|
1. |
|
|
|
|
ROMANÇ A DURANGO
Chiles ben calents, sota un sol de plom…
pols en la roba, i en tot el rostre…
Magdalena i jo hem fugit del món!,
potser ningú ens trobi ja el rastre!
Vaig vendre la guitarra al fill del mestre!,
per unes poques molles i un lloc a on jeure…
un dia d’aquests, compraré un altre…
per cantar’te tonades el capvespre!
No llores mi querida, Dios nos vigila!
el caballo nos lleva hacia Durango!
Agárrame mi vida! El desierto cruzará!
pronto bailarás un buen fandango!
Estem creuant per Ruïtlles Aztecas…
sobres els espectres dels ancestres ….
Ressonen passos com castanyoles
i penso amb el que he deixat enrere!
Vaig ser jo, qui va disparar en la cantina?
va ser la meva mà, la que duia l’arma?,
Anem-nos d’aquí! Encara és de dia….
els gossos són a prop, sento les passes!!
No llores mi querida, Dios nos vigila!
el caballo nos lleva hacia Durango!
Agárrame mi vida! El desierto cruzará!
pronto bailarás un buen fandango!
En els “Toros”, seurem a l’ombra!,
veurem la lluita per la vida!
Ens beurem un bon Tequila!,
Tal com els nostres avis, amb Pancho Villa!
I tindrem moltes vendicions!,
en la petita església de la plaça!,
botes noves! I arracada d’or…
i tu seràs d’argent, quan apunti l’alba!...
Es llarg el camí, però tot arriba!,
Les trompetes van sonant!.......
Es Déu, des d’amunt el que ja ens mira!,
Amb ulls de reflexe de diamant!
No llores mi querida, Dios nos vigila!
el caballo nos lleva hacia Durango!
Agárrame mi vida! El desierto cruzará!
pronto bailarás un buen fandango!
Ha estat com un tro, això que ara he sentit?,
el cap em volta, Se’m perd la vida!,
no perdis temps, i vine amb mi!,
pot ser molt bé, que sigui el darrer dia!
Corre! i agafa el meu revòlver!,
destella el Turó, que de lluny brilla!,
Apunta bé! Amb el pols fixe!,
Podria ser molt bé, la mort que arriba!........
No llores mi querida, Dios nos vigila!
el caballo nos lleva hacia Durango!
Agárrame mi vida! El desierto cruzará!
pronto bailarás un buen fandango!
|
|
2. |
|
|
|
|
PLUJA DE COP! “BUCKETS OF RAIN”
BOB DYLAN – ADAPTACIÓ AL CATALÀ: J.M.BAULE 2014
PLUJA DE COP, PLORA EL MEU COR!
TOT EL QUE SENTO, ES TORNA MÉS FORT…
COM SI DE SOBTE, S’ESCAPÉS TOT DE LES MANS…
TINC TOT L’AMOR, QUE SEMPRE HAVIES SOMNIAT!
DÒCIL HE ESTAT, I TAMBÉ FORT…
HE VIST MARXAR A GENT DE L’ENTORN…
AMICS QUE ARRIBEN, I ALTRES QUE S’ENVÀN…
SI DE DEBÓ EM VOLS, AQUÍ EM TENS AL COSTAT.
M’AGRADA COM RIUS, I ELS TEUS DITS DELICATS,
ELS TEUS LLAVIS DOLÇOS, I EL TEU MIRAR…
COM OCEANS, QUE ES PERDEN EN MÉS ENLLÀ!
LA TRISTESA EM SOBTE, QUAN EM POSO A PENSAR.
MIRO QUAN DORMS, I EL TEU RESPIRAR…
ES COM HIPNÒTIC, I EM QUEDO EXTASIAT…
EM PLENA LA TEVA, MANERA D’ESTIMAR…
ET PORTO AMB MI, ENCARA QUE SEMBLI DISTANT…
TOT POT SER TRIST! O POT SER FELIÇ…
DEPÈN DEL QUE FAS, O DE COM HO HAS VIST!
FAS BÉ, O FAS MAL, SEMPRE GUIEN ELS SENTITS…
PER TU FARÉ, EL QUE MAI HAVIA FET PER MI!
|
|
3. |
|
|
|
|
Long and wasted years – Bob Dylan
Llargs anys malversats – adap: j.m.baule 2014
Ha passat ja molt de temps
D’ençà que ens volíem mútuament, amb dos cors, sincers i nus.
Tan sols un cop, per un breu dia!...
Vaig ser el teu veritable home per tu!
Ahir nit, escoltant-te parlar en somnis
Deies coses que mai hagués pensat de segur!
Oh, nena! Sense dubte…
Jo tenia una altra imatge de tu!
A quin lloc podem anar?
A quin savi podríem acudir?
Pot ser que…Després de tot…
Tant et fa a tu, el que tant em faci a mi!
A la família, no la veig fa temps!
Tampoc m’ho vull qüestionar!
Potser, ja no resta ningú en peu
Ho varen perdre tot! I varen buscar una altra llar!
Mou-te! Nena, belluga’t i crida!
Saps de què t’estic parlant?
Et veig aquí a fora, prenent tot el dia el sol…
No saps que et pots cremar?...
El meu enemic, es va estrallar contra el terra!
Es va aturar, la seva ànsia de sexe mesquí!
Estava fet pols! I esgotat!
Va morir de vergonya, amb el cor de ferro partit!
Porto ulleres de sol, per cobrir els ulls…
Tinc secrets a dins, que no puc disfressar!
Torna! Nena!
Si et vaig ferir…M’has de perdonar!
Hi ha dos trens, anant d’un cantó a l’altre
quaranta kilòmetres cap a l’est, i l’oest!
Tu no has d’anar enlloc!...Vaig jo cap a tu!
Som vells amics des de fa temps!
Crec, que quan em varen posar d’esquena
Tothom es va enfurismar!
Han succeït moltes coses…
D’ençà que caminàvem junts cap a l’altar!
Vàrem plorar en aquell matí gelat i fred!
Vàrem plorar amb els cors desagarrats!
Quantes llàgrimes perdudes!
Per tots aquells anys malversats!
|
|
4. |
|
|
|
|
AQUESTA RODA ESTÀ CREMANT
( This weel's on fire )
Bob Dylan - adap Jm.baule 2014
Si la ment et funciona bé,
ens veurem una altre cop aquí,
no en penso fugir,
i així vull estar,
fins que l'aigua torni al seu cabdal.
Cap home en el món vindrà cap a tu,
amb altra història que explicar,
saps que ens veurem, en altra ocasió,
fora del temps, que ens va du en aquest lloc.
i està cremant de fort!,
ja no pot parar...
no cal buscar-hi més raons…
la roda va a explotar!!!
Si la ment et funciona bé,
recordaràs, nusos que vaig desfer,
tornant cap a tu,
i sentint que va ser, el millor que podia jo fer.
Voldria saber si és la teva intenció,
o bé l'atzar el que decideix,
tu saps molt bé, que tot pot ser,
fora del temps que ens va dur a aquest lloc.
i està cremant de fort!,
ja no pot parar...
no cal buscar-hi més raons…
la roda va a explotar!!!
Si la ment et funciona bé,
recordaràs que vas ser tu,
la que em va reclamar…
perquè vingués jo, i t'expliqués l’origen de tot.
Després que tot fos al revés,
no va haver-hi res més a dir,
tot ho vaig viure amb un cert neguit!,
fora del temps que ens va dur a aquest lloc.
i està cremant de fort!,
ja no pot parar...
no cal buscar-hi més raons…
la roda va a explotar!!!
|
|
5. |
|
|
|
|
No parlo! Sols canto!
Ain’t Talkin’ (bob dylan)
adap: j.m.baule 2014
Mentre sortia ja de nit del jardí místic
Les flors marcides, penjaven del raïm,
Passava per la Font de cristall líquid…
Algú, cridava perquè jo el sentís…
No parlo! Sols canto!
Per aquest món tan ple de dolor…
Cor pres! I amb tants anhels…
Ja ningú en aquest món, ho pot saber.
Diuen que l’oració guareix ferides
Dins el cor hi pot haver un esperit vil!
Vull estimar a tothom sense cap mida…
Oh! Mare, no resulta tan senzill!
No parlo! Sols canto!
Per aquest món tan ple de dolor…
Cor pres! I amb tants anhels…
Ja no hi haurà cap pietat, si tu et perds.
N’estic molt cansat de tanta lluita!
He plorat! I tinc els llavis ben secs…
Si trobo els enemics dormint sense esme…
Els sacrificaré allí mateix!
No parlo! Sols canto!
Per aquest món tan ple de dolor…
Cor pres! I amb tants anhels…
Caminant amb la pesta entre ciutats!
El món sencer és com si estigués en venda!
Tot és dintre de l’especulació…
Seràs foll! Si no entres en el joc de merda!
I si caus, et saltaran tots al coll!
No parlo! Sols canto!
Per aquest món tan ple de dolor…
Cor pres! I amb tants anhels…
Algun dia agrairàs tenir-me a prop!
Voldrien amb riqueses entabanar-te…
Podries caure-hi en tot moment!
Vull fer jo la darrera jugada…
La mort del meu pare venjaré!
No parlo! Sols canto!
Per aquest món tan ple de dolor…
Cor pres! I amb tants anhels…
He de treure, el teu nom, del meu cervell.
Tots els meus estimats companys de vida
Saben que és bo, el camí que vull seguir…
Practico una fe, que el temps oblida!
No hi ha altars per cap camí…
No parlo! Sols canto!
Malalta està la mula, i el cavall cec!
Cor pres! I amb tants anhels…
I pensant en qui vaig deixar fa temps!
El cel està radiant en el migdia!
La fama i l’honor són eventuals…
El foc es va aplacar, però la llum brilla!
Qui diu, que el Cel no m’ha ajudat?
No parlo! Sols canto!
I porto tot el dolor del món…
Cor pres! I amb tants anhels…
Caminant amb el punt flac, dels meus talons.
El patiment del món no té termini…
hi ha llàgrimes per tots els recons…
No estic jugant, tampoc estic fingint!
Ni vull sembrar falsos temors…
No parlo! Sols canto!
No ni ha descans, des de fa moltes nits…
Cor pres! I amb tants anhels…
Camino fins a ser un punt a l’infinit.
Un dia, passejant pel jardí místic…
Amb la calor, d’un jorn de ple estiu…
Disculpi! Senyora… vostè m’excusi…
No hi ha ningú! Que cuidi ara el jardí…
No parlo! Sols canto!
Camí a munt, fins dalt d’aquell turó…
Cor pres! I amb tants anhels…
Fins al darrer recó del fi del món!
|
|
6. |
|
|
|
|
“EL GRAN QUINN”
THE MIGHTY QUINN “Quinn The Eskimo) BOB DYLAN – ADAPT: J.M.BAULE 2014
VENIU ELS DE PROP!
VENIU ELS DE LLUNY!
NO VEUREU MAI, PODER MÉS GRAN, QUE EL DEL GRAN QUINN. (rep)
MENTRE UNS CONSTRUEIXEN
ALTRES VAN DESTRUINT…
ALGUNS PRENEN LES NOTES
IMAGINANT UN PARADÍS!
MOLTS ES DESESPEREN, PER TOT EL QUE HA DE VENIR….
PERÒ, QUAN QUINN ARRIBI AQUÍ,
FERA GIRAR EL DESTÍ!
VENIU ELS DE PROP!
VENIU ELS DE LLUNY!
NO VEUREU MAI, PODER MÉS GRAN, QUE EL DEL GRAN QUINN. (rep)
M’AGRADA LA DOLÇOR
DE LA VIDA AMB PLE SENTIT!
NO VULL PERDRE JA MÉS EL TEMPS
NI JUGAR AL FALS COMPROMÍS…
ESTIC EN PLENA L’ESPERA, DE QUÈ CANVIÏN ELS DESTINS
PERÒ, QUAN QUINN ARRIBI AQUÍ,
SERÀ PER TOTHOM L’AVÍS!
VENIU ELS DE PROP!
VENIU ELS DE LLUNY!
NO VEUREU MAI, PODER MÉS GRAN, QUE EL DEL GRAN QUINN. (rep)
POTS ESTAR BEN TRANQUIL-LA!
LA VIDA ENS VA CONDUINT…
EN MIG DE TOTES LES DISFRESSES
S’AMAGUEN ELS PERILLS!
SEMPRE HI HA QUI ESPERA, DISTREURE EL TEU MAGÍ!
PERÒ, QUAN QUINN ARRIBI AQUÍ,
VEUREU QUE TOT SOMRIU!
VENIU ELS DE PROP!
VENIU ELS DE LLUNY!
NO VEUREU MAI, PODER MÉS GRAN, QUE EL DEL GRAN QUINN. (rep)
|
|
7. |
|
|
|
|
“Minstrel boy” (El jove Joglar) Bob Dylan
(Adaptació: Xavier Baró & J.M.Baule 2014)
Qui llançarà un cèntim, a aquest joglar?
Qui els hi voldrà donar?
Qui llançarà un cèntim a aquest joglar?
Per alegrar-li la vida, el cor,
i somniar…
Ell ha anat fent camins,
des de fa molt temps,
i en aquest port, la nau s’ha encallat.
I tots els que el veuen,
passen ben de llarg…
tan sols un estel, il-lumina el seu cant.
Qui llançarà un cèntim, a aquest joglar?
Qui els hi voldrà donar?
Qui llançarà un cèntim a aquest joglar?
Per alegrar-li la vida, el cor,
i somniar…
Té un bon sac de deutes,
I precari treball.
La càrrega és pesada, quan s’està tant sol.
El cel i la terra,
li ofereixen cançons,
que parlen de viatges, d’arreu del món.
Qui llançarà un cèntim, a aquest joglar?
Qui els hi voldrà donar?
Qui llançarà un cèntim a aquest joglar?
Per alegrar-li la vida, el cor,
i somniar…
Amors deixa enrere,
per camins plens de pols,
les sabates gastades, com les il-lusions…
Somnis de poeta,
l’ànima en un doll…
La pluja a l’esquena, mirant l’horitzó.
Qui llançarà un cèntim, a aquest joglar?
Qui els hi voldrà donar?
Qui llançarà un cèntim a aquest joglar?
Per alegrar-li la vida, el cor,
i somniar…
|
|
8. |
|
|
|
|
No ho pensis més, ja està bé!
Dont think twice, it’s all right ( Bob Dylan – adapt: J.M.baule
De rés serveix fer-se tantes preguntes
Si a cap d’elles no respons…………..
De rés serveix viure vides de l’altre gent
Deixant la teva en un racó
Quan canti el gall, demà de bon matí
Per el finestral, em veuràs partir….
Tu ets la raó de que emprengui un nou indret
No ho pensis més, ja està bé!
De rés serveix que em vulguis ple de llum, nena!
Si sempre estem en la foscor!
De rés serveix que em vulguis ple de llum, nena!
Si el camí nostre, ja es dubtós…
Voldria sentir, un motiu molt més fort
Per quedar-me, i no anar a un altre lloc
Mai hem tocat el fons, dels nostres sentiments….
No ho pensis més, ja està bé!
De rés serveix que cridis el meu nom, nena!
Com mai avant ho vares fer…….
De rés serveix que cridis el meu nom, nena!
No puc sentir-te plorar més!
Mentre els meus passos, enfilant camí avall
Penso en la forma que jo vaig estimar
Et vaig donar el meu cor, i vaig quedar-me ofegat…
No ho pensis més, ja està bé!
El meu camí el penso fer tot sol, nena!
No puc saber on aniré…..
I dir que ho sento, seria massa fred, nena!
Tant sols diré, que et vagui bé……….
Cap dels dos pot dir, que ens equivoquem
Ha estat una experiència, amb moments molt conscients
Ni tu, ni jo, hem perdut el temps……….
No ho pensis més, ja està bé!
|
|
9. |
|
|
|
|
Mississippi (Bob Dylan- adap: J.M.Baule )
Cada pas del camí, mantindrem l'atenció,
els dies són comptats, de debò que ho són
El temps s'amuntega, sempre havent de lluitar,
i estem sempre sols, sense poder escapar.
La ciutat és una jungla, tot un joc virtual,
dintre la seva escorça, hi ha conflicte total.
Educat en el camp, no m'acostumo gaire bé,
els problemes succeeixen, des que hi vaig posar el peu.
Res tinc jo que donar-te, del que pugui disposar,
tinc per mi el just, res cal atorgar,
En el món sento el foc, el dolor i convulsió,
un camí m'espera, i he d’anar amb cap temor.
I els meus dots d'expressió, i pensaments dispersos,
no podria ja ajuntar, ni en rimes ni en versos,
Sols una cosa em va fer mal,
una no vaig fer prou bé,
em vaig quedar en Mississippi,
veient el temps passar lent
Veig a Diable en el camí, en la cruïlla en diagonal,
ara diguem el que vulguis, no hi veig tant de mal!
Jo pensava en les coses, que deies tu ahir,
somiava que dormia, amb tu una altra nit.
Caminant entre fulles, les que el vent va fer volar,
i sentint-me un estrany,
al que ningú escoltarà…
Tants projectes programats,
que mai vaig arribar a fer,
sé bé que tu ho sents, tan sols tal com és.
Alguns t'ajudaran, uns altres et giren de revés,
vaig creure que et coneixia, va ser un joc ben incert!
Necessito girar el cap, per distreure la ment
o mirar el teu rostre, per poder estar bé
Fins aquí vaig arribar, seguint l'estel del sud
creuant el gran riu, per anar a on hi ets tu.
Sols una cosa em va fer mal,
una no vaig fer prou bé,
em vaig quedar en Mississippi,
veient el temps passar lent
Ja el meu vaixell s'ha enfonsat, en les roques va encallar,
ofegat en mi mateix, el futur ja ha passat!
Però el meu cor no està cansat, de tot es va alliberar,
encara em resten forces, per poder estimar.
Tothom és en moviment, i d'aquí cap enllà,
tots d'un lloc a un altre, cercant alguna veritat.
Amor, estigues a la vora, ara no vagis a marxar,
perquè d'un instant a un altre, tot pot canviar.
La meva roba està mullada, enganxada en la pell,
han sorgit ja les pluges, que anunciava el mal temps.
Sé que pot haver-hi un canvi, de segur que és per bé,
agafa’m la mà fort, per poder-ho vèncer.
el gran buit és infinit, desconec el que hi haurà,
tornem d'altra manera, amb una altra identitat,
Sols una cosa em va fer mal,
una no vaig fer prou bé,
em vaig quedar en Mississippi,
veient el temps passar lent
|
|
10. |
|
|
|
|
Sonen campanes “ring Them Bells”
Bob Dylan / adapt: Baule
Sonen campanes entre els rituals
de la ciutat que dorm
Sonen campanes, des de el Santuari
Damunt de llamps i de trons......
Son batecs molt profunds...
Quan la fe ja ha caigut.....
I el temps, va cap enrere, cercant un perdó perdut
Toca campanes Sant Pere
Cap els quatre elements
Toca campanes amb força
Per covards i valents....
Potser la gent, ja ho sap bé
Que ha arribat ja el temps...
De veure el cel, quan el sol es pon, I mirar el firmament.
Toca campanes, dolça Marta
Per els que pateixen arreu....
Toca campanes, que tothom s’adoni
De que ni ha un sol Deu.
Ja el pastor es dormit......
Sense por, ni neguit.....
Amb ovelles, espargides, entre boscos i rius
Sonen campanes per el cec i el sord.....
Sonen campanes, per perduts amors ....
Sonen campanes, per els vostres fills
Que faran de jutges, al seu propi destí...
Sonen campanes, per el temps que se’n va
Per el plor d’infant, quan ser innocent, ja es tard!
Toca campanes Magdalena
Des de el teulat més alt.....
Toca-les de la torre,
per els lliris dels Sants...
La guerra té un front molt gran.......
I la lluita es amb sang.......
Ja es molt curta la distància, entre el bé i el mal
|
|
11. |
|
|
|
|
LIKE A ROLLING STONE
“Sentint-te fora del món”
Adaptació: j.m.baule 2015
Temps enrere, tu vesties tan bé,
I caminaves per sobre de l’altra gent… Que no és cert?
Molts cops t’havien dit, “un dia cauràs”
Tu reies, i no hi veies cap possibilitat… Que no és cert?
Et vares creure, el melic del món…
Estaves sempre, per damunt de tothom…
Ara ja no, pots riure tan fort!...
No ho veus tan fàcil, sortir-ne del sot!…
Demanant, si us plau! El menjar per un sol dia…
I que en pots dir-me?
Que pots ara dir-me?
Sense dormir en cap lloc…
Sense tenir cap braç fort…
Sentint-te fora del món…
Vares anar als millors col•legis, i més cars,
Lluint-te sempre, en Universitats… I ara què fas?
Ningú et va ensenyar mai, com tirar endavant…
El carrer per tu, era un món distant… No ho recordes ja?
Deies, “no em lligaré mai al vell vagabund!”
I ara depens, del seu tracte brut...
Mentre et mira, amb ulls plens de foscor…
I t’arrossegues, demanant-li un favor…
Quan tu ja li deus, mil pactes de per vida!...
I que en pots dir-me?
Que pots ara dir-me?
Sense dormir en cap lloc…
Sense tenir cap braç fort…
Sentint-te fora del món…
Conceptes, elements, i paranoies!
Crisis egocèntriques de personalitat… A qui vares estimar?
Escoltant com Ulises les sirenes,
Entre shocks, riures i penes… Sempre amb por a caminar!
Diguem a on és ara, aquell diplomat?
Amb grans cotxes per dur-te, mentre li feies costat…
Ell es va endur, els teus millors anys…
No va ser dur? Quan et vas adonar…
Que darrere de tant luxe, tan sols ni han mentides!…
I que en pots dir-me?
Que pots ara dir-me?
Sense dormir en cap lloc…
Sense tenir cap braç fort…
Sentint-te fora del món…
Ara, ets princesa dels abandonats
I, són lluny, les festes i riures de societat… A on aniràs?
Ets una més en la gran multitud…
Sense que cap altre, s’ocupi de tu… Que pots reclamar?
Ni els anells d’or, et trauran mai del pas!
El poc que tens, ho hauràs d’empenyorar!
I arrossegar-te, en la indignitat!...
Viure d’esquena, al que eres abans…
Sent conscient de què, et creies que allò era la vida!
I que en pots dir-me?
Que pots ara dir-me?
Sense dormir en cap lloc…
Sense tenir cap braç fort…
Sentint-te fora del món…
|
|
12. |
|
|
|
|
The Lonesome Death of Hattie Carroll
“La solitària mort de Hattie Carroll” Bob Dylan – adaptació: J.M.Baulenas 2015
William Zanzinger, va matar a Hattie Carroll,
amb el bastó que duia, entre les mans enjoiades,
en una reunió social d’un hotel d’Alabama,
la policia el portava, amb les mans esposades,
i d’assassí en primer grau, després l’acusaven.
Tots vosaltres que filosofeu, sobres injustícia i poder,
Ara us dic, que no és el moment, de plorar com ho fan els nens.
William Zanzinger, que des de molt jove,
tenia terres, cales, I fortuna de sobres,
amb uns pares ben rics, que el protegien…
polítics amics, per fer el que volia…
va reaccionar, davant la seva condemna,
amb un gest molt banal, encongint-se d’esquena,
sabia que tot, seria una gran farsa…
que amb un tres i no res, obtindria fiança…
Tots vosaltres que filosofeu, sobres injustícia i poder,
Ara us dic, que no és el moment, de plorar com ho fan els nens.
Hattie Carroll, era donzella de cuina,
tenia uns quants anys, I fills al seu compte,
i mai va seure, amb ningú de les taules…
i mai va parlar, amb la gent quan menjaven…
buidava els cendrés, de les classes més altes…
netejant els plats bruts, de totes les taules,
amb tota humilitat, feia el que li manaven,
per un cop de bastó, va ser assassinada!
Que, com un llampec, va creuar l’estança,
apagant d’un cop brusc, la seva mirada…
William Zanzinger, ni l’havia tractada!
Tots vosaltres que filosofeu, sobres injustícia i poder,
Ara us dic, que no és el moment, de plorar com ho fan els nens.
En la sala “d’honor”, el dia del judici.
El jutge, amb la maça, reclama… silenci!
Per demostrar, que no hi ha cap diferencia.
Que els rics es castiguen, que no hi ha preferències…
Que la llei és molt justa! I defensa al seu poble,
Que la llei és igual per, plebeus i per nobles…
I mirant als ulls d’aquell mal nascut!
Que va assassinar, tan sols pel seu gust!
Presó per sis mesos, condemna a Zanzinger…
Per què, vegi tothom, que la llei no té límit…
Tots vosaltres que filosofeu, sobres injustícia i poder,
Ara us dic, que si és el moment, de plorar amb grans sentiments.
|
|
13. |
|
|
|
|
ENCARA NO ÉS FOSC
“ Not Dark Yet “
Bob Dylan – adap: Jm. baule
Cauen ja les ombres, jo m'aixeco, de dormir
El calor, no se suporta, però segueixo estant aquí
És com si la meva ànima, s’escapés a l'exterior...
Encara porto les ferides, que el Sol no va tancar prou.
Solament hi ha un espai, per poder-me protegir
Encara no és fosc, però aviat pot ser de nit.
El meu sentit de l'orgull, s'ha tornat de color gris
Darrere de la bellesa, el dolor i pot sorgir
Tancat dintre la ment, no aconsegueixo estar en pau
Al cel, demano ajuda, jo sol no podré mai.
Sé que ara rebut, un altra forma de sentir.
Encara no és fosc, però aviat pot ser de nit.
He estat ja a Londres, i en l'alegre Madrid…
Seguint el curs del riu, desitjant solament fluir...
I arribant a cert punt, res m'ha d'enlluernar
En els ulls que se’m creuen, cap missatge, vull trobar
Molts cops, sento un pes, que quasi em fa defallir.
Encara no és fosc, però aviat pot ser de nit.
Jo vaig néixer en Minorisa, i no sé on haig de morir...
De vegades crec que avanço, però el paisatge és el d’ahir.
Cada nervi del meu cos, té una estranya sensació
Sé que sempre he anat fugint, i no recordo la raó.
Sento a prop una pregària, que sempre em fa reflexionar.
Encara no és fosc del tot, i jo vull veure clarejar.
|
Una vez más, ha surgido la necesidad de trabajar en un nuevo álbum de canciones de Bob Dylan. Esta vez, sobre todo, para adaptar temas de su reciente época, de paso, he incluido algunos de "the basement tapes" y otras sutilezas que he creído oportunas de que figurasen.
Again, there has been the need to work on a new album of songs from Bob Dylan. This time, above all, to adapt themes of his recent time, incidentally, I have included some of "the basement tapes" and other subtleties that I thought appropriate to who would be included.
released December 5, 2014
BOB DYLAN
ADAPTED BY: J.M.BAULE
