Get all 47 J.M.BAULE releases available on Bandcamp and save 50%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Saint Michel (2024), Sobre los pasos de Bob Dylan (2023/24), Rock n' Roll Age (Versiones en español), Baule Sings Buddy (En español -Inglés)), Coses de Dylan (En català) 2010, Scott Walker & The Walker Brothers (En español), Canciones de Bob Dylan en español (2022), Simon & Garfunkel (en español) 2022, and 39 more.
1. |
Pot ser puta la vida
04:34
|
|||
Pot ser puta la vida! - J.M.Baule
Pot ser puta la vida, sense cap al•licient
Si de cop, els problemes, t’omplen la ment
Si el país és un caos, si els diners són el deu
Quan el món s’enfonsa, sota els teus peus
Si no hi ha cap certesa, si no pots dormir bé
Pot ser puta la vida, en mig de tal desconcert.
Pot ser puta la vida, si creus tot el que sents
Si la ment s’esvalota, si l’amor és absent
Quan el pes és tan fort, quan l’abús de poder,
fa que es perdin els somnis, que donaves per fets
Si es torna melangia, tot el riure d’ahir
Pot ser puta la vida, si no saps decidir.
Pot ser puta la vida, si no veus un demà
Si no tens vot ni veu, si no et deixen parlar
Si veus que la fam, ningú vol aturar
Si no hi ha res de bo, si no veus cap pietat
Si vius de la nostàlgia, del que vares ser abans
Pot ser puta la vida, sempre enrere mirant.
Pot ser puta la vida, sense algú al costat teu
Si no saps omplir l’ànima, de bons sentiments
Quan dorms a la palla, si no pots ser despert
Si amb no res et conformes, si et mereixes molt més
Quan no vius amb força, i altres pensen per tu
Pot ser puta la vida, si no tens més virtuts.
Pot ser puta la vida, si et sents per dins buit
Quan idiotes xarraires, decideixen per tu
Quan no saps d’on vens, ni saps a on vas
Si l’amor ha fugit, o no l’has pas trobat
Quan els anys han passat, i justa és la salut
Potser puta la vida, si t’has perdut tu.
Si els dimonis fan presa, de tot el voltant
Pot ser puta la vida, sense déu al costat.
|
||||
2. |
Pedres parlen mudes
04:26
|
|||
Pedres parlen mudes
Josep Maria Baulenas 2/03/2023
Hi ha cent mil tresors, sota la terra.
Hi ha molts més al fons, de tots els mars.
Cultures, s’han perdut, sols resten pedres
Sabers antics, que ja, s’han oblidat.
Cerquem sempre els tresors, lluny de nosaltres
En selves, i tants llocs inexplorats…
La mort sempre esdevé, en la recerca
Sense trobar res, molts cops te’n vas.
Pedres parlen mudes,
sense paraules, ho diran tot
Passatges d’homes, que varen perdre la raó.
Cercant tan lluny, tots els valors,
que, eren tan a prop.
Es varen perdre en abismes de foscor.
Vivim sempre al límit, de l’esperança
Donant l’esquena a qui, podem ajudar.
Ens hem confós en mig, de tanta ignorància
Els ídols que hem aixecat, eren de fang.
Anem cercant tresors, darrere muntanyes
Farem la guerra a qui, els hagi trobat
Deixem orfes als fills, de tantes recerques
Orfes, tots al fi, anem caminant.
Pedres parlen mudes,
sense paraules, ho diran tot
Passatges d’homes, que varen perdre la raó.
Cercant tan lluny, tots els valors,
que, eren tan a prop.
Es varen perdre en abismes de foscor.
|
||||
3. |
||||
La ciència, i la consciència
j.m.baule 2022
Un crit de lluny, fa que et llevis
Si ets en plena són
Raons, més que paraules
Per fer el cor més fort.
No hi ha cap sortilegi
Per mantenir recte el timó
Ni ritual esotèric
Per l’entorn, fer-lo millor
Viu, com si fos el darrer dia!
Expressa, el rebuig, de les mentides
Mira’t tu, i veuràs, qui és qui somnia…
Escriu amb sang, el teu pacte, amb la vida!
Viu, el moment, cada instant, i al teu ritme!
Cada gest teu, té el poder de fer-te lliure
Escoltes, trons de guerra!
De lluny, la por i la fam…
La ciència, i la consciència
No van del mateix braç
El Diable, és dins les brases.
Que hi poses al teu cap…
L’amor amb tu és un àngel
Que em ve com a regal.
Viu, com si fos el darrer dia!
Expressa, el rebuig, de les mentides
Mira’t tu, i veuràs, qui és qui somnia…
Escriu amb sang, el teu pacte, amb la vida!
|
||||
4. |
Cançó del donar
03:36
|
|||
El donar ( j.m.baule 2005 )
No es pot donar el que no es té,
acte de donar, acte alliberador.
I el que ho rep, ho accepta de bo.
Si el que don, ho dóna de tot cor.
El que dóna mai no perd res,
perquè en donar, a si mateix s'enriqueix,
perquè en donar, a si mateix s'enriqueix.
Si res no dónes, res no creix…
Perquè la terra et doni,
has d'abonar-la primer.
Ella agraïda et dóna els fruits després.
Ella agraïda et dóna els fruits després.
Vida a la terra, acte de donar.
Vida a la terra, acte de donar.
El sol ens dóna vida, i la llum ens dóna fe…
L'amor és dona sense esperar res de res.
L'amor és dona sense esperar res de res.
La vida es regala sense posar-li cap preu.
La vida es regala sense posar-li cap preu.
La mare dóna el pit, perquè sap que ho ha de fer.
La mort se’ns emporta, i ens regala el cel.
La mort se’ns emporta, i ens regala el cel.
Si res no dónes, res no creix…
Vida a la terra, acte de donar!
Vida a la terra, acte de donar!
|
||||
5. |
Sento un Boogie Woogie
04:53
|
|||
Sento un Boogie Woogie!
Copyright©Josep Mª Baulenas 2008
Camino solitari, per les entranyes d’un bosc.
Seria un mal presagi, pensar que s’hi farà fosc.
Trobaré jo la manera, de sortir-ne tot sol.
I prendré moltes mesures, per aixecar-hi el vol.
Porto pa amb tomàtec, i un rest amb molts alls.
I també una estaca, per si ressuscita en Llach
I un espanta-sogres, per qui vulgui treure el nas.
Una corda molt llarga, per tindre-ho tot ben lligat.
Sento un Boogie Woogie, dintre del meu cap.
No és per extra límit, que em sentí tan cansat.
De fer tanta filigrana, i d’anar sempre escorat!
I de tanta martingala, d’anar amunt i avall!
T’escric ja unes notes, per veure que hem de fer!
Fa un cert temps que, tu i jo, ja ni follem!
De tant en tant, és molt bo, perdre el seny!
D’anar dissimulant, el temps sempre el perdem!
Deixarem ja la rutina, i les velles costums.
La vida és anar fent canvis, lluny del boig conegut.
Les cadenes nostres, jo les llimo com puc!
Emparat per somnis, de savis que ja són lluny.
Sento un Boogie Woogie, dintre del meu cap!
Fa que mogui els peus, i em posi a caminar…
Deixaré les espardenyes, a la porta del garatge.
Ara venen temps de canvi, estiguem ben preparats
|
||||
6. |
Sense dubtes
04:41
|
|||
Sense Dubtes
Copyright©Josep Mª Baulenas 2009
Dubtes, preguntes; i res més de bo!
Vaig al meu centre, on és tot molt millor
I si un dia la sort, seu a la vora del camí que ara faig
L’abraçaré com si fos, aquell amor llargament esperat…
Dubtes de tot!
Promeses d’amor!
Cendres al vent, no miro enrere
On parla tothom,
no es pot sentir res,
les feres tan sols, miren la barrera
I als matins, la pluja m’obre bé els ulls
Boi descalç trepitjo, la terra que m’acull
Fronts d’altres guerres, on ja he estat
Fletxes de l’odi, que es va escampar
Si tan sols el consol, de la teva mà, al meu costat
Pot fer-me sentir, que ser feliç, és un màgic instant.
I lliure de tot!
De pors i dolors!
De fam sols tindré, de la sapidesa
Ben lleuger de pes,
disposat a volar,
l’anhel de sentir, una sola essència
Sense dubtes de res!
I amb promeses d’amor!
Amb les cendres al vent, no miro enrere
On parla tothom,
no es pot sentir res,
les feres tan sols, miren la barrera
I als matins, la pluja m’obre bé els ulls
Boi descalç trepitjo, la terra que m’acull
|
||||
7. |
||||
Com el mar, passa el temps (J.m.baule 2022)
Qui sap veure-ho, com cert?
El que tens com escrit…
O, tan sols eren somnis
Que ja han prescrit
Vàrem viure un món nou
Que es va fer vell ahir…
Les imatges són dubtes
I, els mots, són l’oblit
Com el mar, passa el temps
Amb l’atzar, sota els teus peus…
Camina amb peu descalç, sense defallir
Les pedres i troncs, són part del camí
Tot l’amor que has estès, és el marbre polit
D’emocions ja viscudes, de quadres antics
Visions orfes, del que vàrem ser ahir…
Ara creus que ets despert?
De cop, ho has sentit…
Però, un xic més enllà
Altres mars, hauràs vist
Tens tan sols el moment
La força del teu crit…
I l’anhel de voler
Viure tot l’infinit…
Com el mar, passa el temps
Amb l’atzar, sota els teus peus…
Camina amb peu descalç, sense defallir
Les pedres i troncs, són part del camí
Tot l’amor que has estès, és el marbre polit
D’emocions ja viscudes, de quadres antics
Visions orfes, del que vàrem ser ahir…
Com el mar, passa el temps
Amb l’atzar, sota els teus peus…
|
||||
8. |
Saint Michel
03:57
|
|||
Saint Michel
J.M.Baule 2005
Les nostres vides passen com el vent.
Però el nostre amor és d'infinit.
Quan vàrem fer el pacte, no érem pas aquí,
i seguim units amb sentiment i esperit.
Canvien els rius, les pluges i el cel.
Tot l'entorn viu és ben diferent,
es fan blancs els cabells amb el pas del temps.
Però el mar sempre és a prop de Saint Michel
Des del finestral veig el cim del Montseny.
On és l'esperança i Santa és la fe.
I l'home pot ser més a prop del secret.
De viure en un espai sense límit de temps.
I canvien els nens, i els homes es fan vells.
De la tardor, es passa a l'hivern.
Segles d'amor, perquè som eterns
Però el mar sempre és a prop de Saint Michel
|
||||
9. |
||||
Excuses de malalt..
Copyright©Josep Mª Baulenas 2007
No et queixis més, dient que és per la feina…
Si vas ben cremat, diràs; no tinc parella…
Si estàs ben boig, no és per culpa de cap altre.
Si beus de fort, de res pots oblidar-te
I si cap al tard, no s’aixeca ja la cua,
Diràs que és l’estrès, o la joventut perduda.
Voldries ser la serp, que la pell vella muda.
Excuses de malalt,
que es pixa al llit i diu que sua!
Et sents enganyat, perquè res et dóna la vida.
Qui en té la culpa? Voldries compartir-la.
Va ser el teu pare, que mai no t’escoltava,
O un vell professor, que volia postergar-te.
Si no hagués estat, per aquella noia bruna!
Que un dia et va deixar, i ara fa de puta!
Hauries arribat, més amunt que la Lluna.
Excuses de malalt,
que es pixa al llit i diu que sua!
Tot de tu depèn, no t’ho agafis malament
Tot de tu depèn, no t’ho agafis malament
Tot de tu depèn, no t’ho agafis malament
Tot de tu depèn, no t’ho agafis malament
Parles amb tot-hom, de tot el que et preocupa.
Quina mala sort! Qui n’ha tingut la culpa?
Si ho feies tot tan bé, quina gent més barruda!
Excuses de malalt,
que es pixa al llit i diu que sua!
|
||||
10. |
Semblances
03:44
|
|||
Semblances
J.M.Baule 2005
Tot el que sembla potser,
o bé tan sols ho sembla.
Quantes coses sembla’n, i després,
no són el que semblaven
De vegades sembla que fas bé,
després es confón la semblança.
És com un infant que sembla inquiet,
i és tan sols que té gana
Presos semblen en el temps.
Aquells que de records viuen.
Tan sols van quedar ben quiets.
Amb el que sembla que van viure.
Món que canvia, això sembla,
i és només que ho semblava.
Perquè per fora, pot ser...
Però per dins no canviava.
L'amor és tal com és,
no n'és només la semblança.
Tan sols l'amor que és etern,
ho sembla i és de llarga durada
Presos semblen en el temps.
Aquells que de records viuen.
Tan sols van quedar ben quiets.
Amb el que sembla que van viure.
Tot el que sembla potser,
o bé, tan sols ho sembla....
|
||||
11. |
Vaig a on va el vent
03:14
|
|||
Vaig, A on va el vent
Copyright©Josep Mª Baulenas 2004
Vaig, a on va el vent…
Sense fugir de res,
tan sols mirant aquest cel.
Veus, de l’inconscient…
M’obren les portes,
cap a destins més incerts.
Creus, que pots anar amb ell…
Seguint les petjades,
de qui parlava amb L’Etern.
Per això vaig, per terra i mar…
Vaig a on va el vent…
Vaig, a on va el vent…
I ajunto les forces que aquí,
em tenen de peus.
Gent, dins d’aquest llarg tren…
Girant sempre en cercle,
la via no coneix el seu pes.
Saps! Que és tan gran…
La joia, la noia,
la veu de tots els germans.
La ràbia, el silenci,
I tot el que és al teu voltant…
I jo vaig, per mar i cel…
Amb el meu cor, dins un estel…
Vaig a on va el vent…
|
||||
12. |
||||
Qui va amb un coix, el cap de l'any son dos
J.M.Baule 2005
Mai no s'arrepleguen que no s'assemblin,
tot són molles d'un mateix tall.
Van tots plegats d'un lloc a un altre,
fan el mateix perquè pensen igual.
Són representants del Llop ferotge,
nosaltres caputxetes amb cistells de pa.
Canvien de cara per passar l'estona,
Però, si et distreus, et mosseguen la mà.
Saben nadar i guardar la roba,
poden encantar-te amb els seus jocs de mans
Però, baixa ja del núvol quan es faci fosc,
perquè qui va amb un coix, al cap de l’any són dos.
Bufa un vent que tira endarrere,
són els temps de canvi ja profetitzats.
Fora de la llei i quedem nosaltres,
doncs volem un món, no tan enredat.
Ja no podem dir, que farem demà?
No saps ni avui com acabarà.
Gira cua i posa el fre de mà,
doncs la roda crema i pot explotar.
Cuida amb qui vas quan vulguis sortir,
diges-li que pensa vers el seu melic
Però, baixa ja del núvol quan es faci fosc,
perquè qui va amb un coix, al cap de l’any són dos.
|
||||
13. |
Pels camins de Camelot
03:58
|
|||
Pels camins de Camelot
Desvetllat, de bon matí,
encara és fosc, no puc dormir.
Veig les llums, pel finestral.
Què serà? No ho veig ben clar.
Veig passar, al mag Merlí,
entre flors, i un sospir.
Dracs, princeses, fades del bosc,
pels camins, de Camelot
Ginebra, ja aviat s’adorm,
Lancelot, li vetlla el son.
Mentre Arthur, espassa en front,
per poder, fer un regne fort.
Morgana, bressa al seu fill,
a l’exili, hi ha sols perill.
Les llegendes, que s’han escrit,
tenen mots, i puts d’oblit.
Ideals, d’un món millor,
entre brumes, hi és Avalon.
Sant Greal, llibres antics,
pels infants, poder dormir
Trobadors, i artistes folls,
canteu, les gestes com són
Hi ha un món màgic, sota els llençols,
quan vas a dormir, amb qui vols.
Entre sons, sento quietud.
Màgia d’herbes, pel bon futur.
Dracs, princeses, fades del bosc,
pels camins, de Camelot
|
||||
14. |
Cançó per Leo
04:38
|
|||
Cançó per Leo (Folk Song) Josep Maria Baulenas 9/08/2022
Ès el teu mirar,
Que ve d’un lloc secret
Ès quan somrius,
l’amor ès ja complert.
Tot el que sentim,
Són tendres emocions
Tot ès tant nou,
Per descobrir aquest món.
Nou mesos d’espera,
fins a veure’t tant a prop
Veient la teva cara, just quan dorms
Entre el plor i el somni
En el pit, hi tens l’anhel
Per ser cada dia, més despert
Quin serà el camí,
Que voldràs escollir
Quina empenta dus?
Escrita en el destí
Tot el que et rodeja,
et prepara el caminar
L’amor assegut a la llar.
Estrelles viatgeres
O un àngel, d’ala blanc
Són dintre dels somnis que tindràs
Ets el gran regal,
Benvingut al món
Un amor de cor,
Per tot el teu entorn.
Ès el teu mirar,
Que ve d’un lloc secret
Ès quan somrius, Leo
l’amor ès ja complert.
Ès ja complert.
Quin serà el camí,
Que voldràs escollir
Quina empenta dus?
Escrita en el destí
Tot el que et rodeja,
et prepara el caminar
L’amor assegut a la llar.
|
||||
15. |
||||
QUAN, JA ES FOSC…
J.M.BAULE 25/2/2013
Quan, ja pensis que no hi ha esperança
Quan, de res et serveix cavi-lar
Quant, despertis del somni tan tèrbol
De la festa, que ha de començar…
Quan ja vegis que no hi ha sortida
Quan et creguis que tot s’ha acabat
Quan l’amor se’t torni un gran dubte…
I el seny t’hagi abandonat, quan és fosc!
Quan és fosc!...
Caminants per entre les pedres
Amb sabates de peu foradat!
Que hi ha, camins amb sortides
I sortides que tornen a entrar
Muntanyes que no són pas barreres
Amors que són de veritat……
Estels en el cel, desperten l’anhel
De saber, com hem arribat?
Hi ha dubtes que són com uns guies
Hi ha dubtes que frena’n el pas…
Certeses que són com les fletxes
Clavades al pit de Sant Sebastià…
Somnis plens d’esperança…
Promeses que el vent s’endurà…
Si es trenca un cor, de tant d’amor
És difícil poder-ho arreglar…
Quan sentis que tu ets l’esperança
Quan sentis que tu ets el portal…
Quan et vegis dret, quan bufa el vent
I no importi, a on t’has aturat…
Quan escoltis la veu que tens dintre
I quan pensis, sabent que has pensat…
Quan et sentis lliure, sense por al vincle
De les lleis que t’han imposat…
Llavors no és tan fosc, llavors, no és tan fosc!
Llavors no és tan fosc, llavors, no és tan fosc!
Llavors no és tan fosc, llavors, no és tan fosc!
|
J.M.BAULE Catalunya, Spain
J.M.BAULE ES UN MUSICO MULTINTRUMENTISTA, SUS RAICES PROVIENEN DEL FOLK AMERICANO Y EL BLUES,
Influencias: Bob
Dylan, The Doors, The Animals, Muddy Waters, Mississippi Fred McDowell, Donovan, Michel Polnareff, Franco Battiato, The Rolling Stones, Brian Jones, American Folk, The Moody Blues.
... more
Streaming and Download help
J.M.BAULE recommends:
If you like Saint Michel (2024), you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp