We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Miners - 2017

by J.M.Baule

supported by
/
1.
Tranquil...! 05:06
Tranquil! J.M.Baule Tranquil! Conscient! Astut! I, atent! Doncs la vida et porta proves, que no saps, Per on anar… I si doncs un pas en falç, et fots de cap. Tranquil•litat! Ja has vist! El preu! Que tenim, pel poder. Ja ningú compleix les normes més vitals. Tant s’aval! I les taules de la llei s’han allunyat, del nostre cap. Tranquil! Content! Sense pressa, de res! Perquè aquesta vida és tan sols un Flash! Descollonant! I és millor no perdre els nervis, a cada instant. Tranquil•litat! Perquè, si perds el centre, L’has de retrobar. Fest-ho mirar!
2.
Pols de mil camins (Tales Of Busker) Quasi sempre, he anat esquivant, molts dels sons, que em cridaven. Irreverents postures, davant d’un jutjat He fugit de llibres tancats, i de ciències exactes… De poemes, a on res s’entén, de tan complicat He mirat sempre la vida, com d’etern enamorat… Amb guitarra, o pulmó lliure, cantant sempre, al despertar. Son ben poques, ja les coses, de què tinc necessitat. Tan sols veure’t, prop els ulls, quan ets al meu costat. Enfilat en un blues, que de cop, m’ha pujat l’esperança… En els ritmes alegres, que em pot donar, tocar un Folk Ser un músic de vocació, amb la guitarra a l’espatlla… Sense més equipatge a dur, que un sac d’il•lusions La pols de mil camins, m’ha deixat, quasi angoixat! Esperant mil utopies, encara, els temps no han canviat! Més arrugues en el rostre, i més savi avui, que abans… Més lluny de tot striptease, Menys cabells també al cap! Estic llest ja! Sols per seguir només les meves petjades… I, prego a déu, perquè el camí, no es torni fals. I, prego a déu, perquè el camí, no es torni fals.
3.
Món fluctuant Els somnis, que sospiro Tot l’aire que jo inspiro L’alè d’un vent, que em porta grats records Cossos que s’apropen Llavis que recorren… Cercant que, es faci sempre etern l’amor. Velles enyorances Eternes esperances Precs, perquè hi hagi un món millor. Fulles ja caigudes Neguits, dels que es perden En el bosc, quan entra la tardor. Cordes estirades Per boxi’ns, i miserables Sacrificis, amb noms d’evolució. Pregàries consumades, cridant, a mans alçades, a ídols, quan s’estreny sols un botó. Rostres ben capbaixos Vanitats en els calaixos Victòries, que es varen esfumar Nous ventres prenyats Nadons treien el cap El món, és sempre fluctuant.
4.
Vidents, d’un altre més enllà! La lluna és l’emoció enyorada I el mar, el vestit més proper El Sol, és de calor i esperança Tots junts, cap als quatre elements. Desfaig mites cada dia Mites, d’abstret infant Cada matí, nous principis, veig com altres van desfilant. Com esperits que es desprenen Dels seus cossos ocupats Vells mites que semblaven I eren sols, instints per realitzar. Els meus poetes eren borratxos. Un d’ells, en la vella serp va pujar, i nadant, fins al fons de la selva, a on es confon la realitat. I en aquest riu de la consciència, Un bon dia es va ofegar. L’altre, perdut entre les tombes, amb viatges d’opi, i corbs parlant. Fronteres travessades… Entre un món, i altres distants. Amors perduts, terratrèmols morals. Solituds d’un geni, escrits amb sang. Profetes de tenebres… Vidents, d’un altre més enllà!
5.
Perduts en un nou món J.M.Baule 24/12/2016 Naixem i plorem, desconeixent tot l’entorn Les noves imatges, són sense cap breu record. Ningú ens podrà dir, el perquè som aquí… Serà la gran gesta, per anar descobrint T’ensenyaran, tot el que hauràs de dir… T’obriràs pas, per fer menys dur el camí… Perduts, en un nou món Presons, de mil passions Viatgers, a un lloc incert… D’on som, mai recordem… El dubte, és a qualsevol indret… La lluita, és l’instint que hem après… Qui pot comptar? Tot el meu respirar? Qui pot saber, el motiu, De la vida, que tinc davant! Quan ja creus que ben sol, pots caminar… Aniràs tot dret, o fent passos en fals… Creuant els mars, de tots els grans paranys… Cercant l’amor, allí a on s’hagi amagat. Creuràs que hi ha, bona i mala sort… Que sempre, ho vares poder fer millor… Perduts, en un nou món Presons, de mil passions Viatgers, a un lloc incert… D’on som, mai recordem… Arribat el moment de partir… Preguntem, que restarà de mi?… Qui pot comptar? Tot el meu respirar? Qui pot saber, el motiu, De la vida, que tinc davant!
6.
Cinc contra un - Crònica Alquímio Dalínomasturbatòria Són cinc contra un! L’agafen ben fort! Se li infla el cap, i es posa ben roig. De cop treu l’eufòria… Amb les salves del goig! Un pintor va plasmar, tots els mons reservats… Inconscients col•lectius, reflectits i pintats. Formes noves, davant… Mil i un pensaments. Sentiments de l’angoixa… I altres verbs dissidents. És obvi, que el membre, es desperta inquiet… Gran principi alquímic, d’emocions molt creixents… Desvetlla un món nou… Han nascut, altres jocs… Cercant, oasis verds… palpant, nous indrets… en la soledat, és cercat, el màxim gran plaer… Sexuals cercadors Dels millors complements Quan desvetlla el sentit… És company permanent! Amb força adolescent… Dintre, d’un breu firmament… Són cinc contra un! L’agafen ben fort! Se li infla el cap, i es posa ben roig De cop treu l’eufòria… Amb les salves del goig! Ja ho sentia el pintor… Quan parlava amb Guenón… l’univers i l’home, són la creació Cada orgasme, és viatger, i part d’un gran secret… Quan és fort el desig… Emplena el pensament. Cercant l’amor, oníricament… Primavera naixent… Que fa oblidar el llarg hivern… Són cinc contra un! L’agafen ben fort! Se li infla el cap, i es posa ben roig. De cop treu l’eufòria… Amb les salves del goig!
7.
Nena, t’has fet gran No és pas estúpid, el que sento Hi, ho puc manifestar Els canvis són per moure coses Per sempre anar enfilant. La vida quieta, sembla amable… Però no té cap encant En l’aventura de la vida Tot es anar canviant… Tot es anar canviant… Els somnis són, per fer-los vius Són tots per fer-los reals Si t’atures, just al principi… De lluny veus el final. Hi ha moltes coses, que són fluides Altres són molt distants Quan no volem, veure el monstre Se’ns apareix davant Se’ns apareix davant. La primavera, ja arriba… Les flors, són al voltant Tot sembla, un xic difícil Fins que, t’hi fots de cap La llar t’espera, sempre quieta Ara, és temps de marxar… La vida, és experiència… Nena, t’has fet gran… Nena, t’has fet gran…
8.
Diguem, qui? J.m.Baule 2017 Qui serà més fort? Per aguantar el que ha de venir Qui obrirà fronteres? Per la ment, el cor i esperit? Qui pagarà els deutes? Que s’han fet al llarg del temps Qui posarà barreres? Entre el feble, i l’inconscient. Diguem, qui? Qui obrirà consciències? Que amb el temps s’han endurit Qui portarà senyeres? Per fer un nou compromís Qui ens durà la ciència? Per ser homes tal com cal Qui tindrà la paciència? Per fer rebuig del mal. Diguem, qui? Qui portarà paraules? Que l’odi deixi lluny Les lleis sobre la taula, perquè tot estigui a punt! Qui deixarà les armes? Perquè no hi ha més enemics Qui posarà el seu cor? Amb el prec a l’infinit. Diguem, qui? Qui girarà la cara, si el diable és a prop… Qui cercarà a déu, des del seu propi interior Qui escriurà de nou, tot el fals que s’ha escrit Qui serà tan savi, com per mirar a l’infinit… Diguem, qui? Qui abraçarà la pau? Quan la guerra és a cavall Qui trencarà els llaços? De conspiracions mundials Qui guarirà el dolor? De ferides i destins Qui pot treure, els Claus per fi? De les mans del Crist… Diguem, qui?
9.
Sempre cercant, els camins d’esperança. Lluny dels enganys, d’un món que no es plany! Anem caminant, per dreceres i marges… Cercant sempre, la llum distant… Hi haurà un temps, per deixar la venjança Hi haurà moments, per poder perdonar… Quan, el dolor, ja ofegui més l’ànima, serà el temps de començar… Sempre hi ha un dia, de la darrera alba I mai sabem, si és avui, o demà… Poder estar en pau, amb els dies que passen, és tenir el cel a les mans… Ara preguem, per tots els que ploren Pels que no troben, la pau dintre seu Jutges i lleis, us ha arribat l’hora… El món, manca d’un altre temps.
10.
Quan tot és en silenci... I, l'anima, està en pau Quan reposen les ferides I, no hi ha, soroll de fons... I, no hi ha, soroll de fons... Pràctica del gran misteri, Que és fer callar el cor bressolant-lo amb veu ben baixa com si fos un nadó El silenci parla sempre la seva veu és vida i mort Vida quan ho acceptes... I, mort, si et sents sol... Ell és un gran mestre, per guarir de la por Ell et parla amb veu ben baixa... I, et diu a cau d'orella, que no ets sol El silenci té mil veus... Que parlen totes les llengües del món Ell et parla amb veu ben baixa.... I, et diu a cau d'orella, que no ets sol El silenci parla sempre La seva veu és vida i mort Vida quan ho acceptes... I, mort, si et sents sol... Quan tot és en silenci... I, l'anima, està en pau Quan reposen les ferides I, no hi ha, soroll de fons... I, no hi ha, soroll de fons...
11.
MINERS Josep Maria Baulenas 2017 En tots els temps d’història, no hi ha un espai de descans L’home, cerca de glòria, sempre amb els corbs al voltant… Fronteres travessades, del Sud cap el Nord… Terres devastades, amb el foc... Conquestes, pel domini d’altres éssers humans Les gestes són plenes de dolor… I plors d’infants. Els pocs breus temps de pau, mai han estès les seves mans Rostres de l’exili, com fantasmes caminant Miners cerca’n, tres-cents metres, cap avall… La plata i or, que mai porten la pau… El coure, el carbó i l’estany primordial… El ferro, per fer més armes, i més mal… Tant s’aval. Ningú ha trobat, la solució, per poder viure en pau. Conflicte neix amb l’home, des de temps ancestrals Miners sota la terra, arriba’n al fons dels pous… Per fer més ric, al que ja és poderós… Deixant de lluny els núvols, enrere el cel tan blau En mig de les tenebres s’obrirà… Un nou pas. Des del més fosc racó del temps, s’extrau de terra endins Amb la suor dels homes, la sang dels proscrits Molts metres sota terra, cercant metalls ben purs Diamants de reis i reines, brillen amb llum… No es llueix la consciència, ni el dolor viscut… Esclaus o jornalers, deixen la pell… I els seus alès! Miners amb els seus rostres, tenyits pel carbó Llàgrimes ben negres, desitjos cap al fons Destins que l’adversitat, deixa al marge al just! Un ric, i un altre pobre, és tot tan cru!… Esquenes doblegades, pel pes tan constant… L’estigma de la terra que us acull… Fins al final
12.
Soc piju, i canto en català Perquè a l’escola, me’l varen ensenyar Fins i tot, he gravat un bon disquet… Va molt bé, perquè tic molts padrinets Surto a les revistes estatals En el diari, entrevistes principals Tothom ja sap que tinc molt a dir! Els versos em surten com anells al dit Procuro que s’entengui, el que cantaré Protesto de tot, el que veig al carrer Visc amb els meus papàs, però aviat trionfaré. Ja en tinc legions de seguidors… El feisbuc em porta, bons honors… Al tube, hi tinc, quatre cançons El watsup, no para, és esgarrifós! Ara que he après, a cantar amb el nas Soc l’escollit pels catalans Em dic Manel, i sóc amic de totes les arts… La meva carrera és un punt i a part… És el que sempre he estimat Ja ningú ho pot dubtar Soc piju! I canto en català… Però el meu cognom és castellà
13.
El Meu Nom 04:49
I… Em diran. Quin nom tens? I, jo diré El meu nom, no és pagat! El meu nom, no és pas comprat! El meu nom, no és cap Senyera Ni és dintre de cap esfera. El meu nom, sona fort… Per qui em vol! Per qui demani el meu ajut, i sap que em faig present, si manca Per qui manqui del meu braç, per sortir-ne d’un mal pas El meu nom, s’ha fet pels camins En cada escrit, en cada poema… En cada acord, en cada riff… Que surt del cor, passant pels dits I, esdevé, un crit com pregaria, a l’infinit. El meu nom s’ha forjat de fang i argila i la lluna dels meus dies I, s’ha endurit sota el sol, En cada mirada, quan sospira… Perquè, ella sap, com sóc per dins. En cada patiment, per créixer un xic! Per ser més fort, quan tot és mesquí. I, tot I així... Em diran. Quin nom tinc? El meu nom…
14.
Camino entre cordes Passos curts, se’m obren Unes notes volen… Cap a mi… Amb els dits, faig que tinguin bon camí. Amb el vent al rostre Sentiments de sobte! Tota una experiencia… Pels sentits… M’inspira la terra, que acull el meu destí. Passos enrere, no són convenients La vida m’espera, amb els passos seguents Tota la força que pugui tindre amb mi. Cordes afinades… Sónen com uns àngels En cada impuls dels dits, toquen amb mi Escolto les ales, i els cants que omplen la nit. Entramats abstractes Normes del diable Els texits infams… no deixen sortir L’anhel del meu cor, que s’expressa, sense mentir Desfaig molts nussos al voltant D’altres cordes, que són com lligams El ser lliure, és un estat que ve de molt adins! Per entre les cordes, caminant Tots els perills, anar esquivant… Nous acords, que expressen, nous camins
15.
CALLA! CALLA! CALLA! El diari ho diu… Que? Calla! Calla! Calla! Tot conflictiu… Que? Calla! Calla! Calla! El carrer és incert… Que? Calla! Calla! Calla! Per anar tranquil… Que? Calla! Calla! Calla! Ja s’acaba el joc… Que? Calla! Calla! Calla! Tu no saps qui sóc… Que? Calla! Calla! Calla! La pàtria a on és?… Que? Calla! Calla! Calla! Si el Rei, marxés… Que? Calla! Calla! Calla! El monstre és real… Que? Calla! Calla! Calla! I, descontrolat… Que? Calla! Calla! Calla! Els nostres drets… Que? Calla! Calla! Calla! De llibertat… Que? Calla! Calla! Calla! La tele ha dit… Que? Calla! Calla! Calla! Que és molt clar l’avís… Que? Calla! Calla! Calla! Vols dir que vius?… Que? Calla! Calla! Calla! Si de tot te’n rius… Que? Calla! Calla! Calla! La guerra al front… Que? Calla! Calla! Calla! Conflicte al món… Que? Calla! Calla! Calla! Els nens, i el plor… Que? Calla! Calla! Calla! Les religions… Que? Calla! Calla! Calla! Diferenciació… Que? Calla! Calla! Calla! Dogmes de fe… Que? Calla! Calla! Calla! Si creus amb Déu… Que? Calla! Calla! Calla! O, ets un ateu… Que? Calla! Calla! Calla! Llei del terror… Que? Calla! Calla! Calla! Globalització… Que? Calla! Calla! Calla! La pau i amor… Que? Calla! Calla! Calla! Legions d’honor… Que? Calla! Calla! Calla! Vés, quin futur?… Que? Calla! Calla! Calla! Si tot ho has perdut… Que? Calla! Calla! Calla! Preguem al cel… Que? Calla! Calla! Calla! Qui ens pren el pèl?… Que? Calla! Calla! Calla!
16.
Sons... 03:48
Sons, vora del riu Sons, que l’aigua va cantant Sons, vora del mar Sons, de la pluja, als teulats Sons, de quan et sento respirar… Sons, del veïnat Sons, del tràfic circumdant Sons, de la ciutat Sons, que vénen de llocs distants Sons, de precs, clams i pietat. Sons, sons, sons… Sons, d’ocells al cel Sons, de trons, al firmament… Sons, dels vents bufant… Sons, dels jocs dels infants Sons, de molta gent parlant… Sons, de dos amants Sons, de tendres breus instants Sons, que fa el dolor… Sons, de música al voltant Sons, d’un món que està engoixat Sons, sons, sons… Sons, dels grans canons Sons, dels pobles en fam… Sons, de molts dels riures Sons, de molta gent plorant Sons, de quan els grills se’n van… Sons, de gent cridant Sons, de les lluites amb sang Sons, que es fan propers Sons, que sempre es fan estranys… Sons, que anem clonant, quan l’ahir es com demà Sons, d’un món que va girant… Sons, sons, sons
17.
Ni solta! Ni volta! J.M.Baule 2017 Ni solta! Ni volta! La saliva es gastarà. S’assecaran totes les goles, de parlar, per no callar. No alceu ja més banderes, Que han fet morir massa gent! Enlaireu les consciències! Que no pagui el just i l’innocent. Escrit és amb les vostres cares Que teniu el cor ja consumit! Les llengües, se us encallen Perquè no us resta res a dir! Són molts anys ja, de mentides De regnats, conspiracions i crims! De portar alçada l’espasa Per degollar veritats, i qui les diu! Tot gira sense fi. Repetim el que ens ensenyen Com autòmats dirigits Esperant, a què tot canvi Des de fora! Mai de dins! Ni solta! Ni volta! La saliva es gastarà. S’assecaran totes les goles, de parlar, per no callar.
18.
Corbs, als teulats! Amor meu! Ja sento que arriba S’escolten, grans trons de fons La gent s’agita i crida… Ningú s’entén, per més raons… Passem la mà per la cara, amb el tacte d’un àngel, i abracem ben fort! Diguem paraules ben dolces, que allunyin de mi, tot aquest mal son… De dolor! La pau és, estat de consciència I, és ciència, de no fer el mal Es parla d’amor, molt lleugerament Però l’odi, és ben palpant!… Guarda el meu cor, en un lloc ben profund, on resti sempre amagat. A on no hi arribin els corbs, i aus de rapinya, que hi han als teulats… És potser el vent, el que mou els corrents I ens porta, d’aquí cap enllà… La inconsciència, de qui som realment, negant un bon present… I, un bon demà. És el temps, el que mou els corrents I ens deixa enlluernats… A mercè, d’opinions inconscients Que no ens deixen veure l’avui… Ni el demà.
19.
Fum de Trens 05:04
Fum de trens A on és? I que estarà fent? Quants anys? Fa, que no ens veiem? La vida porta, per altres camins, als que es van dir un dia, adéu… Les fulles cauen, neix un altre hivern L’espera, per tornar al bon temps. I, de mentre, que estarà fent? Quines mans, toquen els seus cabells? Qui escalfa el seu llit, quan és de nit? Qui pot sentir la calor del seu pit? Un gat negre hi ha sobre el teulat, amb ulls ensimismats… Sóc lluny del trànsit, de la gran ciutat fa temps, la vaig deixar distant… Fum de trens, em venen a la ment Vivències, d’altre temps… Nits de joia, viatges per secrets, marges d’uns camins… Que vàrem fer junts, al cim… Del nostre propi paradís. A on és? I que estarà fent? A on és? A on és?
20.
Instants, moments Petits, secrets… Voler de papillon Fragments, de temps Subtils, presents… Voler de papillon Vull retornar al temps del cristall de quars… Quan la màgia era, pressa a l’ésser humà… Voldria ser, entre savis, poetes i sants… Lluny de mentides, a anys llum de tants enganys. Instants, moments D’amor, de fe… Voler de papillon Somnis, volats Instants, de pregant… Voler de papillon La vida, guarda el record de petits instants… De joia, de plors, d’encerts, i de desenganys… De nits de pluja, de matins asolellats… Abraçades d’amor, i d’amics que es van allunyar. Instants, moments Petits, secrets… Voler de papillon Fragments, de temps Subtils, presents… Voler de papillon Voler de papillon Voler de papillon
21.
There is something printed on me I do not know what it is I only know that has no name it is not a word it's a feeling of life Something that makes shudder more than the earth when created It's just love, that reaches my heart my sweet Love you're by my side I can not say anything that you do not know about me Hay algo impreso en mí que no se lo que es solamente sé que no tiene nombre no es una palabra es un sentimiento de vida Algo que hace estremecer más que la tierra al crearse Es solo el amor, que llega a mi corazón mi dulce amor tu estás a mi lado nada puedo decir que no sepas de mi
22.
Escrits al vent… Precs i laments… Quan tothom surt de les cases, per veure el mal temps. No hi ha pietats… Ni hi ha més raons… Quan les fatxes són fantotxes, no val tindre més són. Protegiu els vostres fills, de caure en mans vils… I que res, els faci perdre la son… Quan les fatxes són fantotxes, no cal desar els garrots… Hi han pres ell lloc… De la gent, d’honor… Agafant totes les cartes, per jugar els seus jocs. El fil és molt prim… I la fe, es va extingint… Quan les fatxes són fantotxes, Sempre es juga amb mala sort. Sembla que res es pot fer… Si no, seguir el seu parer… Fins que no, ens cali tot ben profund… Quan les fatxes són fantotxes, Cal estar ben a punt! Un cop farts, tots veurem, que és infame, el seu paper… Quan les fatxes són fantotxes, Cal mirar que hem de fer! I, si el cap, és ben clar… I sabem, que ens hi juguem… És posar mans a l’obra… No cal parlar-ne més!
23.
Pals de cec! 03:21
Ja be ho deia, el vell concell D’antics Mestres, molt conscients Des de molt avans, que tot naixès. Mirar amunt, cercant estels La presencia de certs Déus Poc sap l’home, que és pols d’univers Branques fines, vent de d’orient Temples d’or, amb precs de fe llum al cel, ningú sap d’on prové… No es pot lleugerament intuïr, quin és el gran secret. Entremig de tot el que s’ha escrit, és ben ocult el saber. Milers i milers d’anys, con-nectats amb molts Déus Milers i milers d’anys, oblidant d’aon varem partir. Milers i milers d’anys, Dubtant d’a on anirem… Aprenent, al llarg del temps Anem picant, amb Pals de cec I, amb prou feines vius, com invident. Ja be ho deia, el vell concell D’antics Mestres, molt conscients Des de molt avans, que tot naixès.

credits

released August 22, 2016

J.M.Baule Music

license

all rights reserved

tags

about

J.M.BAULE Catalunya, Spain

J.M.BAULE ES UN MUSICO MULTINTRUMENTISTA, SUS RAICES PROVIENEN DEL FOLK AMERICANO Y EL BLUES,
Influencias: Bob Dylan, The Doors, The Animals, Muddy Waters, Mississippi Fred McDowell, Donovan, Michel Polnareff, Franco Battiato, The Rolling Stones, Brian Jones, American Folk, The Moody Blues. ... more

contact / help

Contact J.M.BAULE

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Redeem code

Report this album or account

J.M.BAULE recommends:

If you like Miners - 2017, you may also like: