Get all 47 J.M.BAULE releases available on Bandcamp and save 50%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Saint Michel (2024), Sobre los pasos de Bob Dylan (2023/24), Rock n' Roll Age (Versiones en español), Baule Sings Buddy (En español -Inglés)), Coses de Dylan (En català) 2010, Scott Walker & The Walker Brothers (En español), Canciones de Bob Dylan en español (2022), Simon & Garfunkel (en español) 2022, and 39 more.
1. |
Ocults a l'ombra
11:25
|
|||
Ocults en l'ombra - J.M.Baule - Abril 2020
Es mouen entre boires, mai se'ls veu venir…
En presons sense portes, creiem estar vivint…
Dirigeixen les partides, de tots els jocs d'atzar
Les jugades imposades, on tot pot ser veritat…
Plors de desconsol, no els commouran mai pas
Dominen les nacions, amb el pes d’autoritat…
Ocults en l'ombra, sempre van ben disfressats
La seva recompensa? Mantenir l’obscuritat!
Moisès ja els va tenir, a prop seu, amb temor
No hi cabia en les ordres, cap oposició…
Set plagues infringides, a qui va alçar la veu…
Morts en mil guerres, sempre hi ha un que perd…
La sorra és testimoni, i les pedres el portal
Caiguda dels cels, s’esperava un senyal
Esperit transcendit, d’un missatge primordial…
De pau i amor!, altre sentir, sols estimar.
El seu plor era de sang, la consciència va esquinçar
Sabia que el conflicte, era creure’ns separats…
mostrar la font eterna, a qui va escoltar la veu
Però tan sols poques ànimes, van recollir el seu prec
He cercat en muntanya i mar, i en plena tempestat
Respostes a preguntes, que només ell podia donar
Ara estic de tornada, d'un viatge de tensió
El preu de tots dels dubtes, El vull cobrar avui!
A Roma, com un Déu, va ser l'emperador
El principi d'un estigma, de sang i de dolor…
El Papa com a pont, entre l'home i Déu
El pecat va ser l'excusa, de dominar arreu
Reis sense ànima, pinten la seva sang de blau
Però és sempre vermella, quan sagnen per un tall
Creuades devastant, amb excusa de la fe
Ocults en l'ombra! El seu credo és el poder.
Cristianisme, i imperi, com l’or, es fondran
El circ ja disposat, cosa nova a començar
Uns van controlant, uns altres obeiran
Marcats com bestiar, sacrificats i marginats
Les fogueres es preparen, els heretges, cremaran
El saber, resta amagat, ells tracen bé el seu pla
Que les ovelles es recloguin, mentre llops udolaran…
Oh! Que difícil és, despertar, amb claredat!
Les tombes es van obrir, la pudor ens arriba avui
Dels nens immolats, amb un plor d’etern rebuig…
Vanitats dintre les xarxes, xais per a adorar
Les espases van tallar, tot indici de veritat
La certesa en una gàbia, les mentides a l'altar
Com a or de les índies, bogeria i impietat
El Temple es dispersa, els savis es reencarnaran
Ocults en l'ombra! Amagats, darrere el llindar…
Esclaus dels déus, pregant en oració
Ocult en el Dòlar, es va amagar, Harmagedon
De vegades sento coses, que demà s'han d’esfumar
Jo canvio de sentit, amb massa facilitat.
No diguis que podem, si no ho compliràs…
En les fonts del desig, hi és el principi i el final
Els pensaments nocturns, ningú pot burlar
Ocults en l'ombra! Sempre, al fi, et descobriran
Empestats, polsosos, de tants camins traginar
que cap ànima sofreixi, pel que vaig dir al meu pesar
Qui controli el teu credo, et vol tenir a les seves mans
Com una ombra fosca, en un llibre de Lovecraft
Vam caure en anhels, i tempestes en dormir…
Despertem amb el pes, de tants que van sofrint
sense por de traspassar el vel, la veritat s'amaga allí
El preu que vas pagar, et dóna dret, a entrar-hi a dins…
Hi ha gossos bordant, allí en l'exterior…
Jo vaig dibuixar el teu rostre, tal com veia la visió
Contemplo a grans trets, el que pot venir
El mapa tinc trencat, he perdut trossos pel camí
La gran Ment ens observa, traçant la direcció
He vist voluntats, perdudes en el Maelstrom
No serveixen els sermons, ni predicar, pau i l'amor
Si a la teva mà hi amagues, el punyal de Jim Bowie
I, pregunta't Quin temps, et queda per aquí?
On anirà el teu anhel, i la teva passió d'existir?
Com pots caminar, amb un calçat tan gastat?
Potser ja fa temps, que t'ho vaig aconsellar?
La llengua no té ossos, i gruixuts n’ha de partir
Si estrenys bé les dents, la ferida es torna a obrir
El record és constant, la memòria té un fi
Ocults en l'ombra, mai no et deixaran dormir!
Ara, Què hi fem, amb el que ha de venir?
No valen els laments, ni les queixes per sofrir
Assegut enfront del llac, veig a l'esperit universal
Amb una vara de freixe, veient els ocells volar
Esperes en la boira, estimo a tot qui naixerà
Que el pes d'aquest món, no els arribi a esclafar
Prega que la força, a Satán pugui apartar…
Ocults en l'ombra! Només la llum, ens salvarà.
|
||||
2. |
||||
Un roc, d’amunt l’excrement!
No hi ha, un sol pam de net!
Tot s’ha tornat molt estret…
Els gossos borden, a tota hora,
remenen la cua, amb el vent…
Signes de pluja, en el cel!
No es veu, cap a on va la gent…
La disbauxa, és ben segura,
hi ha qui posa un roc, d’amunt l’excrement!
Tapant tots els fems!
No hi ha, un sol pam de net!
La festa comença de dret…
Les tempestes, són d’un dia,
però els aiguats, ens mullen, per molt de temps!
No hi ha un sol pam de net!
Rostres estranys al carrer…
Si l’un pensa, l’altre opina,
Si diuen blanc, serà verd…
La disbauxa, és ben segura,
els monstres, s’han descobert…
Les ments brutes, de cobdícia…
Hi ha qui posa un roc, d’amunt l’excrement!
Tapant tots els fems!
|
||||
3. |
||||
Quan va parlant el cor
Copyright©Josep Mª Baulenas 1996
Quan va parlant el cor,
sents que van sortint,
soles les paraules
No hi ha un so més alt,
no hi ha ni un so més baix,
que t’hi embromi l’aire.
I sents que tot allò,
que t’ofegava abans,
va perdent substància.
Davant del teu mirall,
es reflectiran,
mil rostres d’una cara.
I no et caldrà la por,
sols t’ompliràs d’amor,
de màgia i de color,
Quan va parlant el cor.
Hi haurà certs moments,
que enrere miraràs,
buscant la teva ombra.
Es creuen pensaments,
paranys dins de la ment,
que volen ja despostes.
Però hi ha una cosa, andins,
que sap molt més que tu,
t’abraça i et consola.
Sentir que has despertat,
del llarg temps de dormir,
i amb els ulls ben oberts…
Veus l’alba nova.
I no et caldrà la por,
sols t’ompliràs d’amor,
de màgia i de color,
Quan va parlant el cor.
Potser dirà la gent,
que t’has tornat beneït,
perquè no entres a la roda.
Ja tens fet un camí,
ben diferent d’abans,
que et dibuixa una vida nova.
Ja el cap no té raons,
ni falses il•lusions,
ni pesos ni ploms,
ni tampoc boires.
El silenci respon,
a tota discussió,
tot és bon vent i barca nova!
I no et caldrà la por,
sols t’ompliràs d’amor,
de màgia i de color,
Quan va parlant el cor
I no et caldrà la por,
sols t’ompliràs d’amor,
de màgia i de color,
Quan va parlant el cor.
|
||||
4. |
Vox Populi
05:36
|
|||
“Vox” Populi
Des dels temps més antics, la gent clama el seu desig
Llibertat per poder viure, i poder menjar i dormir.
Les veus s’alcen i es baixen, segons el temps com va
I les voltes i revoltes, passen d’unes, a altres mans…
Has sentit? Tots els crits, i els clarins
Amb el Jou, i les fletxes, com avís…
Valguem deu! Un cop més ha sortit
La “Vox” Populi, cridant per mil camins.
No són veus ni de clemència, tampoc són veus de pau
Són pàgines d’uns llibres, plens de l’olor de sang
Nostàlgies ja viscudes, de molts odis arrelats
D’imperis i conquestes, fantasmes d’anys passats…
Has sentit? Tots els crits, i els clarins
Amb el Jou, i les fletxes, com avís…
Valguem deu! Un cop més ha sortit
La “Vox” Populi, cridant per mil camins.
L’arrogància i la ceguera, fan que dormis com un xic
Mentre tu gires l’esquena, altres et faran el llit
És possible, no t’agradi, tot el gruix d’aquest coixí
Si de nit, el cor et pesa, de “cara al sol” pot ser el matí.
Has sentit? Tots els crits, i els clarins
Amb el Jou, i les fletxes, com avís…
Valguem deu! Un cop més ha sortit
La “Vox” Populi, cridant per mil camins.
El món manca de justícia, i d’aprendre, si ho has vist
Un cop feta una experiència, no cal, ja repetir
Mantindrem el cap en ordre, i el seny en un altar
I, si les feres tenen gana, no servir-los de menjar…
Has sentit? Tots els crits, i els clarins
Amb el Jou, i les fletxes, com avís…
Valguem deu! Guardem bé dels botxins
La “Vox” Populi, cridant per mil camins.
|
||||
5. |
Qui aturarà aquest tren?
07:07
|
|||
Qui aturarà aquest tren?
Les pedres gastades, dels monuments contemplen
L’anhel d’un món, en mig de mil confrontacions…
No hi ha seny de debò, ni en els homes de gran ciència
Ja fa anys, que els temps són de canvi, i no van a millor…
Moviments d’orient a occident, per moure consciències
Entremig de la fam, la sang, i la mort dels infants…
Qualsevol pot ser l’enemic, si com ell no penses
Els diaris fomenten l’engany, tot té el preu del moment…
Qui aturarà aquest tren?
Els amos del món, són les xarxes que empresonen
I, tothom vol lluir, el que creu que el fa diferent…
A poc a poc van sortint, més monstres sense decència
Ja tot és confós, com en la torre de Babel…
Tota fe val de poc, mentre la por sigui la reina
Amb un tres i no res, el conflicte s’aferra a tothom…
Ni les lleis, ni jutjats, apliquen, cap coherència
No cal honestedat, per ser al cim del poder…
Qui aturarà aquest tren?
Innocents de tot arreu, demanen clemència
Però, amb orelles sordes, creix la devastació…
Les paraules de Crist, encara no són, prou enteses
Tot s’ha traduït, en nom d’un gran control…
Fidels, i infidels, són tan sols uns breus conceptes
Maquinats per qui vol, el foment de les divisions…
La dona, tractada durament, a través dels segles
Ara alça la veu, pregant consideració…
Qui aturarà aquest tren?
Milers d’éssers humans, refugiats sense terra
Rebent caritat, de qui els ha dut a aquest lloc…
El plor dels infants, no remou prou les consciències
És la prova de foc, de com tenim de dur el cor…
El cinisme és el pretext, dels qui no volen veure
Que tots els conflictes del món, són les emocions…
Definits com a Nihilistes, es giren l’esquena
Renegant de tota relació, amb el que és l’amor…
Qui aturarà aquest tren?
Per tot arreu campen, feres de la guerra
Amb sang, es renten el rostre els governants…
Naixem i morim, sense saber d’on venen
Tantes preguntes, que mai ningú respon…
Oracions i precs, clamant arreu les fronteres
Cerquem sempre culpables, quan tot va a pitjor…
Hem oblidat, i obviat el sentit d’existència
No ens fem mai responsables, de tant de dolor…
Qui aturarà aquest tren?
El poder que tenim, l’hem regalat a les bèsties
A canvi de l’or, que sols dura pocs moments…
No donem per ningú, un real valor a cap vida
Sols ser-ne conscients, ens durà un altre present …
Com àngels caiguts, no tenim records de l’origen
Cadascú, es creu separat, del qui té a l’entorn…
És la prova de foc, per poder aturar conflictes
El perdó universal, sense fer-ne distincions…
Qui aturarà aquest tren?
I mirem cap al cel, cerca’n l’ajuda divina
A les nostres mans, hi és tot el de venir…
La certesa, de què som, sols ànimes lliures
En un món, a on tot el que es viu ha de finir…
La ignorància i l’egoisme, són el gran enemic
No val de res, tot el que creus que has posseït…
En són plens els cementiris, d’homes ben rics
Tot el bé i el mal, són conceptes a descobrir…
Qui aturarà aquest tren?
Qui aturarà aquest tren?
|
||||
6. |
Paciència
02:31
|
|||
Paciència
J.M.Baule 2005
Paciència dins l'espera,
de què tot vagi a millor.
Encara que els dies passin,
en marxa lenta, amb poca empenta
sense quasi cap valor.
Paciència, si hi ha desvetlla…
En fet de patir, i en l'amor
paciència, mirant els Estels,
desconeguts punts a milers, al cel
per anar contar-los, a poc a poc.
La vida vol la paciència
I, es manca també a la mort
I, dintre de la llarga lluita,
que portem tota vida amb tot
fins que s’atura el cor.
Paciència quan ets ple de vida.
I, quan ja no s'aguanta el cos.
Quan la joventut és marcida,
I la plenitud se’n va,
i sols resten, tots els records
|
||||
7. |
El clam del silenci
05:09
|
|||
El clam del silenci (J.M.Baule Septembre 2020)
Escolta el clam del silenci
Quan tot és incoherent…
Quan les paraules, no valen rés
Quan el teu somni, en la boira ja es perd…
Vàrem viure, temps dòcils
Escrit estava, en el vent…
L’amor sorgit, per ser lliure…
Caragols, en els seus negres cabells…
Diguem a on és l’esperança?
Quan ja ho sents tot dispers…
I veus que l’entorn tremola, i disbauxa…
I els gossos borden per tot, arreu…
No ha arribat encara el dia…
D’aquell vaixell tan esperat!
És feina nostra, construir noves barques
Travessant tots els mars? Surant! Surant! Surant!
Sempre són, temps de canvis
La vida, va circulant…
No hi ha res, que resti estàtic
El sol i lluna, dansant… Plegats! Plegats!
Escolta el clam del silenci
Quan la por és al voltant
Quan l’amenaça es posa ja en marxa
I et sents en un món, tan estrany…
Escolta el clam del silenci
Quan la por és al voltant
Quan les paraules et sonin falses
I tots els gests, un engany!
|
||||
8. |
Fràgils somnis
04:53
|
|||
Fràgils somnis (J.M.Baule – Septembre 2020)
Somnis dispersos, la nit ens durà
Entre visions, o neguits del demà
Dintre d’un cel, o un infern…
Viscut com real…
Rastres d’amors, que un dia van ser
Promeses fetes, amb cor ben sincer
Somnis, i oníriques formes…
De plaer…
Com si res! Tots passaràn!
Tot és fràgil, tan saval!
Paraules somniades, sentit incoherent
Fragàncies de pell, amb tocs incipients
Somnis, projectes, vivències…
Subconscients…
ORQUESTRA….
Somnis d’uns mons, imaginats
Passatges de vides, a on potser hi hem estat
Somnis, que ballen i dansen,
Dintre del cap…
Com si res! Tots passaràn!
Tot és fràgil, tan saval!
Somnis que creies, poder realitzar
Altres complets, en l’ànima estan
Anhels de vida tan grans,
com un oceà…
Venen quan dorms, o ets ben despert
Somnis eròtics, de sexe complert
Cerquem la font d’aquell somni,
Qui sap d’on ve?...
Com si res! Tots passaràn!
Tot és fràgil, tan saval!
|
||||
9. |
Sents...
03:54
|
|||
Sents…
Sents, com un soroll en el vent
que t’arrossega el seny, i et mou d’on estaves
Sents, que ja no ets tan innocent
com en els dies aquells, en què tot t’embruixava.
Sents, que avui el cor és obert, cap a molts nous indrets
a on pots anar amb l’equipatge…
Sents, que si estimes de ple, et pots sentir molt millor
Dels molts mals del viatge…
Sents, que hi ha covards i valents
Que de nosaltres depèn, estar a un lloc, o a un altre
Sents, que poder riure és millor
que tot el plor i el dolor, d’un món angoixant-se.
Sents, que avui hi ha firmament, i els estels al seu lloc
Cada dia com passa
Sents, el tacte del seu cos, i fluir el pensament
Com un l’etern miracle…
Sents, que el viatge és etern
Que marxem i tornem, però els indrets són uns altres
Sents, que hi ha un nou firmament
Més enllà d’aquell cel, que sempre has vist com pregaria.
Sents, que ja no tens el timó
D’un vaixell, que de vell, s’ha perdut en la boira
Sents, que cada nou naixement
És un cercle imprès, en el misteri impalpable.
|
||||
10. |
Preguem!
03:47
|
|||
Preguem! (J.M.Baule 21/12/2020)
Preguem!
Pels que arriben al món
Pels que no hi seran més
Pels que volen fugir
Cap altres indrets.
Preguem!
Pels ulls dels invidents
I pels clarividents…
Pels cors que s’han obert
A nous sentiments.
El monstre del dolor, se’ns fa ja etern,
Quant de temps!
El preu de la consciència, és trencar els vels
De les pors i els anhels…
Preguem!
Pels nens, i els innocents
Pèls, que ja porten el pes
D’un món, que ja és prou vell
De segles i temps.
La disbauxa, ens ha agafat de ple
I amb desconcert…
Amb ulls clucs, anem cercant un sentit
A les podrides arrels.
Preguem!
Alcem els ulls al cel
Amb força, i valents…
Amb el propòsit ferm,
D’esperar el nou temps
|
||||
11. |
||||
Les disfresses i els vels
Tu creus que et coneixes…
I et veus tal com creus
La resta que et mira,
et veu diferent.
No ho dubtis, que observen,
amb els ulls del seu vel…
Que és el fidel reflex …
De tal com tu els veus.
Mai és tal com mires…
Mai serà tal com veus…
Sols té la certesa…
El que ha fet tots els vels…
Pregar per ser clar!
Sortir d’un paper!
Llençar les disfresses…
Restar tot nuet!
No hi ha concordança…
Com se’t veu, i com ets
Tu et veus com tu penses,
i el món, et veu diferent.
Costa, molt descobrir el joc…
I com tens l’entramat…
És fondre la mirada…
Fins que el teu nom, sigui oblidat!
Mai és tal com mires…
Mai serà tal com veus…
Sols té la certesa…
El que ha fet tots els vels…
Pregar per ser clar!
Sortir d’un paper!
Llençar les disfresses…
Restar tot nuet!
Mai és tal com mires…
Mai serà tal com veus…
Sols té la certesa…
El que ha fet tots els vels…
|
||||
12. |
Quan teniem 15 anys
06:10
|
|||
Quan teníem quinze anys
Copyright©Josep Mª Baulenas 1977
Quan teníem quinze anys
Sempre estàvem somniant...
Amb paraules boniques,
i amors distants...
Volíem, ser lliures
Caminant pels prats...
Anar mirant la vida,
Des d’un núvol molt alt...
Però com anem canviant...
Amb el pas dels anys,
com ens anem refredant,
de les il•lusions d'abans…
Sí! Ens refredem...
De les il•lusions d’abans…
Seguim lluitant, per no fer-nos vells,
Seguim lluitant, per no caure malats,
de fàstic i d'avorriment...
I dels grans mals, que pateix el meu món.
T'estic parlant, perquè em sentis clar...
Tu, que ja ara, vols despertar
Ets jove i pots ser, el que vulguis ser.
Sols tens de ser, tu mateix...
I, saber on vas...
Mirant el sol, mirant el sol!
Quan teníem quinze anys
Sempre estàvem somniant...
Amb paraules boniques...
I amors distants,
Però, el temps ho canvia tot,
Això tu bé ho saps...
Però mai deixis del tot
De somniar com abans.
Però, mai deixis del tot
De somniar com abans…
De somniar com abans...
|
||||
13. |
Clam, per un bon temps
01:36
|
|||
Clam, per un bon temps
J.M.Baule
És temps d’allunyar l’odi…
El bestià, desvetlla el son…
Trons, arreu de les fronteres…
A les ciutats, el foc no dorm…
Que l’espera ja és molt llarga…
Que l’amor, fuig de l’entorn…
Clam, per un bon temps!
Clam, per veure un cel!
Clam, per un bon temps!
Clam, Per ser conscients!
|
J.M.BAULE Catalunya, Spain
J.M.BAULE ES UN MUSICO MULTINTRUMENTISTA, SUS RAICES PROVIENEN DEL FOLK AMERICANO Y EL BLUES,
Influencias: Bob
Dylan, The Doors, The Animals, Muddy Waters, Mississippi Fred McDowell, Donovan, Michel Polnareff, Franco Battiato, The Rolling Stones, Brian Jones, American Folk, The Moody Blues.
... more
Streaming and Download help
J.M.BAULE recommends:
If you like Qui aturarà aquest tren? (2020), you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp