We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Qui aturarà aquest tren? (2020)

by J.M.Baule

/
1.
Ocults en l'ombra - J.M.Baule - Abril 2020 Es mouen entre boires, mai se'ls veu venir… En presons sense portes, creiem estar vivint… Dirigeixen les partides, de tots els jocs d'atzar Les jugades imposades, on tot pot ser veritat… Plors de desconsol, no els commouran mai pas Dominen les nacions, amb el pes d’autoritat… Ocults en l'ombra, sempre van ben disfressats La seva recompensa? Mantenir l’obscuritat! Moisès ja els va tenir, a prop seu, amb temor No hi cabia en les ordres, cap oposició… Set plagues infringides, a qui va alçar la veu… Morts en mil guerres, sempre hi ha un que perd… La sorra és testimoni, i les pedres el portal Caiguda dels cels, s’esperava un senyal Esperit transcendit, d’un missatge primordial… De pau i amor!, altre sentir, sols estimar. El seu plor era de sang, la consciència va esquinçar Sabia que el conflicte, era creure’ns separats… mostrar la font eterna, a qui va escoltar la veu Però tan sols poques ànimes, van recollir el seu prec He cercat en muntanya i mar, i en plena tempestat Respostes a preguntes, que només ell podia donar Ara estic de tornada, d'un viatge de tensió El preu de tots dels dubtes, El vull cobrar avui! A Roma, com un Déu, va ser l'emperador El principi d'un estigma, de sang i de dolor… El Papa com a pont, entre l'home i Déu El pecat va ser l'excusa, de dominar arreu Reis sense ànima, pinten la seva sang de blau Però és sempre vermella, quan sagnen per un tall Creuades devastant, amb excusa de la fe Ocults en l'ombra! El seu credo és el poder. Cristianisme, i imperi, com l’or, es fondran El circ ja disposat, cosa nova a començar Uns van controlant, uns altres obeiran Marcats com bestiar, sacrificats i marginats Les fogueres es preparen, els heretges, cremaran El saber, resta amagat, ells tracen bé el seu pla Que les ovelles es recloguin, mentre llops udolaran… Oh! Que difícil és, despertar, amb claredat! Les tombes es van obrir, la pudor ens arriba avui Dels nens immolats, amb un plor d’etern rebuig… Vanitats dintre les xarxes, xais per a adorar Les espases van tallar, tot indici de veritat La certesa en una gàbia, les mentides a l'altar Com a or de les índies, bogeria i impietat El Temple es dispersa, els savis es reencarnaran Ocults en l'ombra! Amagats, darrere el llindar… Esclaus dels déus, pregant en oració Ocult en el Dòlar, es va amagar, Harmagedon De vegades sento coses, que demà s'han d’esfumar Jo canvio de sentit, amb massa facilitat. No diguis que podem, si no ho compliràs… En les fonts del desig, hi és el principi i el final Els pensaments nocturns, ningú pot burlar Ocults en l'ombra! Sempre, al fi, et descobriran Empestats, polsosos, de tants camins traginar que cap ànima sofreixi, pel que vaig dir al meu pesar Qui controli el teu credo, et vol tenir a les seves mans Com una ombra fosca, en un llibre de Lovecraft Vam caure en anhels, i tempestes en dormir… Despertem amb el pes, de tants que van sofrint sense por de traspassar el vel, la veritat s'amaga allí El preu que vas pagar, et dóna dret, a entrar-hi a dins… Hi ha gossos bordant, allí en l'exterior… Jo vaig dibuixar el teu rostre, tal com veia la visió Contemplo a grans trets, el que pot venir El mapa tinc trencat, he perdut trossos pel camí La gran Ment ens observa, traçant la direcció He vist voluntats, perdudes en el Maelstrom No serveixen els sermons, ni predicar, pau i l'amor Si a la teva mà hi amagues, el punyal de Jim Bowie I, pregunta't Quin temps, et queda per aquí? On anirà el teu anhel, i la teva passió d'existir? Com pots caminar, amb un calçat tan gastat? Potser ja fa temps, que t'ho vaig aconsellar? La llengua no té ossos, i gruixuts n’ha de partir Si estrenys bé les dents, la ferida es torna a obrir El record és constant, la memòria té un fi Ocults en l'ombra, mai no et deixaran dormir! Ara, Què hi fem, amb el que ha de venir? No valen els laments, ni les queixes per sofrir Assegut enfront del llac, veig a l'esperit universal Amb una vara de freixe, veient els ocells volar Esperes en la boira, estimo a tot qui naixerà Que el pes d'aquest món, no els arribi a esclafar Prega que la força, a Satán pugui apartar… Ocults en l'ombra! Només la llum, ens salvarà.
2.
Un roc, d’amunt l’excrement! No hi ha, un sol pam de net! Tot s’ha tornat molt estret… Els gossos borden, a tota hora, remenen la cua, amb el vent… Signes de pluja, en el cel! No es veu, cap a on va la gent… La disbauxa, és ben segura, hi ha qui posa un roc, d’amunt l’excrement! Tapant tots els fems! No hi ha, un sol pam de net! La festa comença de dret… Les tempestes, són d’un dia, però els aiguats, ens mullen, per molt de temps! No hi ha un sol pam de net! Rostres estranys al carrer… Si l’un pensa, l’altre opina, Si diuen blanc, serà verd… La disbauxa, és ben segura, els monstres, s’han descobert… Les ments brutes, de cobdícia… Hi ha qui posa un roc, d’amunt l’excrement! Tapant tots els fems!
3.
Quan va parlant el cor Copyright©Josep Mª Baulenas 1996 Quan va parlant el cor, sents que van sortint, soles les paraules No hi ha un so més alt, no hi ha ni un so més baix, que t’hi embromi l’aire. I sents que tot allò, que t’ofegava abans, va perdent substància. Davant del teu mirall, es reflectiran, mil rostres d’una cara. I no et caldrà la por, sols t’ompliràs d’amor, de màgia i de color, Quan va parlant el cor. Hi haurà certs moments, que enrere miraràs, buscant la teva ombra. Es creuen pensaments, paranys dins de la ment, que volen ja despostes. Però hi ha una cosa, andins, que sap molt més que tu, t’abraça i et consola. Sentir que has despertat, del llarg temps de dormir, i amb els ulls ben oberts… Veus l’alba nova. I no et caldrà la por, sols t’ompliràs d’amor, de màgia i de color, Quan va parlant el cor. Potser dirà la gent, que t’has tornat beneït, perquè no entres a la roda. Ja tens fet un camí, ben diferent d’abans, que et dibuixa una vida nova. Ja el cap no té raons, ni falses il•lusions, ni pesos ni ploms, ni tampoc boires. El silenci respon, a tota discussió, tot és bon vent i barca nova! I no et caldrà la por, sols t’ompliràs d’amor, de màgia i de color, Quan va parlant el cor I no et caldrà la por, sols t’ompliràs d’amor, de màgia i de color, Quan va parlant el cor.
4.
Vox Populi 05:36
“Vox” Populi Des dels temps més antics, la gent clama el seu desig Llibertat per poder viure, i poder menjar i dormir. Les veus s’alcen i es baixen, segons el temps com va I les voltes i revoltes, passen d’unes, a altres mans… Has sentit? Tots els crits, i els clarins Amb el Jou, i les fletxes, com avís… Valguem deu! Un cop més ha sortit La “Vox” Populi, cridant per mil camins. No són veus ni de clemència, tampoc són veus de pau Són pàgines d’uns llibres, plens de l’olor de sang Nostàlgies ja viscudes, de molts odis arrelats D’imperis i conquestes, fantasmes d’anys passats… Has sentit? Tots els crits, i els clarins Amb el Jou, i les fletxes, com avís… Valguem deu! Un cop més ha sortit La “Vox” Populi, cridant per mil camins. L’arrogància i la ceguera, fan que dormis com un xic Mentre tu gires l’esquena, altres et faran el llit És possible, no t’agradi, tot el gruix d’aquest coixí Si de nit, el cor et pesa, de “cara al sol” pot ser el matí. Has sentit? Tots els crits, i els clarins Amb el Jou, i les fletxes, com avís… Valguem deu! Un cop més ha sortit La “Vox” Populi, cridant per mil camins. El món manca de justícia, i d’aprendre, si ho has vist Un cop feta una experiència, no cal, ja repetir Mantindrem el cap en ordre, i el seny en un altar I, si les feres tenen gana, no servir-los de menjar… Has sentit? Tots els crits, i els clarins Amb el Jou, i les fletxes, com avís… Valguem deu! Guardem bé dels botxins La “Vox” Populi, cridant per mil camins.
5.
Qui aturarà aquest tren? Les pedres gastades, dels monuments contemplen L’anhel d’un món, en mig de mil confrontacions… No hi ha seny de debò, ni en els homes de gran ciència Ja fa anys, que els temps són de canvi, i no van a millor… Moviments d’orient a occident, per moure consciències Entremig de la fam, la sang, i la mort dels infants… Qualsevol pot ser l’enemic, si com ell no penses Els diaris fomenten l’engany, tot té el preu del moment… Qui aturarà aquest tren? Els amos del món, són les xarxes que empresonen I, tothom vol lluir, el que creu que el fa diferent… A poc a poc van sortint, més monstres sense decència Ja tot és confós, com en la torre de Babel… Tota fe val de poc, mentre la por sigui la reina Amb un tres i no res, el conflicte s’aferra a tothom… Ni les lleis, ni jutjats, apliquen, cap coherència No cal honestedat, per ser al cim del poder… Qui aturarà aquest tren? Innocents de tot arreu, demanen clemència Però, amb orelles sordes, creix la devastació… Les paraules de Crist, encara no són, prou enteses Tot s’ha traduït, en nom d’un gran control… Fidels, i infidels, són tan sols uns breus conceptes Maquinats per qui vol, el foment de les divisions… La dona, tractada durament, a través dels segles Ara alça la veu, pregant consideració… Qui aturarà aquest tren? Milers d’éssers humans, refugiats sense terra Rebent caritat, de qui els ha dut a aquest lloc… El plor dels infants, no remou prou les consciències És la prova de foc, de com tenim de dur el cor… El cinisme és el pretext, dels qui no volen veure Que tots els conflictes del món, són les emocions… Definits com a Nihilistes, es giren l’esquena Renegant de tota relació, amb el que és l’amor… Qui aturarà aquest tren? Per tot arreu campen, feres de la guerra Amb sang, es renten el rostre els governants… Naixem i morim, sense saber d’on venen Tantes preguntes, que mai ningú respon… Oracions i precs, clamant arreu les fronteres Cerquem sempre culpables, quan tot va a pitjor… Hem oblidat, i obviat el sentit d’existència No ens fem mai responsables, de tant de dolor… Qui aturarà aquest tren? El poder que tenim, l’hem regalat a les bèsties A canvi de l’or, que sols dura pocs moments… No donem per ningú, un real valor a cap vida Sols ser-ne conscients, ens durà un altre present … Com àngels caiguts, no tenim records de l’origen Cadascú, es creu separat, del qui té a l’entorn… És la prova de foc, per poder aturar conflictes El perdó universal, sense fer-ne distincions… Qui aturarà aquest tren? I mirem cap al cel, cerca’n l’ajuda divina A les nostres mans, hi és tot el de venir… La certesa, de què som, sols ànimes lliures En un món, a on tot el que es viu ha de finir… La ignorància i l’egoisme, són el gran enemic No val de res, tot el que creus que has posseït… En són plens els cementiris, d’homes ben rics Tot el bé i el mal, són conceptes a descobrir… Qui aturarà aquest tren? Qui aturarà aquest tren?
6.
Paciència 02:31
Paciència J.M.Baule 2005 Paciència dins l'espera, de què tot vagi a millor. Encara que els dies passin, en marxa lenta, amb poca empenta sense quasi cap valor. Paciència, si hi ha desvetlla… En fet de patir, i en l'amor paciència, mirant els Estels, desconeguts punts a milers, al cel per anar contar-los, a poc a poc. La vida vol la paciència I, es manca també a la mort I, dintre de la llarga lluita, que portem tota vida amb tot fins que s’atura el cor. Paciència quan ets ple de vida. I, quan ja no s'aguanta el cos. Quan la joventut és marcida, I la plenitud se’n va, i sols resten, tots els records
7.
El clam del silenci (J.M.Baule Septembre 2020) Escolta el clam del silenci Quan tot és incoherent… Quan les paraules, no valen rés Quan el teu somni, en la boira ja es perd… Vàrem viure, temps dòcils Escrit estava, en el vent… L’amor sorgit, per ser lliure… Caragols, en els seus negres cabells… Diguem a on és l’esperança? Quan ja ho sents tot dispers… I veus que l’entorn tremola, i disbauxa… I els gossos borden per tot, arreu… No ha arribat encara el dia… D’aquell vaixell tan esperat! És feina nostra, construir noves barques Travessant tots els mars? Surant! Surant! Surant! Sempre són, temps de canvis La vida, va circulant… No hi ha res, que resti estàtic El sol i lluna, dansant… Plegats! Plegats! Escolta el clam del silenci Quan la por és al voltant Quan l’amenaça es posa ja en marxa I et sents en un món, tan estrany… Escolta el clam del silenci Quan la por és al voltant Quan les paraules et sonin falses I tots els gests, un engany!
8.
Fràgils somnis (J.M.Baule – Septembre 2020) Somnis dispersos, la nit ens durà Entre visions, o neguits del demà Dintre d’un cel, o un infern… Viscut com real… Rastres d’amors, que un dia van ser Promeses fetes, amb cor ben sincer Somnis, i oníriques formes… De plaer… Com si res! Tots passaràn! Tot és fràgil, tan saval! Paraules somniades, sentit incoherent Fragàncies de pell, amb tocs incipients Somnis, projectes, vivències… Subconscients… ORQUESTRA…. Somnis d’uns mons, imaginats Passatges de vides, a on potser hi hem estat Somnis, que ballen i dansen, Dintre del cap… Com si res! Tots passaràn! Tot és fràgil, tan saval! Somnis que creies, poder realitzar Altres complets, en l’ànima estan Anhels de vida tan grans, com un oceà… Venen quan dorms, o ets ben despert Somnis eròtics, de sexe complert Cerquem la font d’aquell somni, Qui sap d’on ve?... Com si res! Tots passaràn! Tot és fràgil, tan saval!
9.
Sents... 03:54
Sents… Sents, com un soroll en el vent que t’arrossega el seny, i et mou d’on estaves Sents, que ja no ets tan innocent com en els dies aquells, en què tot t’embruixava. Sents, que avui el cor és obert, cap a molts nous indrets a on pots anar amb l’equipatge… Sents, que si estimes de ple, et pots sentir molt millor Dels molts mals del viatge… Sents, que hi ha covards i valents Que de nosaltres depèn, estar a un lloc, o a un altre Sents, que poder riure és millor que tot el plor i el dolor, d’un món angoixant-se. Sents, que avui hi ha firmament, i els estels al seu lloc Cada dia com passa Sents, el tacte del seu cos, i fluir el pensament Com un l’etern miracle… Sents, que el viatge és etern Que marxem i tornem, però els indrets són uns altres Sents, que hi ha un nou firmament Més enllà d’aquell cel, que sempre has vist com pregaria. Sents, que ja no tens el timó D’un vaixell, que de vell, s’ha perdut en la boira Sents, que cada nou naixement És un cercle imprès, en el misteri impalpable.
10.
Preguem! 03:47
Preguem! (J.M.Baule 21/12/2020) Preguem! Pels que arriben al món Pels que no hi seran més Pels que volen fugir Cap altres indrets. Preguem! Pels ulls dels invidents I pels clarividents… Pels cors que s’han obert A nous sentiments. El monstre del dolor, se’ns fa ja etern, Quant de temps! El preu de la consciència, és trencar els vels De les pors i els anhels… Preguem! Pels nens, i els innocents Pèls, que ja porten el pes D’un món, que ja és prou vell De segles i temps. La disbauxa, ens ha agafat de ple I amb desconcert… Amb ulls clucs, anem cercant un sentit A les podrides arrels. Preguem! Alcem els ulls al cel Amb força, i valents… Amb el propòsit ferm, D’esperar el nou temps
11.
Les disfresses i els vels Tu creus que et coneixes… I et veus tal com creus La resta que et mira, et veu diferent. No ho dubtis, que observen, amb els ulls del seu vel… Que és el fidel reflex … De tal com tu els veus. Mai és tal com mires… Mai serà tal com veus… Sols té la certesa… El que ha fet tots els vels… Pregar per ser clar! Sortir d’un paper! Llençar les disfresses… Restar tot nuet! No hi ha concordança… Com se’t veu, i com ets Tu et veus com tu penses, i el món, et veu diferent. Costa, molt descobrir el joc… I com tens l’entramat… És fondre la mirada… Fins que el teu nom, sigui oblidat! Mai és tal com mires… Mai serà tal com veus… Sols té la certesa… El que ha fet tots els vels… Pregar per ser clar! Sortir d’un paper! Llençar les disfresses… Restar tot nuet! Mai és tal com mires… Mai serà tal com veus… Sols té la certesa… El que ha fet tots els vels…
12.
Quan teníem quinze anys Copyright©Josep Mª Baulenas 1977 Quan teníem quinze anys Sempre estàvem somniant... Amb paraules boniques, i amors distants... Volíem, ser lliures Caminant pels prats... Anar mirant la vida, Des d’un núvol molt alt... Però com anem canviant... Amb el pas dels anys, com ens anem refredant, de les il•lusions d'abans… Sí! Ens refredem... De les il•lusions d’abans… Seguim lluitant, per no fer-nos vells, Seguim lluitant, per no caure malats, de fàstic i d'avorriment... I dels grans mals, que pateix el meu món. T'estic parlant, perquè em sentis clar... Tu, que ja ara, vols despertar Ets jove i pots ser, el que vulguis ser. Sols tens de ser, tu mateix... I, saber on vas... Mirant el sol, mirant el sol! Quan teníem quinze anys Sempre estàvem somniant... Amb paraules boniques... I amors distants, Però, el temps ho canvia tot, Això tu bé ho saps... Però mai deixis del tot De somniar com abans. Però, mai deixis del tot De somniar com abans… De somniar com abans...
13.
Clam, per un bon temps J.M.Baule És temps d’allunyar l’odi… El bestià, desvetlla el son… Trons, arreu de les fronteres… A les ciutats, el foc no dorm… Que l’espera ja és molt llarga… Que l’amor, fuig de l’entorn… Clam, per un bon temps! Clam, per veure un cel! Clam, per un bon temps! Clam, Per ser conscients!

credits

released April 30, 2020

J.M.baule

license

all rights reserved

tags

about

J.M.BAULE Catalunya, Spain

J.M.BAULE ES UN MUSICO MULTINTRUMENTISTA, SUS RAICES PROVIENEN DEL FOLK AMERICANO Y EL BLUES,
Influencias: Bob Dylan, The Doors, The Animals, Muddy Waters, Mississippi Fred McDowell, Donovan, Michel Polnareff, Franco Battiato, The Rolling Stones, Brian Jones, American Folk, The Moody Blues. ... more

contact / help

Contact J.M.BAULE

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Redeem code

Report this album or account

J.M.BAULE recommends:

If you like Qui aturarà aquest tren? (2020), you may also like: