el dolor....
dale vida a mi Alma, tú, Señor.
|
|
3. |
|
|
|
|
(Ballad of thin man)
Bob Dylan - adaptar: Jm.baule 2003
Amb un mur davant seu...
I paraules de fredor
Un dit acusador...
I un gran odi, amb intenció
Solitaris esquemes...
Diuen, tot el que ha de fer
I li parla, al seu absent dur cor
I, alguna cosa està passant, i vostè sap molt bé el que és
No és així? Mr George?
Algú mou els fils
De la seva pètria voluntat ...
Amagats entre ombres
No pot ja, rectificar!
La màquina, és disposta
Per fer-la funcionar
Tan sols, ho ha d’ordenar
I, alguna cosa està passant, i vostè sap molt bé el que és
No és així? Mr George?
I sol, dintre el despatx
I sense ningú a qui mirar
somia vostè amb la seva glòria
No importa, el preu a pagar…
El seu rostre pinta l'infern
Que té com a realitat
Negres abismes, plens d’obscuritat
I, alguna cosa està passant, i vostè sap molt bé el que és
No és així? Mr George?
I menteix, si és menester...
Amb premeditació...
El cim del món, espera la seva veu, i acció
Només ens queden pregàries...
I encomanar-nos a Déu
L'horror sembra la mort, vestit de legió d'honor!
I vostè ja sabia
El que anava a succeir...
Quan s'esfondressin
Les dues peces del seu joc
Mil raons de pes…
I el consens a favor seu!
Cartes marcades, d'un joc de dolor
I, alguna cosa està passant, i vostè sap molt bé el que és
No és així? Mr George?
Giri molt bé el cap...
I contempli, el seu voltant
Tan sols, hi ha tristesa
Mort i destrucció!
Qui va matar aquell nen?
Que va morir, dintre seu?
Qui va ser culpable de la seva obsessió?
I, alguna cosa està passant, i vostè sap molt bé el que és
No és així? Mr George?
La croada del món
La vol vostè impartir
Amb regalims de sang
I amb més odis fins a la fi!
És tan sols, un espectre
Sense ànima, al seu interior
I li segueixen, els gossos sense cor
I, alguna cosa està passant, i vostè sap molt bé el que és
No és així? Mr George?
I desitjo que senti
Tot el mal que va fent!
Que el dolor que imparteix
Li retorni, a vostè…
Que s'aturi el negoci
A costa de la por
I abraci els llaços del perdó
I, alguna cosa està passant, i vostè sap molt bé el que és
No és així? Mr George?
|
|
4. |
|
|
|
|
ES SOLO UN VAGABUNDO
“ IT’S Only a Hobo “
Bob Dylan - adap Jm.baule 2002
Un día de lluvia salí a pasear...
Vi a un viejo mendigo, en un frío portal
Su cara apoyada en un roto gabán
¿Quién sabe el tiempo?, que allí pudo estar
Es solo un mendigo, se ha ido uno más,
Sin nadie que llore por su identidad...
No habrá ofrendas de un último adiós
Es solo uno más en el olvido...
Diarios antiguos cubriendo sus pies
De almohada el bordillo, y algo de beber
Una vida difícil, lejos del edén…
Las mentes ignoran, lo que no quieren ver.
Es solo un mendigo, se ha ido uno más
Sin nadie que llore por su identidad...
No habrá ofrendas de un último adiós
Es solo uno más en el olvido...
Destino adverso, en ruina total
Observando el mundo, desde otra verdad
Estar sin futuro, un día y otro más...
Sin nadie que pueda, sus ojos cerrar.
Es solo un mendigo, se ha ido uno más,
Sin nadie que llore por su identidad...
No habrá ofrendas de un último adiós
Es solo uno más en el olvido...
|
|
5. |
|
|
|
|
Ho vaig perdre tot...
“I threw it all away”
Bob Dylan - adap Jm.baule
Fa un temps, jo vaig tenir, un gran amor.
Em deia la vida,
era estar al meu costat.
Però va sorgir la meva part cruel
L'egoisme separador...
I ho vaig perdre tot...
Valls i muntanyes, vaig tenir als meus peus
Rius farcits de mel,
per poder calmar la set.
Però jo d’això n’estava ben absent...
No ho vaig saber retenir...
I ho vaig perdre tot...
Solament és l'amor, el que fa al món girar.
Per amor surt el Sol, i es torna a amagar…
La lluna, brilla enamorada
I, es contempla en el mar
En un ritual savi i ancestral
Si en la vida, una ànima ve,
i et vol donar el seu amor.
Obre molt bé el cor,
no s'anés, mai a marcir…
Si alguna cosa sé de cert,
És que malament et sentiràs…
Si ho has perdut del tot...
Si a la fi, ho perds del tot...
|
|
6. |
|
|
|
|
I Want you “Te quiero”
BOB DYLAN – Adaptado por J.M.Baule 2012
Qué difícil es descifrar
Las notas que escribí al azar…
Hasta el aire me dice lo que siento…
En mis sueños se alza una voz
Que le habla a mi interior
Y yo no me dispongo a que estés tan lejos…
¡Te quiero! ¡Te quiero! ¡Te quiero!... Qué bien…
Ya está muy cerca el temporal
En las calles se le ve llegar
Los adivinos se durmieron en el exceso…
Nadie puede ya calificar
Lo que mañana ocurrirá
Los resultados se ocultan tras de un velo…
¡Te quiero! ¡Te quiero! ¡Te quiero!... Qué bien…
Los que estuvieron antes aquí,
el amor mal entendieron…
Ellas los vieron partir,
y nunca nada recibieron…
Vuelvo la mirada atrás
Contigo pude intimar….
Sabias de una chispa, crear el fuego.
Nada me puede ya importar
Ni con quien me pueda yo cruzar
Doy la vuelta, y voy hasta el extremo…
¡Te quiero! ¡Te quiero! ¡Te quiero!... Qué bien…
Me encontré con el juglar
Se ocultaba bajo un disfraz…
No vi sus ojos cuando me mintieron…
¡Espejismo ancestral!
¡al fin me pude perdonar!
Solo de algo nunca me arrepiento…
Y es que ¡Te quiero! ¡Te quiero! ¡Te quiero!...
Qué bien… Si te quiero!...
|
|
7. |
|
|
|
|
Blind Willie McTell
Bob Dylan – Adap: J.M.Baule
He vist senyals en moltes portes
Com anunciant un canvi brusc
Des de Jerusalem, fins a Nova Orleans...
S’escampa l’odi i el temor.
Vaig anar fins a l’oest de Texas
On l’Alamo encara i és en peu...
I se que ningú, pot tocar avui un Blues
Com ho feia en Blind Willie McTell.
He sentit cantar al poeta...
Mentre tronaven els tambors...
Els estels muts, i els rossinyols
Són ben prop de la funció.
Joves donzelles de pell ben negre
Perfumats de roses els cabells
I se que ningú, pot tocar avui un Blues
Com ho feia en Blind Willie McTell.
Els camps plantats són plens de flames...
Els amos, fent anar el fuet...
El mag noli, escampa la seva olor
Pels grans camps de blanc cotó.
I vaixells negrers com a fantasmes
La por impresa dins la pell...
I, se que ningú, pot tocar avui un Blues
Com ho feia en Blind Willie McTell.
Hi ha una noia a la ribera...
I un jove ric, li parla en francès
Va ben vestit, amb refinació...
Però, hi ha sang d’esclaus en el seu bastó
Presos fugint pels camins...
Els rebels perden en el Sud la fe
I se que ningú, pot tocar avui un Blues
Com ho feia en Blind Willie McTell.
Deu ens mira des de el Cel...
Ell ens deixa en llibertat...
Però el poder, l’avarícia, i corrupció
Brillen tan sols com a identitat
Estic mirant per la finestra...
Des del vell hotel Saint James...
I, se que ningú, pot tocar avui un Blues
Com ho feia en Blind Willie McTell.
|
|
8. |
|
|
|
|
Oh, on has estat, fill meu d'ulls blaus?
On has estat, fill meu estimat?
Perdut pels voltants, de dotze negres muntanyes
M'he arrossegat, per camins on el fang m’ofegava
Fent via entremig de set boscos en ombres
He estat ben prop, de cor d'unes tombes
He estat al davant d'onze mars sense vida
I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta!
Oh, digue'm que has vist, fill meu d'ulls blaus?
Digue'm que has vist, fil meu estimat?
He vist un nadó envoltat per les feres
Una autopista d'or que ningú transitava
La sang degotant d'una branca molt negra
He vist un munt d'homes tacats d'injustícia
Una escala blanca coberta per l'aigüa
Deu mil oradors amb les llengües molt falses
He vist nens jugant amb pistoles i espases
I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta!
Oh, que has sentit, fill meu d'ulls blaus?
Digue'm que has sentit, fill meu estimat?
El soroll d'un gran tro fent senyal d'advertència
El tronar d'una onada que el món ofegava…
A cent timbalers, amb les mans ben enceses
Deu-mil remugant, i ningù els escoltava
Uns morint de fam, mentre altres somreien
Els salms d'un poeta que és mort a la séquia
El plor d'un pallasso, cansat de fer riure
I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta!
Oh, que has trobat, fill meu d'ulls blaus?
Digue'm qui has trobat, fill meu estimat?
El cos d'un infant prop d'un cavallet mort
També un home blanc passejant un gos negre
I una dona molt jove, que el cos li cremava
Una noia també, que m'ha omplert d'esperança
Un home he trobat, d’amor dessagnant-se
I un altre ple d'odi i de desesperança
I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta!
Ara que faràs fill meu d'ulls blaus?
Digue'm que faràs fill meu estimat?
Molt lluny m’anirè, abans que comenci a ploure
De nou cap al fons de les selves més fosques
On la gent és molta, i les mans són ben buides
Allà on el verí embruta les aigües
On la llar i la vall són presó, i després tomba
Allà on el botxí amaga sempre el seu rostre
On la fam és terrible i la gent oblidada
On el nombre és el zero i el color és el negre
Viuré i diré això, respirant-ho i pensant-ho
Des del cim més alt perquè tothom ho escolti
Després deixaré, que la mar m'enfonsi
Amb la cançó ben apresa, abans de cantar-la
I caurà, i caurà! Molt aviat! Tot de cop!… Caurà, una pluja molt forta!
|
|
9. |
|
|
|
|
Si viatges, cap al nord tan glaçat
on bat el vent, tot el cel fronterer
dóna’n rècords a una noia d'allà
ja fa molt temps, que jo l’havia estimat.
Si hi vas quan, hi ha tempestes de neu
quan el riu gela i l’estiu se’n va
mira si ella té, un abric prou calent
a resguard dels crits, que pugui fer el vent.
Digues si encara, els seus cabells són tan llargs
i, si es caragolen, juganers sobre el pit
diguem si el seu cabell, encara és, tan llarg
així és, com sempre, l’he recordat.
No sé si encara, guarda de mi un grat record
doncs jo per ella, he pregat molt sovint
Submergit en la nit… En la meva foscor
També de dia, en la claror del matí.
Bé, si viatges cap al bell nord glaçat
on bat el vent, tot el cel fronterer
dóna’n rècords a una noia d'allà
ja fa molt temps, jo la vaig estimar.
|
|
10. |
|
|
|
|
Lay, Lady, Lay
Lay, Lady, Lay
Relaxa el teu cos, no pensis en res
Lay, Lady, Lay
Mira la vida, amb els braços oberts.
No importa quins neguits, tinguis al cap
Els farem fora, en un sol instant…
Lay, Lady, Lay
Estira’t al llit, no pensis en res
Queda’t aquí…
Sols una estona, estigues amb mi
Saps bé de cert…
El teu somriure és llum del matí
Tinc les mans buides, però el cor ben ple
Tu, ets el millor, que potser mai tindré…
Queda’t amb mi,
Una sola estona, fins que acabi la nit.
Perquè seguir cercant, un món ideal
I no ser feliç, cada moment, o instant
Perquè a l’amor, has de seguir esperant…
Si el tens… Just al costat.
Lay, Lady, Lay
Relaxa el teu cos, no pensis en res
Lay, Lady, Lay
Tanca els teus ulls, amb un somni feliç.
Jo et vull veure, amb la llum del matí
i estar junt teu, tota la nit…
Lay, Lady, Lay
Relaxa el teu cos, no pensis en res
Lay, Lady, Lay
Mira la vida, amb els braços oberts.
|
|
11. |
|
|
|
|
MAGGIE’S FARM La granja de la Mari – Mazoni & Baule
No penso treballar, a la granja de la Mari mai més
No penso treballar, a la granja de la Mari mai més.
Em llevo al matí esperant que es posi a ploure,
angoixat, i ple de pors que no em deixen pas moure.
Hauríeu de veure, com em fa treballar a l’hort!
No penso tornar, a ca la Mari, ni mort!
No penso treballar, pel germà de la Mari mai més!
No penso treballar, pel germà de la Mari mai més!
Em tracta com un gos i em paga una misèria
i em renya cada cop que em deixo la porta oberta.
I encara em diu, que he estat de molta sort!
No penso tornar, a ca la Mari, ni mort!
No penso treballar, per la mare de la Mari mai més.
No penso treballar, per la mare de la Mari mai més.
Alliçona sobres Déu, i les taules de la Llei.
És dura com un roc, però el pare no fot cop!
Té seixanta anys, i remena el cul, quan hi ets a prop!
No penso tornar, a ca la Mari, ni mort!
No penso treballar, pel pare de la Mari mai més.
No penso treballar, pel pare de la Mari mai més.
Et llença en tot el rostre, el fum amb mala olor,
Les ordres que imparteix, són del més fastigós…
Té, en el seu calaix, la creu de la legió d’honor…
No penso tornar a ca la Mari, ni mort!
No penso treballar, a la granja de la Mari mai més
No penso treballar, a la granja de la Mari mai més
Ho he intentat tot, per ser jo mateix,
però si no ets com ells, de res et serveix.
Fan el que els rota, i tu ets l’esclau per tot...
No hi penso tornar, ni si neva, ni plou. Ni mort!
|
|
12. |
|
|
|
|
L'HOME DEL TAMBOR “Mr Tambourine man “
Bob Dylan - adap Jm.baule 2016
Ei! Home del tambor, toca avui per mi
Estic sol, i no sé on podré dormir
Ei! home del tambor, toca avui per mi
En quan canti el gall, jo d'aquí m'allunyaré.
Són moltes ja les coses, que pertanyen al passat
Oblidades a l'atzar
Quasi cec, anant d’esma per la vida…
Trencant-me per dins, i sense poder plorar
Arbre sec sense podar
Donant tombs, entre els encerts, i les mentides.
Ei! Home del tambor, toca avui per mi…
Grans valls, i muntanyes, hauré de travessar
O submergir-me en el gran mar
Disposat a volar…
I sense mirar al passat
Que les pors, s'enterrin en la sorra
Que el vent bufi fort, per fer lleuger el camí
Doncs, ja res em lliga aquí
Solament ser i existir, i així…
Fos a qualsevol terra.
Hey! Home del tambor...
Després de la gran boira, hi ha una bona llar
Amb un cant molt especial
Noves formes de sentir
Que sempre han estat en mi
I no les vaig poder gaudir
Perquè estaven, ofegades entre quimeres
La lluna dansa, a la nit, vestida d'arlequí
Amb reflexos argentins
Convidant-me a ser feliç
Il•luminant el meu esperit
Que ara puc ben descobrir
Entre del circ, de tota l'existència.
Ei! Home del tambor...
|
|
13. |
|
|
|
|
EL HOMBRE DEL ABRIGO NEGRO
( man in the long black coat )
( Bob Dylan - adap by Baule 2007)
Los grillos cantando, ya el agua creció,
vestidos de seda secándose al sol.
Ventanas abiertas de par en par,
y troncos torcidos, tras el huracán.
Ni una palabra, ni una nota de adiós.
El hombre del negro abrigo marchó...
Por allí andaba, pues alguien lo vio,
en el baile que hubo en el viejo salón.
Y cuando ella sus ojos miró,
estaban surcados de un gran dolor.
Alguien me dijo que la Biblia citó.
El hombre del negro abrigo marchó...
Estuvo hablando y dio un sermón
dijo que el hombre no es de buen corazón.
No debes fiarte de conciencia y honor,
solo de estar en total atención.
No lo pude creer, pero sucedió.
El hombre del negro abrigo marchó...
En la vida no hay causa de ningún error,
todo sucede por interacción.
Vida o muerte es solo ilusión.
El hombre del negro abrigo marchó...
Bruma en el agua y días sin sol,
la luna contempla la devastación.
Se siente la fuerza, el nudo y tensión,
de un mundo que cambia a ritmo veloz.
Ni una palabra, ni una nota de adiós.
El hombre del negro abrigo marchó...
|
|
14. |
|
|
|
|
Autopista 61
(bob dylan- adap: baule 2011)
Déu va dir a Abraham, al teu fill, tu mataràs!
Abraham, va contestar… Fest-ho mirar!
Déu, va dir, no! Abraham va dir, Que?...
Des del més alt deia, Fes el que tu vulguis!...
Però, més et val, que això, ni ho dubtis!...
I, a on se suposa, que he de fer, el fet tan dur?
Doncs, allà, en un punt ocult, de l’autopista 61.
El botxí a sou, li confessa al Rei…
Tot el mal que he fet, vull amagar molt bé!
Doncs, diguem com, penses diluir?...
Als desocupats del País, i les comptes brutes?
En un lloc, a on, ningú vegi, el nom dels corruptes!…
I, a on creus, que pot estar tot ben segur?
Doncs, allà, en un punt ocult, de l’autopista 61.
Judes el cec, un dia hi va veure clar…
Sense ulleres fosques, que solia portar…
Al Coronel, va qüestionar, com organitzar?
Els passos justos, per una guerra nuclear…
Els assessors d’uniforme, estaven en plan, molt dur…
Varen dir!, planta la llavor, a on creguis més oportú!
Allà en un punt ocult, de l’autopista 61.
Els presos, varen ser jutjats, en un dia normal…
Els Jutges, s’amagaven, molt ben disfressats…
Un, va dir que, no existeix la moral!...
Hauria de resucitar Roy Bean, per aquestes coses!
I, a l’infractor, posar-li aviat les esposes!
I, a on ho amagareu, perquè no ho sàpiga ningú?
Doncs, allà, en un punt ocult, de l’autopista 61.
|
|
15. |
|
|
|
|
The Ballad Of Hollis Brown – La balada de Hollis Brown
Bob Dylan – Adaptació: Albert Batiste & J.M.Baule 2012
Hollis Brown vivia, fora de la ciutat
Hollis Brown vivia, en un apartat raval…
Tenia dona i cinc fills, sis boques a alimentar.
Quants dies buscant feina, caminant sobre l’asfalt…
Quants dies buscant feina, sense trobar-ne cap…
El somriure dels teus fills, ja fa temps que s’ha apagat.
Et miren amb ulls tristos, i tu no els pots mirar.
Et miren a la cara, i tu abaixes el cap…
Com cinc agulles punxen, i et fan desesperar.
Els animals se’t moren, i ningú ja et vol fiar…
Els animals moren de fam, el banc, tot s’ho ha emportat!
La justícia no és feta, pels desemparats…
Encara pregues a Déu, perquè t’envii un bon amic…
Encara pregues al Cel, per poder-ne sortir…
Allà on no hi ha diners, queda lluny el paradís!
Els plors dels teus petits, se’t claven al cervell…
Els plors dels petits nens, se’t claven al cervell…
La teva dona et mira, amb ulls freds com de gel…
Quan l’herba se t’asseca, quan no hi ha aigua al teu pou…
Quan l’herba se t’asseca, temps fa que ja no plou…
Compres set bales de fusell, amb el teu darrer sou.
Dins la nit, se sent el fosc, llunyà udol d’un llop!
Dins la nit, se sent el fosc, llunyà udol d’un llop!
I tu mires el fusell, que espera en un recó
Perquè tremola el pols, i els ulls se t’omplen de sang?
Perquè tremola el pols, i els ulls se t’omplen de sang?
Quan mires l’escopeta, que ara tens a les mans.
Set vegades bufa el vent, al voltant del barracot!
El vent, bufa set cops, a vora el barracot!
El fusell brama set cops, el soroll és com set trons!
Set persones avui han mort, en una granja del sud…
Set vides ja s’han fos, en un recó perdut…
En algun lloc més llunyà, altres set n’han nascut!
|
|
16. |
|
|
|
|
Autopista 61(bob dylan- adap: baule 2011)
Dios dijo a Abraham, ¡a tu hijo matarás!!
Abraham le contestó ¡Háztelo mirar!!
Dios dijo ¡no! Abraham dijo ¿Qué?......
Desde lo alto dijo ¡Haz lo que quieras!!...
Pero más te vale, que realices, mis deseos!!
¿y, donde se supone que se cumpla el infortunio?
Allá en un punto oculto, de la autopista 61.
El verdugo a sueldo, le confiesa al Rey….
¡Lo que me delate, quiero esconder!!
¿y donde pues, quieres meter?.....
A los desocupados del País, y las cuentas sucias?
¡En un lugar, donde nadie vea mis argucias!…..
¿y donde crees, que puedes hacerte el tuno?
Allá en un punto oculto, de la autopista 61
Judas el ciego, un día quiso ver…
Sin las gafas negras, que se solía poner
Preguntó al Coronel! ¿Dónde organizar?
Los pasos justos para una guerra nuclear…
Los asesores de uniforme, estaban en plan duro
Dijeron, ¡planta la semilla, donde creas oportuno!!
Allá en un punto oculto, de la autopista 61
Los presos se juzgaron en un día normal
Los jueces se ocultaban, bajo un antifaz……
Uno dijo que! No existe moral!!..........
Tendría que resucitar Roy Bean, para estas cosas!!
Y al que defraude… ¡ponerle pronto las esposas!!
¿y donde juzgareis, todo este feo asunto?
Allá en un punto oculto, de la autopista 61
|
|
17. |
|
|
|
|
LO ECHÉ TODO A PERDER
“I threw it all away”
Bob Dylan - adap Jm.baule
Hace tiempo tuve,
un gran amor
Me dijo que su vida,
era estar junto a mí
Pero surgió mi parte cruel!
El egoísmo separador...
Y lo eché todo a perder...
Valles y montañas,
tuve a mi merced
Ríos fluyendo miel,
para poder calmar mi sed
Pero yo de mi estaba ausente...
No lo supe retener...
Y lo eché todo a perder...
Solo es el amor,
lo que al mundo hace girar
Por amor surge el Sol,
y se vuelve a ocultar
La luna brilla enamorada
Y se contempla en el mar
En un rito sabio y ancestral
Si en la vida, un Alma viene
Dispuesta a darte su Amor
Abre bien el corazón,
no se fuera a marchitar
Porque si algo se de cierto,
es que luego mal te sentirás
Si lo echas todo a perder...
Si lo echas todo a perder...
|
|
18. |
|
|
|
|
VENT IDIOTA
“Idiot wind”
Bob Dylan- Adaptació: J.M.Baule 2017
Algú es disposa a parlar
De coses, que jo no em vaig mai saber dir.
En els dies d'estranya llum
Es trenca la meva visió, si no crec en mi.
I, que hi puc fer? Si no esperar,
i a cada dia donar-li el seu afany,
els traços purs de l'interior,
brillen solament quan surt el sol,
això ja és, una gran sort!
I no vull permetre mai, que hi hagi hipnotismes davant el meu nas!
Sols són un reflex més, de coses que encara no hi tinc a l’abast!
Ja ho vas veure, tu mateixa ahir,
La pota al fons, vaig aprofundir
Quant es triga a tenir el seny
les quatre regles per caminar bé
no és així vella amiga?
Vent idiota, bufa cada cop que obres la boca!
Bufa en els camins de Nord a Sud.
Vent idiota, bufant i arrossegant tot el que toca,
Idiota, se n’és, si penses que tot és tal com tu ho veus.
Arcans volen entorn de mi,
ballen i comenten, que ha de venir.
I molts cops, calla l'estranya veu,
Que em dicta els passos que haig de seguir
I tu em diràs, que estic fatal!
Que no resisteixo el vendaval,
Que tota porta puc obrir.
Tan sols donant una mica més de mi,
Encara que sigui tan difícil...
Per més que vulguis restar aquí
Els plans amb el teu alè, tenen un final,
sé que solament haig de guardar, el meu centre clar i pur
Com un Grial.
I no sortiré per cap resguard, de front… La vida és
molt més real.
Viure amb tu, sempre en pau, parar la ment,
i solsament escoltar, el murmuri de l'aigua.
Vent idiota, bufa cada cop que obres la boca!
Bufa en els camins de Nord a Sud.
Vent idiota, bufant i arrossegant tot el que toca.
Idiota, se n’és, si vius amb la por al que ja és.
El temps m'ha adobat la pell,
com el fang tendre, mol deixa el meu ser.
Nens tristos d'un món interior,
formen les esglésies d'un Déu misteriós.
I contra qui haig de lluitar?
Si tot és segons la meva veritat,
i, amb quins credos haig d'orar?
Si la resposta ve al final,
d'un camí sempre incert.
Alguna cosa que està dins meu
sent la veritat i el que és real
Oïdes fines davant l'altar
la calma dissipa sempre la tempestat.
Sensacions d'un perdedor…
Davant qualsevol lleu contracció
Voluntat, i força interior!
En l'esperança d'un món millor
que solsament, de tots depèn…
Vent idiota, bufa cada cop que obres la boca!
Bufa en els camins de Nord a Sud
Vent idiota, bufant i arrossegant tot el que toca
Idiota, se n’és, si creus que tot es mesura amb el mateix peu.
Cada cop que giro el cap,
sento les cadenes que em lliguen aquí.
Tants segles sense anar enlloc
Mai sabràs el dany que vaig sentir
faig cridar al meu guia interior!
Per saber si sóc pur o no…
En l'infern, no hi ha cap ressò!
Doncs, vaig cridar, i vaig restar sord
i em vaig sentir, sense respostes....
Sempre que vols mirar cap al cel,
una complexa angoixa s’avança a la fe.
i, ara que em poso a caminar,
haig de cuidar on fico bé els peus
sense la veritat, res no va bé!
Això ho vaig aprendre, fa molt de temps,
a força d'escosses, ningú mai s’entén,
el camí s'estreny, i es torna pervers,
això és, tot el que sento...
Vent idiota, bufa cada cop que obres la boca!
Bufa, fent ballar totes llums.
Vent idiota, bufa a través d'aquestes quatre notes
Idiota, se n’és, si creiem que, sense nosaltres res gira bé.
|
|
19. |
|
|
|
|
TARDE O TEMPRANO, DEBES SABER
( One of us must know “ sooner of later”)
( Bob Dylan - adap by Baule 2007 )
Fue sin querer, que te hablé tan mal,
no debes por ello, guardarme rencor.
Fue sin querer, que te hice sufrir,
solo ocurrió por un momento crucial.
En mis notas, puedo escribir, lo que de veras siento por ti.
Y en los días que han de venir, guardo esperanza de verte reír.
Tarde o temprano, debes saber,
que pienso en ti, cada día del mes.
Tarde o temprano, debes saber,
que soy otro hombre, y mejor que ayer.
No supe ver, como eres en verdad,
escondiste muy bien tu personalidad.
No pude oír, tus palabras decir,
que solo era yo, y que querías de mi.
Nada que hacer, nada que hablar, nada que ahora pueda remover.
De poco sirve el querer ocultar, que en aquel momento me porté fatal.
Tarde o temprano, debes saber,
que pienso en ti, cada día del mes.
Tarde o temprano, debes saber,
que soy otro hombre, y mejor que ayer.
No pude ver, cuando la nieve cayó,
solo de lejos, sonaba tu voz.
No pude ver, hacia donde iba a ir,
tu lo sabías, y yo lo creí.
Y mientras tanto, te oí decir, que me engañabas, siendo el hazmerreír.
Y respondí con fatal reacción, pero no quise hacerte un mal mayor.
Tarde o temprano, debes saber,
que pienso en ti, cada día del mes.
Tarde o temprano, debes saber,
que soy otro hombre, y mejor que ayer.
|
|
20. |
|
|
|
|
ELLA ES TODO SENTIMIENTO
“Se belongs to me”
Bob Dylan - adap Jm.baule
Yo puedo entender lo que ella haga, sin cuestionar
Yo puedo entender lo que ella haga, sin cuestionar
Ella es todo sentimiento...
Un brillo en la oscuridad.
Le hablo y me responde, mirando al fondo de mí
Le hablo y me responde, mirando al fondo de mí
Y se enlazan las ideas...
Que no podían surgir.
Sus ojos son espejos, reflejo de mi corazón
Sus ojos son espejos, reflejo de mi corazón
Solo mirándome de lejos...
Puede adivinar quién soy.
En las noches sin luna, pone luz en el balcón
En las noches sin luna, pone luz en el balcón
Y se disipan ya las brumas...
Y de pronto sale el Sol
Ella es la piedra antigua que vive en la tradición
Ella es la piedra antigua que vive en la tradición
Suaves caricias para el alma
Un sueño sentido en color.
|
|
21. |
|
|
|
|
AMOR HIVERNADO “ Love minus Zero” (No Limit)
Bob Dylan - adap Jm.baule
Mi amor habla en silencio...
Al tiempo no le corta espacio...
Surge de dentro, y no se extingue
Como las llamas del zarzal...
Y un suave olor de rosas
Con promesas hacia el cielo
Me traspasa tras de un velo
Que me lleva a un nuevo mar.
En el mundo que tú reinas
Hay opiniones bien opuestas
Casi un enjambre de protestas
Que se mueven con dolor
Visiones de un futuro
Percepciones de un ocaso
No hay triunfo ni fracaso
Cuando haces callar la voz
Sensaciones de hace años
Guardadas en los armarios
Momento que ya no son nada
Porque el tiempo los venció
Mi amor obra en silencio
Como en sueños congelado
Eternamente acariciado
Por la mano de algún Dios
La noche impregna el Alma
El viento aúlla en la ventana
De lejos oigo las campanas
Que resuenan con mi voz
Y espero tus llamadas!
Yo siempre supe que ahí estabas
Mi amor es pleno de esperanzas
Que al hielo fundirán.
|
|
22. |
|
|
|
|
Blind Willie McTell
Bob Dylan – Adap: J.M.Baule
He vist senyals en moltes portes
Com anunciant un canvi brusc
Des de Jerusalem, fins a Nova Orleans...
S’escampa l’odi i el temor.
Vaig anar fins a l’oest de Texas
On l’Alamo encara i és en peu...
I se que ningú, pot tocar avui un Blues
Com ho feia en Blind Willie McTell.
He sentit cantar al poeta...
Mentre tronaven els tambors...
Els estels muts, i els rossinyols
Són ben prop de la funció.
Joves donzelles de pell ben negre
Perfumats de roses els cabells
I se que ningú, pot tocar avui un Blues
Com ho feia en Blind Willie McTell.
Els camps plantats són plens de flames...
Els amos, fent anar el fuet...
El mag noli, escampa la seva olor
Pels grans camps de blanc cotó.
I vaixells negrers com a fantasmes
La por impresa dins la pell...
I, se que ningú, pot tocar avui un Blues
Com ho feia en Blind Willie McTell.
Hi ha una noia a la ribera...
I un jove ric, li parla en francès
Va ben vestit, amb refinació...
Però, hi ha sang d’esclaus en el seu bastó
Presos fugint pels camins...
Els rebels perden en el Sud la fe
I se que ningú, pot tocar avui un Blues
Com ho feia en Blind Willie McTell.
Deu ens mira des de el Cel...
Ell ens deixa en llibertat...
Però el poder, l’avarícia, i corrupció
Brillen tan sols com a identitat
Estic mirant per la finestra...
Des del vell hotel Saint James...
I, se que ningú, pot tocar avui un Blues
Com ho feia en Blind Willie McTell.
|
|
23. |
|
|
|
|
The Lonesome Death of Hattie Carroll
“La solitària mort de Hattie Carroll” Bob Dylan – adaptació: J.M.Baulenas 2015
William Zanzinger, va matar a Hattie Carroll,
amb el bastó que duia, entre les mans enjoiades,
en una reunió social d’un hotel d’Alabama,
la policia el portava, amb les mans esposades,
i d’assassí en primer grau, després l’acusaven.
Tots vosaltres que filosofeu, sobres injustícia i poder,
Ara us dic, que no és el moment, de plorar com ho fan els nens.
William Zanzinger, que des de molt jove,
tenia terres, cales, I fortuna de sobres,
amb uns pares ben rics, que el protegien…
Polítics amics, per fer el que volia…
va reaccionar, davant la seva condemna,
amb un gest molt banal, encongint-se d’esquena,
sabia que tot, seria una gran farsa…
Que amb un tres i no res, obtindria fiança…
Tots vosaltres que filosofeu, sobres injustícia i poder,
Ara us dic, que no és el moment, de plorar com ho fan els nens.
Hattie Carroll, era donzella de cuina,
tenia uns quants anys, I fills al seu compte,
i mai va seure, amb ningú de les taules…
i, mai va parlar, amb la gent quan menjaven…
Buidava els cendrés, de les classes més altes…
Netejant els plats bruts, de totes les taules,
amb tota humilitat, feia el que li manaven,
per un cop de bastó, va ser assassinada!
Que, com un llampec, va creuar l’estança,
apagant d’un cop brusc, la seva mirada…
William Zanzinger, ni l’havia tractada!
Tots vosaltres que filosofeu, sobres injustícia i poder,
Ara us dic, que no és el moment, de plorar com ho fan els nens.
En la sala “d’honor”, el dia del judici.
El jutge, amb la maça, reclama… silenci!
Per demostrar, que no hi ha cap diferencia.
Que els rics es castiguen, que no hi ha preferències…
Que la llei és molt justa! I defensa al seu poble,
Que la llei és igual per, plebeus i per nobles…
I mirant als ulls d’aquell mal nascut!
Que va assassinar, tan sols pel seu gust!
Presó per sis mesos, condemna a Zanzinger…
Per què, vegi tothom, que la llei no té límit…
Tots vosaltres que filosofeu, sobres injustícia i poder,
Ara us dic, que si és el moment, de plorar amb grans sentiments.
|
|
24. |
|
|
|
|
ENCARA NO ÉS FOSC
“ Not Dark Yet “
Bob Dylan – adap: Jm. baule
Cauen ja les ombres, jo m'aixeco de dormir
La calor, no se suporta, però segueixo estant aquí
És com si la meva ànima, s’escapés a l'exterior...
Encara porto les ferides, que el Sol no va tancar prou.
Solament hi ha un espai, per poder-me protegir
Encara no és fosc, però aviat pot ser de nit.
El meu sentit de l'orgull, s'ha tornat de color gris
Darrere de la bellesa, el dolor i pot sorgir
Tancat dintre la ment, no aconsegueixo estar en pau
Al cel, demano ajuda, jo sol no podré mai.
Sé que ara rebut, una altra forma de sentir.
Encara no és fosc, però aviat pot ser de nit.
He estat ja a Londres, i en l'alegre Madrid…
Seguint el curs del riu, desitjant solament fluir...
I arribant a cert punt, res m'ha d'enlluernar
En els ulls que se’m creuen, cap missatge vull trobar
Molts cops, sento un pes, que quasi em fa defallir.
Encara no és fosc, però aviat pot ser de nit.
Jo vaig néixer en Minorisa, i no sé on haig de morir...
De vegades crec que avanço, però el paisatge és el d’ahir.
Cada nervi del meu cos, té una estranya sensació
Sé que sempre he anat fugint, i no recordo la raó.
Sento a prop una pregària, que sempre em fa reflexionar.
Encara no és fosc del tot, i jo vull veure clarejar.
|
|
25. |
|
|
|
|
JUNTO A TI DE NOCHE
“I’ll be Your Baby Tonight “
Bob Dylan - adap Jm.baule
Cierra la luz, cierra el portal
No deberás, nada cuestionar
Hoy, voy a estar, junto a ti de noche
Ya se va el sol, en su ocaso está
Nada has de temer, ni de demostrar
Hoy, voy a estar, junto a ti de noche
El búho cantará, para nosotros dos
En nuestra ventana
La luna brillará. como un crisol
Y dará luz, a nuestra alma
Descálzate, y dame tus pies
Relájate, alivia tu ser
Hoy, voy a estar, junto a ti de noche.
|
|
26. |
|
|
|
|
La Balada Del Hombre sin alma
( Ballad of thin man )
Bob Dylan - adap: Jm.baule 2003
Con un muro en la frente...
Y parca conversación
Dudas sobre la muerte...
Y un gran odio en su intención
Solitarios esquemas...
Dicen, lo que tiene que hacer
Y le habla a su ausente corazón
Y, algo está pasando, y usted sabe lo que es
¿No es así? Mr Trump
Alguien mueve los hilos
De su pétrea voluntad...
Escondidos entre sombras
¡No puede dar la marcha atrás!!
La máquina está dispuesta
Para hacerla funcionar
Tan solo lo tiene que ordenar
Y, algo está pasando, y usted sabe lo que es
¿No es así? Mr Trump
Y solo en su despacho
Y sin nadie a quien mirar
Sueña usted con su gloria
¡No importa el precio que pagar!!
Su rostro pinta el infierno
Que tiene como realidad
Negros abismos, llenos de oscuridad
Y, algo está pasando, y usted sabe lo que es
¿No es así? Mr Trump
Y miente tantas veces...
Con premeditación...
La cima del mundo espera su voz, y acción
Solo nos quedan plegarias...
Y encomendarnos a Dios
El horror anda suelto, vestido de legión de honor
Y usted ya sabía
Lo que iba a suceder...
Cuando se derrumbaran
Las dos piezas de su ajedrez
Mil razones de peso
¡Y el consenso a su favor!!
Cartas marcadas, de un juego de dolor
Pero, algo está pasando, y usted sabe lo que es
¿No es así? Mr Trump
Gire usted la cabeza...
Y contemple su alrededor
Solo verá, que tristeza
¡Muerte y destrucción!!
¿Quien hizo daño al niño?
Que murió dentro de su piel...
Nadie fue culpable de su obsesión
Pero, algo está pasando, y usted sabe lo que es
¿No es así? Mr Trump
La cruzada del mundo
La quiere usted impartir
Con regueros de sangre
¡Y con más odios hasta el fin!!
Es tan solo un espectro
Sin alma en su interior
Y le siguen los perros sin corazón
Y, algo está pasando, y usted sabe lo que es
¿No es así? Mr Trump
Y deseo que sienta
El daño que va a hacer
Que le dé cobijo al niño
Que fue usted una vez
Que detenga el negocio...
A costa del temor
Y abrace los lazos del perdón
Porque, algo está pasando, y usted
sabe lo que es
¿No es así? Mr Trump
|
|
27. |
|
|
|
|
Assegut sobre l’aigua, llençes el pa,
mentre els ulls de l’ídol, amb cap de ferro brillaven
Vaixells distants, amb boira navegant
Vares néixer, amb dues serps que t’abraçaven
Del teu alè, bufaven tots els forts huracans...
La llibertat, semblava que estigués a l’abast.
L’Arlequí balla amb el rossinyol,
aixeca ocell, amb la lluna el vol…
Oh, oh, oh, Jokerman.
Tan ràpid com el sol, es posa en el cel
t’aixeques i te’n vas, seguint el rastre de l’aire...
Els ximples trepitgen, sense cap pudor,
els llocs sagrats, per on caminen els Àngels.
Hi ha molts futurs, que són plens de terror…
La por a flor de pell, el cor dur com un roc.
L’Arlequí balla amb el rossinyol,
aixeca ocell, amb la lluna el vol…
Oh, oh, oh, Jokerman.
Ets un home fet, de muntanya amunt
pots caminar, si vols entre cimes i núvols…
Manipules multituds, i els somnis més secrets
ets el gran mag, d’anhels i d’esperances...
Vas a Sodoma, i ja no hi trobes ningú…
Entre el ric i el més pobre, ja no hi veus les virtuts.
L’Arlequí balla amb el rossinyol,
aixeca ocell, amb la lluna el vol…
Oh, oh, oh, Jokerman.
L’antic testament, la jungla i el mar
han estat Mestres, que ho han forjat tot de sobte.
En la llum crepuscular, i en un cavall blanc
hauria esculpit, Miquel Àngel mil rostres
Descansa en el camp, lluny de l’espai turbulent
mig adormit, sols amb la llum d’estels.
L’Arlequí balla amb el rossinyol,
aixeca ocell, amb la lluna el vol…
Oh, oh, oh, Jokerman.
El franctirador dispara als mutilats,
I el predicador, vol captar les consciències
Porres i canons, contra els protestants,
còctels Molotov, per qui demani clemència.
Darrere dels murs, els jutges corruptes, són morts
El temps, va girant, ja manca poc per ser fosc.
L’Arlequí balla amb el rossinyol,
aixeca ocell, amb la lluna el vol…
Oh, oh, oh, Jokerman.
Estem en un món, amb ombres per arreu,
una mare ha parit, un príncep d’ànima blanca
Els nens dels carrers, els orfes i rebels…
Són els Sants, que mai tindran cap imatge.
Oh, Arlequí, tu saps tot el que s’ha de fer…
Oh, Arlequí, i la resposta sols la té el vent…
L’Arlequí balla amb la llum del sol,
aixeca ocell, amb la lluna el vol…
Oh, oh, oh, Jokerman.
|
|
28. |
|
|
|
|
He visto señas en las puertas,
anuncian la condenación,
desde Jerusalén, hasta Nueva Orleans,
se expande el odio y el rencor.
Viajé hasta el este de Texas,
donde el Álamo aún se tiene en pié,
y sé que nadie puede cantar hoy un Blues,
como lo hizo Blind Willie McTell
He oído cantar al poeta,
mientras retumbaba el tambor,
las mudas estrellas, y el ruiseñor,
siguen muy de cerca la función.
Ahí vienen las vírgenes negras,
con suave perfume en su piel,
y sé que nadie puede cantar hoy un Blues,
como lo hizo Blind Willie McTell
Todavía arden plantaciones,
y se escucha el látigo restallar,
el magnolio expande el dulce olor,
en los grandes campos de algodón.
Barcos negreros como fantasmas,
el miedo impreso en la piel!!
y sé que nadie puede cantar hoy un Blues,
como lo hizo Blind Willie McTell
Está una dama cerca del río,
y un joven rico, le habla en francés,
va bien vestido, con refinación,
pero hay sangre esclava en su bastón.
Presos huyendo en los caminos,
los rebeldes pierden en el Sur la fe,
y sé que nadie puede cantar hoy un Blues,
como lo hizo Blind Willie McTell
Dios nos mira desde el cielo,
El nos deja en libertad,
pero el poder, la avaricia, y la corrupción.
Brillan solo como identidad.
Estoy mirando en la ventana,
desde el viejo hotel Saint James,
y sé que nadie puede cantar hoy un Blues,
cómo lo hizo Blind Willie McTell.
|
|
29. |
|
|
|
|
Tot en la vida és molt canviant...
Els camins es dispersen...
Recordo bé tots els rostres...
I les pors dels molts que és perden!
Sento la llum del sol com brilla
des de l'est fins a l'oest,
Qualsevol dia! Qualsevol dia...
Em sentiré altre cop lliure!
Si no som prou responsables
Serem esclaus de la inconsciència
Juro! Que veig en molts miralls
Reflectida la incoherència!
Sento la llum del sol com brilla
des de l'est fins a l'oest,
Qualsevol dia! Qualsevol dia...
Em sentiré altre cop lliure!
Aquí, enmig del gran caos!
Un home clama la innocència!
Jutges de rostres freds, sense ànima
Dicten tan sols, una sentència!
Sento la llum del sol com brilla
des de l'est fins a l'oest,
Qualsevol dia! Qualsevol dia...
Em sentiré altre cop lliure!
|
|
30. |
|
|
|
|
Get you a copper kettle
Get you a copper coil
Fill it with new made corn mash
And never more you'll toil
You'll just lay there by the juniper
While the moon is bright
Watch them jugs a-filling
In the pale moonlight
Build you a fire with hickory
Hickory, ash, and oak
Don't use no green or rotten wood
It'll get you by the smoke
We'll just lay there by the juniper
While the moon is bright
Watch them jugs a-filling
In the pale moonlight
My daddy, he made whiskey
My granddaddy, he did too
We ain't paid no whiskey tax
Since 1792
We'll just lay there by the juniper
While the moon is bright
Watch them jugs a-filling
In the pale moonlight
|
|
31. |
|
|
|
|
EN MEDIO DE DESOLACION
“ Desolation row “
Bob Dylan - adap Jm.baule 2002
Lleva marcada la espada en la frente
Y las manos llenas de sudor
A su paso los niños se esconden
En sus ojos lleva el rencor
Diminutas sombras se ríen
Armas viejas esperan la acción
Mientras hombres llenos de vergüenza
Están rezando una oración
Y en las calles gentes de "negro"
Observan la demolición
Entretanto , tu y yo estamos
En medio de desolación
Cenicienta sale del cuento
A su Príncipe repudió
Y ha borrado a su vieja madrastra
Extirpándole el perdón
En su mente busca respuestas
Tantos años de aflicción
Los zapatos de cristal se rompieron
De tanto peso interior
Y las sombras, de las brujas de Salem
Impregnan la habitación
Esta noche hay fiesta a lo grande
En medio de desolación
La luna oculta su rostro perfecto
Las estrellas juegan al millón
La gitana de la buena aventura
Dispersa al viento el Tarot
Aníbal ha perdido un ojo
Y va en busca de Escipión
En Roma el Papa se viste
Con las ropas de un bufón
Hay jinetes en la tormenta!
Que cabalgan hasta el río Don
En la noche brillan las hogueras
En medio de desolación
Me dices que Troya está ardiendo
El caballo escondía traición
Ulises va buscando su reino
Eneas Roma fundó
Robin Hood prepara sus flechas
David Croockett caza un castor
Las sirenas de lejos se ríen
Están haciendo el amor
Y los santos de Notre Dâme
Todos juntos leyendo a Platón
Jimi Hendrix afina sus cuerdas
En medio de desolación
En esferas del pensamiento
Los filósofos juegan al golf
El Fhürer se afeita el bigote
Ahora gobierna Charlot
Estrategias en campos abiertos
La locura como protección
Oigo miles de botas pisando
La sombra de Napoleón
Groucho Marx se vé en el espejo!
Y Harpo le imita la acción
Y Walt Whitman escribe en la hierba
En medio de desolación
Blancanieves extiende sus brazos
El amor la resucitó
Israel extiende sus tribus
El Rey entrena al halcón
Einstein esconde su genio
Nostradamus lleva un colocón !
Ha visto en sus trances profundos
Al mundo entero en destrucción
En el circo, las mansas fieras
Se comen al domador
Mientras pasa la Virgen del Carmen
En medio de desolación
Rascacielos hechos cenizas
Marineros bebiéndose el ron
La isla del tesoro a la vista!
Hay bodas en Camelot
Allí viene el Barón de Munchaüsen
Cerca de él, el Cid Campeador
El Grial en manos de Arturo
Es una alquimia de honor
¡Hay comanches, por todas partes!
Mientras Custer se mea el pantalón
Sobre ellos vuelan los buitres
En medio de desolación
El señor Dumas escribe sus notas
Hay opio! para Edgar Allan Poe
Vincent Price visita el museo
Saluda a Boris Karloff
Caminando por tumbas abiertas
En Morella encuentran su amor
Julio Verne va al centro terrestre
Con una expedición
El Rey Elvis, se ha clonado
Y en Menphis hay confusión
Y Dylan escribe sus versos
En medio de desolación
Jesús va haciendo camino
Con palabras llenas de amor
Magdalena sabe su destino
Maria sabe su misión
Judas comprende su cruda tarea
En el árbol expía el perdón
Y Pilatos las manos se lava
Queriendo ignorar su acción
Y los años! Que todo transforman
Ahora alaban al Señor
Las prostitutas son Santas sin nombre
En medio de desolación
Leí tu carta en muy poco tiempo
Con los nombres en el corazón
Yo no he cambiado sus rostros
La vida sabe más que yo
Sabes bien que conozco a todos
Son parte de mi misma expresión
Acepto las bromas del destino
Son parte de la evolución
No me mandes, más cartas!
A esta misma dirección
La próxima la envías cuando yo esté
En medio de desolación
|
released January 22, 2018
Songs Of Bob Dylan
