Get all 47 J.M.BAULE releases available on Bandcamp and save 50%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Saint Michel (2024), Sobre los pasos de Bob Dylan (2023/24), Rock n' Roll Age (Versiones en español), Baule Sings Buddy (En español -Inglés)), Coses de Dylan (En català) 2010, Scott Walker & The Walker Brothers (En español), Canciones de Bob Dylan en español (2022), Simon & Garfunkel (en español) 2022, and 39 more.
1. |
Com un anhel, de sobte!
03:55
|
|||
Com un anhel, de sobte
J.M.Baule – 2021
Com un anhel, de sobte…
Que ve de cop!
Tot el passat és tèrbol
Cal que sigui tot nou
L’alba despunta, clara
D’un altre món nou!
La gent, es mira el rostre
I, senten qui són!
Cossos, troben el contacte
Sense sentir cap rebuig
Un sentiment nou!...
La guerra, no és per nosaltres
Declarem la pau!
Ja no és temps, de sacrifici
Ja són massa anys!
S’han trencat, ja les cordes
I el vaixell, naufragar!
Ja s’escolten les campanes!
D’un nou despertar
Els cors, senten la crida
No es pot recular!
Tots hi som, dintre d’un pacte
De poder avançar
Un sentiment nou!...
Com un anhel, de sobte…
Que ve de cop!
Tot el passat, és tervol
Cal que sigui tot nou
Tot el passat, és tervol
Cal que sigui tot nou
Cal que sigui tot nou
Cal que sigui tot nou
|
||||
2. |
Un vent de Blues
03:30
|
|||
Un vent de Blues (J.M.Baule) 2021
Un vent de Blues, que ve de lluny
Omple el cor, de qui l’acull
Un so etern, com una arrel
Des de Mississippi, a New Oeleans
És com una força, que arrossega, i empeny…
Un vent de Blues, Gospel i Soul
Travessa les fronteres, des del sud
Un vent calent, d’amor etern
Treball, sexe, mort i naixement
És com una força, fora del temps…
Notes i sons, que són reals
Amb noms de llegenda, immortals
De Louisiana, fins al raval
Un cant de l’ànima, ha clamat
Força de viure, un crit de llibertat sonant…
Un vent de Blues, que ve de lluny
Travessa les fronteres, des del sud
Un tren d’arrels, negre i blanc …
Un cant, a la nit, és sent llunyà
Déu, el va fer seu, per servir d’acompanyant.
|
||||
3. |
||||
Diatriba “Blue Yodel” de juliol – j.m.baule – 19/07/2021
Ja no resten més dreceres
Per anar a dins d’un forat
Ja, han sortit, totes les feres
Han deixat el seu reixat
Les respostes, les cerques al coixí…
Yolelei! Oh lelei! Oh lelei!
Estava amb tu, el cap vespre
Em deies, molt bona nit!
El neguit d’aquesta vida
M’aixeca, de bon matí
Ni tan sols, m’has deixat, cafè per mi…
Yolelei! Oh lelei! Oh lelei!
Ningú sap, ja de debò
El camí, que hem de seguir
Els que eren els més llestos,
Ara són els més servils
No hi ha, un pam de net, a on escollir…
Yolelei! Oh lelei! Oh lelei!
Els decrets són infumables
Ja, no es poden digerir
Tu vas, per on et manen
Perquè la Tele, t’ho ha dit
I, creus que la justícia, hi és aquí…
Yolelei! Oh lelei! Oh lelei!
La Ramona, l’altre dia
Va venir corre’ns del Cap
Estava tan cansada
Que ni el cul, va remenar
El marit, l’esperava, boi submís…
Yolelei! Oh lelei! Oh lelei!
No es pot parlar amb qui vols
Molts amics ja, se n’han anat
Ja prenem moltes distàncies
De tothom desconfiant
I, et sembla, que anem per bon camí…
Yolelei! Oh lelei! Oh lelei!
No faré pas cap viatge
Perquè, tinc edat de risc
Això diu, el qui ho controla
Que, em voldria fonedís
Si de cas, fes-me lloc, sota el teu pis…
Yolelei! Oh lelei! Oh lelei!
|
||||
4. |
La llibertat, i el temps
04:19
|
|||
La Llibertat i el temps
J.M.Baule
Crits i clams, ancestrals
Llàgrimes, sospirs i anhels…
Drets onírics desitjats
D’un volar alt, que ens espanta
Desitjada llibertat…
Des del fons de l’esperit
Quan, les arrels i els neguits
Es tornen dures cadenes…
I, ens lliguen a cercles repetits.
Repetits
Éssers de carn feble…
Testimonis de tantes pors
El soroll, i els batecs dels cors
Són com tambors en temps de guerra
Llibertat! Clamen els homes!
Com si fos un objecte,
És tan sols, un estat incondicionat
Un do, que s’ha de conquerir
I, que dorm en el fons de l’ànima.
Ningú pot, regalar la calma
és, cosa que neix dins…
Ser lliure, és ser quasi fonedís
És, ser un esperit silent i concís
Quan l’entorn, amb soroll brama.
El temps és el mestre dels dies
La nit, entre somnis es fon…
Si l’amor, t’omple la vida
El camí, és molt menys tortuós.
El temps és un lladre de vida
La va traient, a poc a poc
Se’n va com la llum del migdia
I no veiem, la Font del retorn.
Es va adormir l’ull que veia l’infinit.
La mirada, és limitada.
I, sols veu cadascú, la seva dansa,
La de l’univers, se’ens escapa.
|
||||
5. |
||||
Virtuts, essències de tu
J.M.Baule Juny-2021
El més pur que sé de tu
La teva essència, i virtuts
El teu cor, les inquietuds
Són d’un món, que encara no hem creat
Són arrels d’un regne irrealitzat
Com mars…
D’una pau, d’un gran amor
Un sentir-te, tan a prop
Les fragàncies i perfums
La bellesa… Com ets tu
Són d’esferes, més enllà del sol
Com les llums, en les terres del nord
De pau… Un tresor!
La tendresa, i sensació
De viure sempre, en altre món
D’esperit viu, i de consol
Són promeses, d’altres realitats
De tants anys, d’eterns amics i amants
Pintant… l’infinit
Bressols… Subtils
Virtuts, de tu…
|
||||
6. |
Anar amb peus de plom
04:45
|
|||
Amb peus de plom
Copyright©Josep Mª Baulenas 2006
Sentir sense sentir,
com si res hi hagués a l’entorn.
Molts cops pesa’n massa,
les limitacions.
El caminar, es torna lent,
el pensament sinuós,
Una ombra d’inèrcia,
velant-te la visió.
Anar amb peus de plom,
per no dir la veritat.
Anar amb peus de plom,
per res no canviar.
Anar amb peus de plom,
perquè no sigui dit.
Sempre amb peus de plom,
contra el teu propi neguit.
És d’anar amb peus de plom,
que ens quedem sense crits.
Entrampats en el fang,
sense poder-ne sortir.
És d’anar amb peus de plom,
que no podem arrancar el vol,
I no veiem altre món,
que el que ja ens és petit.
És d’anar amb peus de plom,
que tenim la por, com a únic amic.
Anar amb peus de plom,
en contra dels sentits.
Anar amb peus de plom,
seguint el que està escrit.
Anar amb peus de plom,
d’ençà que ets molt petit.
Sempre amb peus de plom,
contra el teu propi neguit.
|
||||
7. |
Tot fals!
03:20
|
|||
Tot fals! – J.m.Baule - 2021
Tot fals! El que diran!
Tot fals! Tantes paraules!
Tot fals! El que creuran!
Tot fals! Que és bé per nosaltres!
Cuida bé la llengua,
Si vols dir les veritats
Ja veus, que no es perdona
Desvetllar al gran remat.
Tot fals! Oh Déu!
Tot fals! Per arreu!
Falses les promeses
I més fals, com ho faran
Tot de cop, capgira
I, és dubtosa l’amistat.
Tot fals! Tot fals!
Deu, no és a l’església
Hi és, en cada ésser vivent…
De res valen les pregàries
Si en la mà, tens el Martell.
Tot fals! El que dieu!
Tot fals! Tantes paraules!
Tot fals! Que cony prediqueu?
Tot fals! Sou miserables!
|
||||
8. |
Estranys, pels carrers
02:19
|
|||
Estranys, en els carrers
J.M.Baule 2021
Estranys,
Pels carrers
Tothom,
Passa sense dir res
Ulls que miren muts
Amagats dintre d’un shock,
Que els té, corprès.
Ningú,
Et dirà res
Les pors, han fet les lleis
Ja, no hi ha mans
Per, estrenyé fort
Tan sols paranys
Per anar de tort
Tot, està confós,
Amb una angoixa,
Que de cop, atura els cors.
Estranys,
En els carrers!
|
||||
9. |
||||
On s'amagaran els gossos? (J.M.Baule)
On s'amagaran els gossos, quan acabi aquest festí?
Tindran els rostres baixos, i la vergonya els farà fugir?
Les preses obtingudes, en cucs és tornaran
No hi haurà buits ni fissures, on es puguin ocultar
Les agulles estan llestes, l'entramat; és molt subtil
Comerciants de vides i ànimes, la festa arriba al fi.
Els venedors de vents, huracans recolliran
Lladres, miserables, de les ocultes veritats
Quan sofriment!
Quanta iniquitat!
Dels pous més profunds, l'aigua s’ha enverinat
Paraules sense fons, seran el seu forat
Xerraires disfressats, amb vestits d'arlequí
Un preu té el silenci, un altre preu mentir.
Nens ocultats, tristos, i ignorats
Els riures i els plors, sonen per igual
Ningú sap del cert, a on va esclatar l’edèn
Va ser, ja fa molt temps, el pervers es va fer al poder
La veritat s'amaga dins, no en les llums de neó
Els fantasmes massacrats, no tenen panteóns.
Voltors coronats, sang vermella expulsaran
La vida, és déu mateix, només l'àliga, és reial
El blau, és patrimoni, sols del cel i de la mar
La pesta s'estén, amb rostre devastador
El silenci la sosté, l'obediència i el deshonor
Ànimes desfilant, amb corbs al voltant
Peces d'un gran puzle, a les mans de, Déu qui sap?…
On s'amagaran els gossos, quan acabi aquest festí?
Tindran els rostres baixos, i la vergonya els farà fugir?
La por, i l’imposició; serà el seu botxí,
Les tombes de l’avern, esperen veure'ls venir.
|
||||
10. |
Petjades, i camins
04:40
|
|||
Petjades, i camins – J.M.Baule (Agost 2021)
Mira a tothom, al teu voltant
No hi veus, cap enemic?
Tots són com tu, de peus, en mig del fang
Del qual volem sortir.
Comptes les pedres, en cada pas
Quantes en van sorgint?
Cap neguit que tens, és ignorat
Pel que veu, tots els destins
Lluny de les feres, lluny dels carrers
Un nou trajecte, vols seguir
Vols un món nou, i, te n’adones per fi…
Fins ara, sols hem repetit.
No hi ha dreceres, per fer el camí
És cada pas, un prim fil …
Que, es va estrenyent, cada cop més subtil
Fins a l’essència, fluir.
Fragàncies d’amors, que la vida han omplert
Traçats de somnis, antics
Cap a on marxem, ningú ho sap de cert
Com és, la fi del camí.
Tots els conceptes, arrelats
Són fruits, de vells escrits
Les lleis dels homes, són sempre mutants
La sang, omple els camins.
Les petjades, dels antics herois
De poc ens han servit
Sempre, hi tornem a caure, en paranys
Semblants amb els d’ahir.
I, veig les tombes, arreu del món
Les pedres, ja s’han florit
Quants d’aquests noms, ajaguts aquí?
Són el que vaig ser, jo ahir?
|
||||
11. |
Obre la ment
03:39
|
|||
Obra la ment! (J.M.Baule 2022)
Passos difícils d’emprendre
Junt, a passos en fals…
La vida, circula amb el trànsit
D’emocions a l’abast
Molts cops, sembla que s’enfonsi
Tot al teu voltant…
Cercaràs nous paratges
Per sentir una breu pau.
Obra la ment!
El cor, sentiments
No defallir!
Mai perdre ni un xic la fe
La gesta, és seguir dempeus
Tu ets l’amo del teu indret
Obra la ment!
Obra la ment!
Un nou món, es prepara
Molts en som ja conscients
La vida es renova…
Amb els nous naixements.
Les pors, deixarem enrere
Cercant un nou horitzó…
Les mans, que porten la tralla
Són els fills del dolor.
Obra la ment!
El cor, sentiments
No defallir!
Mai perdre ni un xic la fe
La gesta, és seguir dempeus
Tu ets l’amo del teu indret
Obra la ment!
Obra la ment!
Obra la ment!
A, l’Univers…
Obra la ment!
A, nous sentiments…
|
||||
12. |
Els indrets del Diable
03:13
|
|||
Els indrets del Diable (Blues)
J.M.Baule - Febrer 2022
Quan el temps, va tan ràpid
Tot es torna dispers
Si les mires, són curtes
Es fa llarg, tot l’advers
En mig de la misèria…
Quan l’amor és absent…
Tot el que sents, són plors i anhels
Prostitutes, boi verges
Guarden el seu secret
Sols, de portes enfora
Sembla tot tal com creus.
La disbauxa, ja arriba…
Algú ja, ho ha entès bé…
Pren-t'ho amb calma,
Per tot, el que puguem fer.
La trama, era ben clara…
Abans que tot vingués…
Si el remat, no espavila prou
Millor si és obedient.
La incertesa, dels canvis
Te el cor pres, a la gent
Els Diables, s’amaguen
Per obscurs indrets
La fera, és molt forta…
Però, nosaltres, ho som molt més…
Fes un Tour de força, per si els veus venir de dret
|
||||
13. |
Dins de cada cançó
04:24
|
|||
Dins de cada cançó!
Copyright©Josep Mª Baulenas 2006
Dins de cada cançó, hi ha un tros d'una vida.
Un sentir ben profund, de moltes impressions.
De neguits, il•lusions, de penes i alegries,
pensaments que volen ser lliures, com el vent del món.
Dins de cada cançó, hi ha batecs d'un trajecte,
hi han crits amagats, d'infinites presències,
que fan de fanal, en la mà de l’autor,
per ballar i dansar, eixamplant la respiració
Dins de cada cançó!
Dins de cada cançó, hi ha un crit a la vida,
hi ha plors i dolors, i el millor dels licors.
Una ferida d'amor, o bé d'un que comença,
portant alta la veu, com un pressent a cada Déu.
Dins de cada cançó, hi ha una utopia,
el pensar com pot ser, si el somni es compleix,
una carícia d'amor, una dolça melangia,
un esperit lluitador, i unes notes volant pel món.
Dins de cada cançó!
Dins de cada cançó, hi ha un somni de poeta,
un deliri triomfant, o bé un cor ben sagnant,
una esperança de viure, amb una nova terra,
on la pau i l'amor, siguin la tradició.
Dins de cada cançó!
|
||||
14. |
Com nens
04:01
|
|||
Com nens
Josep Mª Baulenas 2005
Busquem els jocs,
plens de passió.
En mig del perill,
de viure al límit.
Sense cap record,
tan sols el moment.
I sense cap temps,
I sense cap por.
En el llarg hivern,
i en la tardor.
Fent com els nens,
jugant tal com són.
Som com arrels,
que busquem la font.
Aigua de vida,
i llum per un món.
Sent innocents,
no sentim el dolor.
I sense cap temps,
i sense cap por.
En el temps de llum,
i en la foscor.
Fent com els nens,
jugant tal com són.
Imatges d'estels,
i sols de colors
Llunes de plata,
en mig del soroll.
Plena de somnis,
la imaginació.
I sense cap temps,
i sense cap por.
Sense demà...
i sense records...
Fent com els nens,
jugant tal com són.
Fent com els nens,
jugant tal com són.
|
||||
15. |
Soroll de timbals
03:54
|
|||
Soroll de timbals
Copyright©Josep Mª Baulenas 2007
Ja no tinc cap deute amb tu,
Ni tan sols amb mi mateix,
El camí que tinc davant, és el que ara he de fer.
Ja no vull miralls,
On reflectir,
Els cantons amargs, on ja no em vull quedar aturat.
Prega fort a Déu!
Si et vol escoltar!
Però mentrestant estreny el pas, i obre bé les mans.
El soroll dels timbals,
Espanta el Ramat,
Cada ovella al seu aire, fins que troba al seu reixat.
Ara ens toca viure a tu i a mi, per descomptat.
Sense cap por en el fracàs.
Penes, i glories es barregen, tant s’aval!
Però sóc conscient del més important…
Soroll de timbals,
Ja és sent de lluny,
I la gent s’esvera, preguntant-se d’ant surt.
És, tan sols ressò,
D’un pressent confós,
De totes les quimeres, que han omplert el nostre món.
Agafem bé la mà.
No tinguis més por.
És tan sols la vida, el motiu per sentir amor.
Ara tanca els ulls.
Seca tots els plors.
Mentre els timbals ja callen, I ens deixen amb repòs
Ja no tinc cap deute amb tu.
Ni tan sols amb mi mateix…
|
||||
16. |
Poder agafar els somnis
05:28
|
|||
Poder Agafar els Somnis
J.M.Baule 2005
Hi ha somnis darrere dels núvols.
Desitjos que mai es poden tocar.
Certeses que es canvien per dubtes.
Promeses que es volen realitzar.
I una llarga espera dins del cor…
Que com a ombra inquieta vola amb tu.
Et pot fer creure que estàs ben sol
I qüestionant… El futur...
Poder agafar amb les mans, tot el que vas somiar....
Trepitjar la terra ben fort, per sentir-te segur....
Estimar amb els cinc sentits, i sentir cada instant...
El fruit que avui la terra don, és llavor per a demà.
Amb la fe… De ser aquí dret...
Les branques no deixant que passis.
Hauràs de fer un salt per poder anar endavant.
Miralls, que et reflecteixen el rostre.
I et tornen conscient, de qui tens al davant.
Perdut en el viatge terrenal...
Viatjant per camins intransitats...
Esperances d'ànim ben segur...
La vida és curta, i vol anar amb tu...
Cap a munt... Amb un cel blau.
Poder agafar amb les mans, tot el que vas somiar...
Trepitjar la terra, ben fort, per sentir-te segur...
Estimar amb els cinc sentits, i sentir cada instant...
El fruit que avui la terra don, és llavor per a demà.
Amb la fe… De ser aquí dret....
Hi ha somnis darrere dels núvols.
|
||||
17. |
||||
Petita festa
Gemma Humet, Toti Soler
Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.
No sap beure, per sort,
la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l'angunia.
Quan canto, veus ací
la lluna que s'ho mira;
quan em poso a dansar,
l'ombra em fa companyia.
Quan s'acaba el festí,
els convidats no em fugen:
veus ací una tristor
que mai no l'he coneguda.
Si me'n torno al casal,
em segueix l'ombra muda,
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.
|
||||
18. |
||||
Sempre hi ha llum darrere la boira
Copyright©Josep Mª Baulenas – 2005
Bufa un vent, que ve de llevant,
d'un hivern, que no acaba mai.
Estranger per tot, i tothom,
molt lluny de casa, per tants i tants revolts.
Sempre hi ha llum, darrere la boira!!
Sempre hi ha llum, darrere la foscor!!
Tots els mars, es belluguen de cop,
l'esperança, es fa de pregar...
Bategant el pols, com un vell tren,
per les terres, d’Orient a occident.
Sempre hi ha llum, darrere la boira!!
Sempre hi ha llum, darrere la foscor!!
Dins els meus somnis, travessen mil naus
Illes que surten, del mig l'oceà.
Crits de l'angoixa, crits dels esclaus,
dures cadenes, per poder trencar.
Sempre hi ha llum, darrere la boira!!
Sempre hi ha llum, darrere la foscor!!
La nit és fosca, si la lluna dorm,
creuades d'homes, que volen la sang.
Sento el present, l'ahir i el demà
com una flama, que dura un instant.
Sempre hi ha llum, darrere la boira!!
Sempre hi ha llum, darrere la foscor!!
Se molt bé, que travessem el pont.
deixant de banda, totes les pors,
lluny de la imatge, d'estar tots ben morts,
tornant a néixer, per ser molt més forts.
Sempre hi ha llum, darrere la boira!!
Sempre hi ha llum, darrere la foscor!!
|
J.M.BAULE Catalunya, Spain
J.M.BAULE ES UN MUSICO MULTINTRUMENTISTA, SUS RAICES PROVIENEN DEL FOLK AMERICANO Y EL BLUES,
Influencias: Bob
Dylan, The Doors, The Animals, Muddy Waters, Mississippi Fred McDowell, Donovan, Michel Polnareff, Franco Battiato, The Rolling Stones, Brian Jones, American Folk, The Moody Blues.
... more
Streaming and Download help
J.M.BAULE recommends:
If you like Nu, entre fogueres (2021), you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp