We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Nu, entre fogueres (2021)

by J.M.Baule

supported by
/
1.
Com un anhel, de sobte J.M.Baule – 2021 Com un anhel, de sobte… Que ve de cop! Tot el passat és tèrbol Cal que sigui tot nou L’alba despunta, clara D’un altre món nou! La gent, es mira el rostre I, senten qui són! Cossos, troben el contacte Sense sentir cap rebuig Un sentiment nou!... La guerra, no és per nosaltres Declarem la pau! Ja no és temps, de sacrifici Ja són massa anys! S’han trencat, ja les cordes I el vaixell, naufragar! Ja s’escolten les campanes! D’un nou despertar Els cors, senten la crida No es pot recular! Tots hi som, dintre d’un pacte De poder avançar Un sentiment nou!... Com un anhel, de sobte… Que ve de cop! Tot el passat, és tervol Cal que sigui tot nou Tot el passat, és tervol Cal que sigui tot nou Cal que sigui tot nou Cal que sigui tot nou
2.
Un vent de Blues (J.M.Baule) 2021 Un vent de Blues, que ve de lluny Omple el cor, de qui l’acull Un so etern, com una arrel Des de Mississippi, a New Oeleans És com una força, que arrossega, i empeny… Un vent de Blues, Gospel i Soul Travessa les fronteres, des del sud Un vent calent, d’amor etern Treball, sexe, mort i naixement És com una força, fora del temps… Notes i sons, que són reals Amb noms de llegenda, immortals De Louisiana, fins al raval Un cant de l’ànima, ha clamat Força de viure, un crit de llibertat sonant… Un vent de Blues, que ve de lluny Travessa les fronteres, des del sud Un tren d’arrels, negre i blanc … Un cant, a la nit, és sent llunyà Déu, el va fer seu, per servir d’acompanyant.
3.
Diatriba “Blue Yodel” de juliol – j.m.baule – 19/07/2021 Ja no resten més dreceres Per anar a dins d’un forat Ja, han sortit, totes les feres Han deixat el seu reixat Les respostes, les cerques al coixí… Yolelei! Oh lelei! Oh lelei! Estava amb tu, el cap vespre Em deies, molt bona nit! El neguit d’aquesta vida M’aixeca, de bon matí Ni tan sols, m’has deixat, cafè per mi… Yolelei! Oh lelei! Oh lelei! Ningú sap, ja de debò El camí, que hem de seguir Els que eren els més llestos, Ara són els més servils No hi ha, un pam de net, a on escollir… Yolelei! Oh lelei! Oh lelei! Els decrets són infumables Ja, no es poden digerir Tu vas, per on et manen Perquè la Tele, t’ho ha dit I, creus que la justícia, hi és aquí… Yolelei! Oh lelei! Oh lelei! La Ramona, l’altre dia Va venir corre’ns del Cap Estava tan cansada Que ni el cul, va remenar El marit, l’esperava, boi submís… Yolelei! Oh lelei! Oh lelei! No es pot parlar amb qui vols Molts amics ja, se n’han anat Ja prenem moltes distàncies De tothom desconfiant I, et sembla, que anem per bon camí… Yolelei! Oh lelei! Oh lelei! No faré pas cap viatge Perquè, tinc edat de risc Això diu, el qui ho controla Que, em voldria fonedís Si de cas, fes-me lloc, sota el teu pis… Yolelei! Oh lelei! Oh lelei!
4.
La Llibertat i el temps J.M.Baule Crits i clams, ancestrals Llàgrimes, sospirs i anhels… Drets onírics desitjats D’un volar alt, que ens espanta Desitjada llibertat… Des del fons de l’esperit Quan, les arrels i els neguits Es tornen dures cadenes… I, ens lliguen a cercles repetits. Repetits Éssers de carn feble… Testimonis de tantes pors El soroll, i els batecs dels cors Són com tambors en temps de guerra Llibertat! Clamen els homes! Com si fos un objecte, És tan sols, un estat incondicionat Un do, que s’ha de conquerir I, que dorm en el fons de l’ànima. Ningú pot, regalar la calma és, cosa que neix dins… Ser lliure, és ser quasi fonedís És, ser un esperit silent i concís Quan l’entorn, amb soroll brama. El temps és el mestre dels dies La nit, entre somnis es fon… Si l’amor, t’omple la vida El camí, és molt menys tortuós. El temps és un lladre de vida La va traient, a poc a poc Se’n va com la llum del migdia I no veiem, la Font del retorn. Es va adormir l’ull que veia l’infinit. La mirada, és limitada. I, sols veu cadascú, la seva dansa, La de l’univers, se’ens escapa.
5.
Virtuts, essències de tu J.M.Baule Juny-2021 El més pur que sé de tu La teva essència, i virtuts El teu cor, les inquietuds Són d’un món, que encara no hem creat Són arrels d’un regne irrealitzat Com mars… D’una pau, d’un gran amor Un sentir-te, tan a prop Les fragàncies i perfums La bellesa… Com ets tu Són d’esferes, més enllà del sol Com les llums, en les terres del nord De pau… Un tresor! La tendresa, i sensació De viure sempre, en altre món D’esperit viu, i de consol Són promeses, d’altres realitats De tants anys, d’eterns amics i amants Pintant… l’infinit Bressols… Subtils Virtuts, de tu…
6.
Amb peus de plom Copyright©Josep Mª Baulenas 2006 Sentir sense sentir, com si res hi hagués a l’entorn. Molts cops pesa’n massa, les limitacions. El caminar, es torna lent, el pensament sinuós, Una ombra d’inèrcia, velant-te la visió. Anar amb peus de plom, per no dir la veritat. Anar amb peus de plom, per res no canviar. Anar amb peus de plom, perquè no sigui dit. Sempre amb peus de plom, contra el teu propi neguit. És d’anar amb peus de plom, que ens quedem sense crits. Entrampats en el fang, sense poder-ne sortir. És d’anar amb peus de plom, que no podem arrancar el vol, I no veiem altre món, que el que ja ens és petit. És d’anar amb peus de plom, que tenim la por, com a únic amic. Anar amb peus de plom, en contra dels sentits. Anar amb peus de plom, seguint el que està escrit. Anar amb peus de plom, d’ençà que ets molt petit. Sempre amb peus de plom, contra el teu propi neguit.
7.
Tot fals! 03:20
Tot fals! – J.m.Baule - 2021 Tot fals! El que diran! Tot fals! Tantes paraules! Tot fals! El que creuran! Tot fals! Que és bé per nosaltres! Cuida bé la llengua, Si vols dir les veritats Ja veus, que no es perdona Desvetllar al gran remat. Tot fals! Oh Déu! Tot fals! Per arreu! Falses les promeses I més fals, com ho faran Tot de cop, capgira I, és dubtosa l’amistat. Tot fals! Tot fals! Deu, no és a l’església Hi és, en cada ésser vivent… De res valen les pregàries Si en la mà, tens el Martell. Tot fals! El que dieu! Tot fals! Tantes paraules! Tot fals! Que cony prediqueu? Tot fals! Sou miserables!
8.
Estranys, en els carrers J.M.Baule 2021 Estranys, Pels carrers Tothom, Passa sense dir res Ulls que miren muts Amagats dintre d’un shock, Que els té, corprès. Ningú, Et dirà res Les pors, han fet les lleis Ja, no hi ha mans Per, estrenyé fort Tan sols paranys Per anar de tort Tot, està confós, Amb una angoixa, Que de cop, atura els cors. Estranys, En els carrers!
9.
On s'amagaran els gossos? (J.M.Baule) On s'amagaran els gossos, quan acabi aquest festí? Tindran els rostres baixos, i la vergonya els farà fugir? Les preses obtingudes, en cucs és tornaran No hi haurà buits ni fissures, on es puguin ocultar Les agulles estan llestes, l'entramat; és molt subtil Comerciants de vides i ànimes, la festa arriba al fi. Els venedors de vents, huracans recolliran Lladres, miserables, de les ocultes veritats Quan sofriment! Quanta iniquitat! Dels pous més profunds, l'aigua s’ha enverinat Paraules sense fons, seran el seu forat Xerraires disfressats, amb vestits d'arlequí Un preu té el silenci, un altre preu mentir. Nens ocultats, tristos, i ignorats Els riures i els plors, sonen per igual Ningú sap del cert, a on va esclatar l’edèn Va ser, ja fa molt temps, el pervers es va fer al poder La veritat s'amaga dins, no en les llums de neó Els fantasmes massacrats, no tenen panteóns. Voltors coronats, sang vermella expulsaran La vida, és déu mateix, només l'àliga, és reial El blau, és patrimoni, sols del cel i de la mar La pesta s'estén, amb rostre devastador El silenci la sosté, l'obediència i el deshonor Ànimes desfilant, amb corbs al voltant Peces d'un gran puzle, a les mans de, Déu qui sap?… On s'amagaran els gossos, quan acabi aquest festí? Tindran els rostres baixos, i la vergonya els farà fugir? La por, i l’imposició; serà el seu botxí, Les tombes de l’avern, esperen veure'ls venir.
10.
Petjades, i camins – J.M.Baule (Agost 2021) Mira a tothom, al teu voltant No hi veus, cap enemic? Tots són com tu, de peus, en mig del fang Del qual volem sortir. Comptes les pedres, en cada pas Quantes en van sorgint? Cap neguit que tens, és ignorat Pel que veu, tots els destins Lluny de les feres, lluny dels carrers Un nou trajecte, vols seguir Vols un món nou, i, te n’adones per fi… Fins ara, sols hem repetit. No hi ha dreceres, per fer el camí És cada pas, un prim fil … Que, es va estrenyent, cada cop més subtil Fins a l’essència, fluir. Fragàncies d’amors, que la vida han omplert Traçats de somnis, antics Cap a on marxem, ningú ho sap de cert Com és, la fi del camí. Tots els conceptes, arrelats Són fruits, de vells escrits Les lleis dels homes, són sempre mutants La sang, omple els camins. Les petjades, dels antics herois De poc ens han servit Sempre, hi tornem a caure, en paranys Semblants amb els d’ahir. I, veig les tombes, arreu del món Les pedres, ja s’han florit Quants d’aquests noms, ajaguts aquí? Són el que vaig ser, jo ahir?
11.
Obre la ment 03:39
Obra la ment! (J.M.Baule 2022) Passos difícils d’emprendre Junt, a passos en fals… La vida, circula amb el trànsit D’emocions a l’abast Molts cops, sembla que s’enfonsi Tot al teu voltant… Cercaràs nous paratges Per sentir una breu pau. Obra la ment! El cor, sentiments No defallir! Mai perdre ni un xic la fe La gesta, és seguir dempeus Tu ets l’amo del teu indret Obra la ment! Obra la ment! Un nou món, es prepara Molts en som ja conscients La vida es renova… Amb els nous naixements. Les pors, deixarem enrere Cercant un nou horitzó… Les mans, que porten la tralla Són els fills del dolor. Obra la ment! El cor, sentiments No defallir! Mai perdre ni un xic la fe La gesta, és seguir dempeus Tu ets l’amo del teu indret Obra la ment! Obra la ment! Obra la ment! A, l’Univers… Obra la ment! A, nous sentiments…
12.
Els indrets del Diable (Blues) J.M.Baule - Febrer 2022 Quan el temps, va tan ràpid Tot es torna dispers Si les mires, són curtes Es fa llarg, tot l’advers En mig de la misèria… Quan l’amor és absent… Tot el que sents, són plors i anhels Prostitutes, boi verges Guarden el seu secret Sols, de portes enfora Sembla tot tal com creus. La disbauxa, ja arriba… Algú ja, ho ha entès bé… Pren-t'ho amb calma, Per tot, el que puguem fer. La trama, era ben clara… Abans que tot vingués… Si el remat, no espavila prou Millor si és obedient. La incertesa, dels canvis Te el cor pres, a la gent Els Diables, s’amaguen Per obscurs indrets La fera, és molt forta… Però, nosaltres, ho som molt més… Fes un Tour de força, per si els veus venir de dret
13.
Dins de cada cançó! Copyright©Josep Mª Baulenas 2006 Dins de cada cançó, hi ha un tros d'una vida. Un sentir ben profund, de moltes impressions. De neguits, il•lusions, de penes i alegries, pensaments que volen ser lliures, com el vent del món. Dins de cada cançó, hi ha batecs d'un trajecte, hi han crits amagats, d'infinites presències, que fan de fanal, en la mà de l’autor, per ballar i dansar, eixamplant la respiració Dins de cada cançó! Dins de cada cançó, hi ha un crit a la vida, hi ha plors i dolors, i el millor dels licors. Una ferida d'amor, o bé d'un que comença, portant alta la veu, com un pressent a cada Déu. Dins de cada cançó, hi ha una utopia, el pensar com pot ser, si el somni es compleix, una carícia d'amor, una dolça melangia, un esperit lluitador, i unes notes volant pel món. Dins de cada cançó! Dins de cada cançó, hi ha un somni de poeta, un deliri triomfant, o bé un cor ben sagnant, una esperança de viure, amb una nova terra, on la pau i l'amor, siguin la tradició. Dins de cada cançó!
14.
Com nens 04:01
Com nens Josep Mª Baulenas 2005 Busquem els jocs, plens de passió. En mig del perill, de viure al límit. Sense cap record, tan sols el moment. I sense cap temps, I sense cap por. En el llarg hivern, i en la tardor. Fent com els nens, jugant tal com són. Som com arrels, que busquem la font. Aigua de vida, i llum per un món. Sent innocents, no sentim el dolor. I sense cap temps, i sense cap por. En el temps de llum, i en la foscor. Fent com els nens, jugant tal com són. Imatges d'estels, i sols de colors Llunes de plata, en mig del soroll. Plena de somnis, la imaginació. I sense cap temps, i sense cap por. Sense demà... i sense records... Fent com els nens, jugant tal com són. Fent com els nens, jugant tal com són.
15.
Soroll de timbals Copyright©Josep Mª Baulenas 2007 Ja no tinc cap deute amb tu, Ni tan sols amb mi mateix, El camí que tinc davant, és el que ara he de fer. Ja no vull miralls, On reflectir, Els cantons amargs, on ja no em vull quedar aturat. Prega fort a Déu! Si et vol escoltar! Però mentrestant estreny el pas, i obre bé les mans. El soroll dels timbals, Espanta el Ramat, Cada ovella al seu aire, fins que troba al seu reixat. Ara ens toca viure a tu i a mi, per descomptat. Sense cap por en el fracàs. Penes, i glories es barregen, tant s’aval! Però sóc conscient del més important… Soroll de timbals, Ja és sent de lluny, I la gent s’esvera, preguntant-se d’ant surt. És, tan sols ressò, D’un pressent confós, De totes les quimeres, que han omplert el nostre món. Agafem bé la mà. No tinguis més por. És tan sols la vida, el motiu per sentir amor. Ara tanca els ulls. Seca tots els plors. Mentre els timbals ja callen, I ens deixen amb repòs Ja no tinc cap deute amb tu. Ni tan sols amb mi mateix…
16.
Poder Agafar els Somnis J.M.Baule 2005 Hi ha somnis darrere dels núvols. Desitjos que mai es poden tocar. Certeses que es canvien per dubtes. Promeses que es volen realitzar. I una llarga espera dins del cor… Que com a ombra inquieta vola amb tu. Et pot fer creure que estàs ben sol I qüestionant… El futur... Poder agafar amb les mans, tot el que vas somiar.... Trepitjar la terra ben fort, per sentir-te segur.... Estimar amb els cinc sentits, i sentir cada instant... El fruit que avui la terra don, és llavor per a demà. Amb la fe… De ser aquí dret... Les branques no deixant que passis. Hauràs de fer un salt per poder anar endavant. Miralls, que et reflecteixen el rostre. I et tornen conscient, de qui tens al davant. Perdut en el viatge terrenal... Viatjant per camins intransitats... Esperances d'ànim ben segur... La vida és curta, i vol anar amb tu... Cap a munt... Amb un cel blau. Poder agafar amb les mans, tot el que vas somiar... Trepitjar la terra, ben fort, per sentir-te segur... Estimar amb els cinc sentits, i sentir cada instant... El fruit que avui la terra don, és llavor per a demà. Amb la fe… De ser aquí dret.... Hi ha somnis darrere dels núvols.
17.
Petita festa Gemma Humet, Toti Soler Prenc un flascó de vi i entre les flors bevia. Som tres: la lluna, jo i l'ombra que em seguia. No sap beure, per sort, la lluna, bona amiga, i a la meva ombra mai la set no l'angunia. Quan canto, veus ací la lluna que s'ho mira; quan em poso a dansar, l'ombra em fa companyia. Quan s'acaba el festí, els convidats no em fugen: veus ací una tristor que mai no l'he coneguda. Si me'n torno al casal, em segueix l'ombra muda, i una mica més lluny m'acompanya la lluna.
18.
Sempre hi ha llum darrere la boira Copyright©Josep Mª Baulenas – 2005 Bufa un vent, que ve de llevant, d'un hivern, que no acaba mai. Estranger per tot, i tothom, molt lluny de casa, per tants i tants revolts. Sempre hi ha llum, darrere la boira!! Sempre hi ha llum, darrere la foscor!! Tots els mars, es belluguen de cop, l'esperança, es fa de pregar... Bategant el pols, com un vell tren, per les terres, d’Orient a occident. Sempre hi ha llum, darrere la boira!! Sempre hi ha llum, darrere la foscor!! Dins els meus somnis, travessen mil naus Illes que surten, del mig l'oceà. Crits de l'angoixa, crits dels esclaus, dures cadenes, per poder trencar. Sempre hi ha llum, darrere la boira!! Sempre hi ha llum, darrere la foscor!! La nit és fosca, si la lluna dorm, creuades d'homes, que volen la sang. Sento el present, l'ahir i el demà com una flama, que dura un instant. Sempre hi ha llum, darrere la boira!! Sempre hi ha llum, darrere la foscor!! Se molt bé, que travessem el pont. deixant de banda, totes les pors, lluny de la imatge, d'estar tots ben morts, tornant a néixer, per ser molt més forts. Sempre hi ha llum, darrere la boira!! Sempre hi ha llum, darrere la foscor!!

about

La essència de la recerca, de la vida, i d'un mateix

credits

released August 3, 2021

Totes les cançons, han estat escrites i executades, amb tots els instruments per: J.M.Baule

license

all rights reserved

tags

about

J.M.BAULE Catalunya, Spain

J.M.BAULE ES UN MUSICO MULTINTRUMENTISTA, SUS RAICES PROVIENEN DEL FOLK AMERICANO Y EL BLUES,
Influencias: Bob Dylan, The Doors, The Animals, Muddy Waters, Mississippi Fred McDowell, Donovan, Michel Polnareff, Franco Battiato, The Rolling Stones, Brian Jones, American Folk, The Moody Blues. ... more

contact / help

Contact J.M.BAULE

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Redeem code

Report this album or account

J.M.BAULE recommends:

If you like Nu, entre fogueres (2021), you may also like: