We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Mil i un rostres d'un exili - 2016

by J.M.Baule

/
1.
Prenc un Stop! Josep maria Baulenas 2015 Prenc un Stop! Després de tantes reflexions… De tants Stocks! De pensaments, i d’emocions… Prenc un Stop! De baixar, fins al fons!... De tants neguits, i diàlegs sords… D’ ocupacions, i atencions… Em prendré la vida, des d’un àmbit nou! Estant sempre fidel, als camins del cor! Lluny de les imatges, de mons ja viscuts! Amb la vista recta, mirant al futur! Sense cap mur! Prenc un Stop! I veig, el temps passar de cop! Sento que, els anys, són com estels, que han anat volant! Tots els carrers, plens de rostres canviats… I en la ciutat, residus mutants… De molta gent que, no riu ni clam… Prenc un Stop! Són els teus ulls, mirant de prop… Des de, a on ets… Ells saben, molt bé qui sóc! Tant amb la llum, com si es fa fosc! Tant si és serè. Com si és bromós! Prenc un Stop! Em prendré la vida, des d’un àmbit nou! Estant sempre fidel, als camins del cor! Lluny de les imatges, de mons ja viscuts! Amb la vista recta, mirant al futur! Sense cap mur!
2.
L'Artista! 04:31
L’Artista j.m.baule 15/09/2015 Pintor d’estels, pintant anhels… Amb pinzell fi, i sinuós… Passa de dret, més lluny del temps… A on, el color és confon… Ombres i vents, del firmament Bufen els seus alès! Omplen de vida, la llum divina… Retrats del nostre indret… Destins pintats! Amb l’entramat… D’un puzle desigual. Colors triats… I, ben barrejats… Des d’un espai, que ens és molt distant. Pedres lluents, incandescents… Som com granets de pols… Som llibertins? O ens escapem… De mirar pous més profunds… Llapis despert, traça discret Però, en la força hi és tot! Santes pregàries, recullen pàgines… Que omplim, els vius, i els morts… Histories molt tristes… O, plenes de joia… Pactes de comú acord! Davant i darrere… De diferents monedes En caure, donen el mateix ressò… Quan pinta l’artista, ho veu al seu prisma I traça, mil i un colors… Amb llum o tenebra, amb les mans d’un orfebre… Ens pinta, de roig el cor!
3.
Cercles dels ancestres Lluny de les imatges, que hem anat fent, de molts passatges Cercant molts centres, ideals, i estats de l’ànima Del seu cos n’he fet altars, com de deessa immortal El seu esperit, l’he fet sentir la meva flama. Dolces les paraules Van sortint, amb temps de calma Els indrets antics, ja resten molt llunyans… Fantasies clares Els neguits i esperances Temps de guerres, tan sols pau, per breus instants… Cors que esperen sentir, la consciència, la tendresa D’un amor, de més enllà de l’existència… Presses que s’aturen, quan la vida va més lenta I ja no crema, la sang d’adolescència Fatigats per llargs camins Per normes i destins, de passos tan petits Quan som infants Miro les muntanyes, amb la llum clara de l’alba, i somriu la teva cara en un mirall Amb gran misteri arribem, i el dubte és, cap a on anem… Però, el temps passa, i s’escapa de les mans Tots els símbols de cultura, són com déus en miniatura I els gegants, ens miren des d’enllà… Cercles dels ancestres De molts savis, I dels mestres Que preguen, des d’espais intemporals… Per trovar la pau d’un regne On hi hagi un sol precepte Que parli d’un amor universal.
4.
Un grapat de poemes… (Lyrics: Xavier Rivero Tarruella) No et faran mal un grapat de poemes, una mica de llum, quan arribi el cel fosc. No els demanis sentit, si dins no et prenen, només deixa’t portar, pel seu sentit sinuós. No et faran mal un grapat de poemes, Lluny ja de nit, quan claregin els jorns Del racó del silenci, on surten les veus, Que aturen els verbs, en un regne de son. No et faran mal un grapat de poemes, com vi dolç de l’atzar, o el verí de la mort Només deixa’t portar, pels camins que ara venen… Uns, plens d’alzines i camps de roselles. D’altres, d’espines, I camps de dolor. No et faran mal un grapat de poemes, Que parlin de joia, d’un amor, o bé un amic. Un amic que t’escriu perquè sentis els rius, quan baixis del cel, entremig de les pedres Doncs, les paraules que vols, es confonen fent tombs. No et faran mal un grapat de poemes, també els dies són curts, i les penes són velles… Van i vénen del nord cap al sud… S’enfilen a l’alba, i s’adormen fent vetlla, i a la vora del mar, hi a escrit el teu nom No et faran mal un grapat de poemes. Les paraules que vols, molts cops ja no venen. Són sentits ofegats, aturats a mig tram… No et farà mal, una mica de sorra a les venes Per poder despertar, i sentir que ets d’os i carn.
5.
Impressions! Copyright©Josep Mª Baulenas 2016 El Pare i la Mare, cuida’n dels seus fills. El Pare treballa fins alta la nit. La Mare, ho vetlla amb els cinc sentits. Ni han hores de riure, i temps de patir… No és fàcil la vida, però m’omple l’Esperit. Tan sols no fer res, en pot trencar per dins! Amor a la Terra, i amor als sentits. Despullem els morts i els seus manuscrits. Si es parla de Guerra, de fam, o bé del fi… No puc ésser sord, ja hi tinc compromís! El fi del viatge vull que sigui ben tranquil! Tan sols ignorar-ho em trenca per dins! El “Guia” ja sap com té de cosir. Els fils de la trama, de tots els destins. Si d’un lloc a un altre, anem o venim… Cobrint l’experiència, anant fent camí. No puc ésser sord, no em puc pas mentir… No puc ésser cec, ja hi tinc compromís! La feina és el deure que hem de complir, A la Terra les cendres, i a l’aire l’Esperit, Tan sols no fer res, en pot trencar per dins!
6.
Bòbila Blues - j.m.Baule 2005 Segons ens han fet creure Deu va fer Adam d'un tros de fang. I que de pols vàrem néixer, i a la pols hem de tornar. Amb les mans i el cos cansat, d'una jornada ben dura, dia d’erera dia, gent de cara trista, guanyen un bocí de pa. En mig d'un soroll que no atura, les llengües resten mudes, torns de nit i dia, i va passant la vida per un salari baix. I no hi ha descans! Ni per pensar! S'ha de treballar, per poder menjar. Per què. Segons ens han fet creure Déu va fer Adam d'un tros de fang. I que de pols vàrem néixer, i a la pols hem de tornar. Plens de fang fins a les orelles, no hi ha art ni passió, sols cal fer bé la feina, l'amo sols vol producció I l'argila de la terra, s'haurà de barrejar, amb les mans que han fet la feina, amb les que van fer anar les eines, quan ens arribi el final. Per què. Segons ens han fet creure Deu va fer Adam d'un tros de fang. I que de pols vàrem néixer, i a la pols hem de tornar. Que de pols vàrem néixer, i a la pols hem de tornar.
7.
Qui va amb un coix, el cap de l'any son dos J.M.Baule 2005 Mai no s'arrepleguen que no s'assemblin, tot són molles d'un mateix tall. Van tots plegats d'un lloc a un altre, fan el mateix perquè pensen igual. Són representants del Llop ferotge, nosaltres caputxetes amb cistells de pa. Canvien de cara per passar l'estona, Però, si et distreus, et mosseguen la mà. Saben nadar i guardar la roba, poden encantar-te amb els seus jocs de mans Però, baixa ja del núvol quan es faci fosc, perquè qui va amb un coix, al cap de l’any són dos. Bufa un vent que tira endarrere, són els temps de canvi ja profetitzats. Fora de la llei i quedem nosaltres, doncs volem un món, no tan enredat. Ja no podem dir, que farem demà? No saps ni avui com acabarà. Gira cua i posa el fre de mà, doncs la roda crema i pot explotar. Cuida amb qui vas quan vulguis sortir, diges-li que pensa vers el seu melic Però, baixa ja del núvol quan es faci fosc, perquè qui va amb un coix, al cap de l’any són dos.
8.
Colors d’amor Copyright©Josep Mª Baulenas 1995 Amb qüestions de l’amor Els colors li fan el joc… El que vols representar… Els colors t’ajudaran Si la vols enamorar? Els colors decidiran… Si és Groc, l’amor és poc… Si es Verd, l’amor és fred. Si es Lila, l’amor s’hi enfila. I si es Blau, l’amor i cau. Si és Rosa, l’amor s’hi posa, Si es Blau-cel, és com un estel. Si és negre, és dins la tenebra… I és molt gran, quan l’amor es Blanc. I, si és Vermell, és sexual i bell! Si és Daurat, amb res s’ha acabat… Si és Turquesa, és d’una Princesa, I el més gran… Quan l’amor és Blanc Si és Taronja, és com una esponja… Si és Morat, se’l menja el meu gat. Si és, color cendra, en tens molt per aprendre. Tan sols si és Blanc, és l’amor més gran. Amb les Festes de l’estiu, tota cuca surt del niu, Amb les fulles de l’Hivern…… L’amor s’adorm silent.
9.
El Plor dels Xamans (j.m.baule 2015) Des del cim, d’un gran turó S’escolta un cant, de plor i dolor… Raça lliure, i ancestral… D’antics guerrers, al cel pregant. Ànimes lluny, ja del seu passat… Records de foc, de morts I sang Ja no hi ha terres, a on caçar… Ni nens que corrin, en els grans prats… S’escolta, un… Eah, eah, eah, eah, eh… El germà Búfal, fou llibertat… En un passat que resta, ja molt llunyà Ni els boscos, ni els rius i valls… Són el refugi, del foc tribal Ni les dones, molen el blat… Tampoc ni ha arcs, per poder tensar Ni cavalls pintats, sense ferrar… El blanc diable, a sang i fetge entrar. S’escolta, un… Eah, eah, eah, eah, eh… Tots els fantasmes, dels vells Xamans So de tambors, pel cel sonant… No hi ha més pactes, per poder trencar… Tan sols fusells, per les veus callar. Al lluny s’escolta, un prec I un clam Cavalls de ferro, marcant el pas… És mort l’orgull! I la dignitat… La dona altiva, ja no aixeca el cap! S’escolta, un… Eah, eah, eah, eah, eh…
10.
L’A dèu de l’amic etern Copyright©José mª baulenas 1969 T'ho explicaré jo tot, oh amic del meu cor, t'ho explicaré jo tot, abans de deixar aquest món… Els amors i les roses, i totes les coses, són tan sols il•lusions, que moren amb tu. Un dia tu sabràs, com ara jo sé, que la vida és una onada, que va i ve… Els dies passen, la vida s'acaba, i els somnis segueixen, fins al fi. T'ho explicaré jo tot, oh amic del meu cor, aviat tu sabràs les coses del món. Si perds un fals amor, no quedis mai enyorat, amb el tram de la vida, molts n’has de trobar. I quan les meves paraules, no puguis ja sentir, pensa sempre amb tot això, que ara t'he dit. Ara jo m'envaí cap a un altre lloc, m'he cansat de patir, en aquest món de foc. Adéu amic meu, mai més ens veurem, cadascun anirà, per un lloc diferent… Adéu amic meu, mai més ens veurem, cadascun anirà per un lloc diferent…
11.
CANÇÓ DE LES PORTES Truca-las, quan vinguí el cas! Quan en tinguis, necessitat… Per la pèrdua d’un amor… Si és qüestió, de vida o mort! Truca-las, si has tingut sort! Si ho has perdut tot, en el joc… Quan no trobis el camí, per sortir-ne d’un lloc fosc. I, si pots trucar, ben confiat Alguna porta, se t’obrirà… Uns, passen pel dret… Altres, ajupen el gep… Molts passen, arrossegats també! Quan penses massa, no és bo Més dolent, és si penses poc! Quan et creus, que ets superior, resulta que, ets molt inferior! Si els peus, et porten lluny… Buscant, el que ja tens al costat, I, veus que, has de tornar… A trucar, la porta que has deixat I, si pots trucar, ben confiat Alguna porta, se t’obrirà… Uns, passen pel dret… Altres, ajupen el gep… Molts passen, arrossegats també! Si resar, ja no et serveix… Perquè, en el cel, has perdut la fe… Gira cua, amb un bon pas… Potser a l’infern, et facin cas!
12.
Beauty 05:08
Beauty Flaixos de fa anys, fan que molts records, siguin quasi presents. Com si fos ahir, veig plorar els teus ulls, amb un adéu intens! Fràgils sentiments… Pocs dies, per anar-nos descobrint… Abraçats, com un sol cos… Vivint, en molt poc temps, l’infinit. Beauty Els traços del destí, dibuixen un esbós, de tu, i de mi Beauty Ja res no és perdut, la vida va seguint, fent nous camins. Passos, tots seguits, la pluja, borra les petjades que vares fer ahir. Els somriures, i els plors… Són com l’equipatge, de tots els records. Que haurà estat de tu? En el llarg passar del temps… Escric un text ben nu… Com passatges d’un estel… Beauty Els traços del destí, dibuixen un esbós, de tu, i de mi Beauty Ja res no és perdut, la vida va seguint, fent nous camins.
13.
Ma Soeur Madeleine J.m.baule 28/08/2016 Ma Soeur Madeleine, expliquem amb detall del perquè, el món es gira, i no riuen els infants. Dolors, com les espines, consciències despertant. I, moltes veus es perden, en mig de tots els clams. El temps passa de pressa, els nens es van fent grans. Caminant entre les pedres, i el fang dels oblidats. Vinc d’un llarg viatge, amb el cos molt cansat… Llargues travessies, per paratges desolats. Ma Soeur Madeleine, amb els núvols he dansat. M’he fet molts refugis, I, a l’infern, també hi he estat! Palpant moltes quimeres, anhels per realitzar… Cercant amors difícils, que tenia al costat He vist moltes cares, mirant-me en el mirall. Algunes plenes de rabia, i altres de pietat… He girat mil cops, el seny, volent-me perdonar. En els teus dolços ulls, em vull, ensimis mar. Ma Soeur Madeleine, tu saps el bé i el mal. Guiem amb els passos, ferms… Sense entrebancs! Miro cap al cel, la llum és al voltant… Sempre hi ha esperança, si el cor va bategant. Ma Soeur Madeleine, expliquem amb detall. Perquè costa tant d’entendre, quan es fa tot complicat. Sols, respirar la vida, ja és miracle, per adorar. Prego, Madeleine, encertar el meu caminar.

about

All tracks, performed and composer by:J.M.BAULE

credits

released September 22, 2015

Words and music: J.M.Baule

license

all rights reserved

tags

about

J.M.BAULE Catalunya, Spain

J.M.BAULE ES UN MUSICO MULTINTRUMENTISTA, SUS RAICES PROVIENEN DEL FOLK AMERICANO Y EL BLUES,
Influencias: Bob Dylan, The Doors, The Animals, Muddy Waters, Mississippi Fred McDowell, Donovan, Michel Polnareff, Franco Battiato, The Rolling Stones, Brian Jones, American Folk, The Moody Blues. ... more

contact / help

Contact J.M.BAULE

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Redeem code

Report this album or account

J.M.BAULE recommends:

If you like Mil i un rostres d'un exili - 2016, you may also like: