Get all 47 J.M.BAULE releases available on Bandcamp and save 50%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Saint Michel (2024), Sobre los pasos de Bob Dylan (2023/24), Rock n' Roll Age (Versiones en español), Baule Sings Buddy (En español -Inglés)), Coses de Dylan (En català) 2010, Scott Walker & The Walker Brothers (En español), Canciones de Bob Dylan en español (2022), Simon & Garfunkel (en español) 2022, and 39 more.
1. |
Tranquil...!
05:06
|
|||
Tranquil!
J.M.Baule
Tranquil!
Conscient!
Astut! I, atent!
Doncs la vida et porta proves, que no saps,
Per on anar…
I si doncs un pas en falç, et fots de cap.
Tranquil•litat!
Ja has vist!
El preu!
Que tenim, pel poder.
Ja ningú compleix les normes més vitals.
Tant s’aval!
I les taules de la llei s’han allunyat,
del nostre cap.
Tranquil!
Content!
Sense pressa, de res!
Perquè aquesta vida és tan sols un Flash!
Descollonant!
I és millor no perdre els nervis, a cada instant.
Tranquil•litat!
Perquè, si perds el centre,
L’has de retrobar.
Fest-ho mirar!
|
||||
2. |
||||
Pols de mil camins (Tales Of Busker)
Quasi sempre, he anat esquivant,
molts dels sons, que em cridaven.
Irreverents postures, davant d’un jutjat
He fugit de llibres tancats,
i de ciències exactes…
De poemes, a on res s’entén, de tan complicat
He mirat sempre la vida,
com d’etern enamorat…
Amb guitarra, o pulmó lliure, cantant sempre, al despertar.
Son ben poques, ja les coses,
de què tinc necessitat.
Tan sols veure’t, prop els ulls, quan ets al meu costat.
Enfilat en un blues, que de cop,
m’ha pujat l’esperança…
En els ritmes alegres, que em pot donar, tocar un Folk
Ser un músic de vocació,
amb la guitarra a l’espatlla…
Sense més equipatge a dur, que un sac d’il•lusions
La pols de mil camins,
m’ha deixat, quasi angoixat!
Esperant mil utopies, encara, els temps no han canviat!
Més arrugues en el rostre,
i més savi avui, que abans…
Més lluny de tot striptease, Menys cabells també al cap!
Estic llest ja! Sols per seguir
només les meves petjades…
I, prego a déu, perquè el camí, no es torni fals.
I, prego a déu, perquè el camí, no es torni fals.
|
||||
3. |
Món Fluctuant
02:35
|
|||
Món fluctuant
Els somnis, que sospiro
Tot l’aire que jo inspiro
L’alè d’un vent, que em porta grats records
Cossos que s’apropen
Llavis que recorren…
Cercant que, es faci sempre etern l’amor.
Velles enyorances
Eternes esperances
Precs, perquè hi hagi un món millor.
Fulles ja caigudes
Neguits, dels que es perden
En el bosc, quan entra la tardor.
Cordes estirades
Per boxi’ns, i miserables
Sacrificis, amb noms d’evolució.
Pregàries consumades,
cridant, a mans alçades,
a ídols, quan s’estreny sols un botó.
Rostres ben capbaixos
Vanitats en els calaixos
Victòries, que es varen esfumar
Nous ventres prenyats
Nadons treien el cap
El món, és sempre fluctuant.
|
||||
4. |
||||
Vidents, d’un altre més enllà!
La lluna és l’emoció enyorada
I el mar, el vestit més proper
El Sol, és de calor i esperança
Tots junts, cap als quatre elements.
Desfaig mites cada dia
Mites, d’abstret infant
Cada matí, nous principis,
veig com altres van desfilant.
Com esperits que es desprenen
Dels seus cossos ocupats
Vells mites que semblaven
I eren sols, instints per realitzar.
Els meus poetes eren borratxos.
Un d’ells, en la vella serp va pujar,
i nadant, fins al fons de la selva,
a on es confon la realitat.
I en aquest riu de la consciència,
Un bon dia es va ofegar.
L’altre, perdut entre les tombes,
amb viatges d’opi, i corbs parlant.
Fronteres travessades…
Entre un món, i altres distants.
Amors perduts, terratrèmols morals.
Solituds d’un geni, escrits amb sang.
Profetes de tenebres…
Vidents, d’un altre més enllà!
|
||||
5. |
Perduts en un nou món
05:19
|
|||
Perduts en un nou món
J.M.Baule 24/12/2016
Naixem i plorem, desconeixent tot l’entorn
Les noves imatges, són sense cap breu record.
Ningú ens podrà dir, el perquè som aquí…
Serà la gran gesta, per anar descobrint
T’ensenyaran, tot el que hauràs de dir…
T’obriràs pas, per fer menys dur el camí…
Perduts, en un nou món
Presons, de mil passions
Viatgers, a un lloc incert…
D’on som, mai recordem…
El dubte, és a qualsevol indret…
La lluita, és l’instint que hem après…
Qui pot comptar? Tot el meu respirar?
Qui pot saber, el motiu,
De la vida, que tinc davant!
Quan ja creus que ben sol, pots caminar…
Aniràs tot dret, o fent passos en fals…
Creuant els mars, de tots els grans paranys…
Cercant l’amor, allí a on s’hagi amagat.
Creuràs que hi ha, bona i mala sort…
Que sempre, ho vares poder fer millor…
Perduts, en un nou món
Presons, de mil passions
Viatgers, a un lloc incert…
D’on som, mai recordem…
Arribat el moment de partir…
Preguntem, que restarà de mi?…
Qui pot comptar? Tot el meu respirar?
Qui pot saber, el motiu,
De la vida, que tinc davant!
|
||||
6. |
||||
Cinc contra un - Crònica Alquímio Dalínomasturbatòria
Són cinc contra un!
L’agafen ben fort!
Se li infla el cap,
i es posa ben roig.
De cop treu l’eufòria…
Amb les salves del goig!
Un pintor va plasmar,
tots els mons reservats…
Inconscients col•lectius,
reflectits i pintats.
Formes noves, davant…
Mil i un pensaments.
Sentiments de l’angoixa…
I altres verbs dissidents.
És obvi, que el membre,
es desperta inquiet…
Gran principi alquímic,
d’emocions molt creixents…
Desvetlla un món nou…
Han nascut, altres jocs…
Cercant, oasis verds…
palpant, nous indrets…
en la soledat, és cercat,
el màxim gran plaer…
Sexuals cercadors
Dels millors complements
Quan desvetlla el sentit…
És company permanent!
Amb força adolescent…
Dintre, d’un breu firmament…
Són cinc contra un!
L’agafen ben fort!
Se li infla el cap,
i es posa ben roig
De cop treu l’eufòria…
Amb les salves del goig!
Ja ho sentia el pintor…
Quan parlava amb Guenón…
l’univers i l’home, són la creació
Cada orgasme, és viatger,
i part d’un gran secret…
Quan és fort el desig…
Emplena el pensament.
Cercant l’amor, oníricament…
Primavera naixent…
Que fa oblidar el llarg hivern…
Són cinc contra un!
L’agafen ben fort!
Se li infla el cap,
i es posa ben roig.
De cop treu l’eufòria…
Amb les salves del goig!
|
||||
7. |
Nena, t'has fet gran...
03:41
|
|||
Nena, t’has fet gran
No és pas estúpid, el que sento
Hi, ho puc manifestar
Els canvis són per moure coses
Per sempre anar enfilant.
La vida quieta, sembla amable…
Però no té cap encant
En l’aventura de la vida
Tot es anar canviant…
Tot es anar canviant…
Els somnis són, per fer-los vius
Són tots per fer-los reals
Si t’atures, just al principi…
De lluny veus el final.
Hi ha moltes coses, que són fluides
Altres són molt distants
Quan no volem, veure el monstre
Se’ns apareix davant
Se’ns apareix davant.
La primavera, ja arriba…
Les flors, són al voltant
Tot sembla, un xic difícil
Fins que, t’hi fots de cap
La llar t’espera, sempre quieta
Ara, és temps de marxar…
La vida, és experiència…
Nena, t’has fet gran…
Nena, t’has fet gran…
|
||||
8. |
Diguem... Qui?
04:42
|
|||
Diguem, qui? J.m.Baule 2017
Qui serà més fort? Per aguantar el que ha de venir
Qui obrirà fronteres? Per la ment, el cor i esperit?
Qui pagarà els deutes? Que s’han fet al llarg del temps
Qui posarà barreres? Entre el feble, i l’inconscient.
Diguem, qui?
Qui obrirà consciències? Que amb el temps s’han endurit
Qui portarà senyeres? Per fer un nou compromís
Qui ens durà la ciència? Per ser homes tal com cal
Qui tindrà la paciència? Per fer rebuig del mal.
Diguem, qui?
Qui portarà paraules? Que l’odi deixi lluny
Les lleis sobre la taula, perquè tot estigui a punt!
Qui deixarà les armes? Perquè no hi ha més enemics
Qui posarà el seu cor? Amb el prec a l’infinit.
Diguem, qui?
Qui girarà la cara, si el diable és a prop…
Qui cercarà a déu, des del seu propi interior
Qui escriurà de nou, tot el fals que s’ha escrit
Qui serà tan savi, com per mirar a l’infinit…
Diguem, qui?
Qui abraçarà la pau? Quan la guerra és a cavall
Qui trencarà els llaços? De conspiracions mundials
Qui guarirà el dolor? De ferides i destins
Qui pot treure, els Claus per fi? De les mans del Crist…
Diguem, qui?
|
||||
9. |
||||
Sempre cercant, els camins d’esperança.
Lluny dels enganys, d’un món que no es plany!
Anem caminant, per dreceres i marges…
Cercant sempre, la llum distant…
Hi haurà un temps, per deixar la venjança
Hi haurà moments, per poder perdonar…
Quan, el dolor, ja ofegui més l’ànima,
serà el temps de començar…
Sempre hi ha un dia, de la darrera alba
I mai sabem, si és avui, o demà…
Poder estar en pau, amb els dies que passen,
és tenir el cel a les mans…
Ara preguem, per tots els que ploren
Pels que no troben, la pau dintre seu
Jutges i lleis, us ha arribat l’hora…
El món, manca d’un altre temps.
|
||||
10. |
El silenci...
05:32
|
|||
Quan tot és en silenci...
I, l'anima, està en pau
Quan reposen les ferides
I, no hi ha, soroll de fons...
I, no hi ha, soroll de fons...
Pràctica del gran misteri,
Que és fer callar el cor
bressolant-lo amb veu ben baixa
com si fos un nadó
El silenci parla sempre
la seva veu és vida i mort
Vida quan ho acceptes...
I, mort, si et sents sol...
Ell és un gran mestre,
per guarir de la por
Ell et parla amb veu ben baixa...
I, et diu a cau d'orella, que no ets sol
El silenci té mil veus...
Que parlen totes les llengües del món
Ell et parla amb veu ben baixa....
I, et diu a cau d'orella, que no ets sol
El silenci parla sempre
La seva veu és vida i mort
Vida quan ho acceptes...
I, mort, si et sents sol...
Quan tot és en silenci...
I, l'anima, està en pau
Quan reposen les ferides
I, no hi ha, soroll de fons...
I, no hi ha, soroll de fons...
|
||||
11. |
Miners (Mine Worker)
04:20
|
|||
MINERS
Josep Maria Baulenas 2017
En tots els temps d’història, no hi ha un espai de descans
L’home, cerca de glòria, sempre amb els corbs al voltant…
Fronteres travessades, del Sud cap el Nord…
Terres devastades, amb el foc...
Conquestes, pel domini d’altres éssers humans
Les gestes són plenes de dolor… I plors d’infants.
Els pocs breus temps de pau, mai han estès les seves mans
Rostres de l’exili, com fantasmes caminant
Miners cerca’n, tres-cents metres, cap avall…
La plata i or, que mai porten la pau…
El coure, el carbó i l’estany primordial…
El ferro, per fer més armes, i més mal… Tant s’aval.
Ningú ha trobat, la solució, per poder viure en pau.
Conflicte neix amb l’home, des de temps ancestrals
Miners sota la terra, arriba’n al fons dels pous…
Per fer més ric, al que ja és poderós…
Deixant de lluny els núvols, enrere el cel tan blau
En mig de les tenebres s’obrirà… Un nou pas.
Des del més fosc racó del temps, s’extrau de terra endins
Amb la suor dels homes, la sang dels proscrits
Molts metres sota terra, cercant metalls ben purs
Diamants de reis i reines, brillen amb llum…
No es llueix la consciència, ni el dolor viscut…
Esclaus o jornalers, deixen la pell… I els seus alès!
Miners amb els seus rostres, tenyits pel carbó
Llàgrimes ben negres, desitjos cap al fons
Destins que l’adversitat, deixa al marge al just!
Un ric, i un altre pobre, és tot tan cru!…
Esquenes doblegades, pel pes tan constant…
L’estigma de la terra que us acull… Fins al final
|
||||
12. |
||||
Soc piju, i canto en català
Perquè a l’escola, me’l varen ensenyar
Fins i tot, he gravat un bon disquet…
Va molt bé, perquè tic molts padrinets
Surto a les revistes estatals
En el diari, entrevistes principals
Tothom ja sap que tinc molt a dir!
Els versos em surten com anells al dit
Procuro que s’entengui, el que cantaré
Protesto de tot, el que veig al carrer
Visc amb els meus papàs, però aviat trionfaré.
Ja en tinc legions de seguidors…
El feisbuc em porta, bons honors…
Al tube, hi tinc, quatre cançons
El watsup, no para, és esgarrifós!
Ara que he après, a cantar amb el nas
Soc l’escollit pels catalans
Em dic Manel, i sóc amic de totes les arts…
La meva carrera és un punt i a part…
És el que sempre he estimat
Ja ningú ho pot dubtar
Soc piju! I canto en català…
Però el meu cognom és castellà
|
||||
13. |
El Meu Nom
04:49
|
|||
I… Em diran. Quin nom tens?
I, jo diré
El meu nom, no és pagat!
El meu nom, no és pas comprat!
El meu nom, no és cap Senyera
Ni és dintre de cap esfera.
El meu nom, sona fort… Per qui em vol!
Per qui demani el meu ajut,
i sap que em faig present, si manca
Per qui manqui del meu braç,
per sortir-ne d’un mal pas
El meu nom, s’ha fet pels camins
En cada escrit,
en cada poema…
En cada acord,
en cada riff…
Que surt del cor,
passant pels dits
I, esdevé, un crit com pregaria,
a l’infinit.
El meu nom s’ha forjat de fang i argila
i la lluna dels meus dies
I, s’ha endurit sota el sol,
En cada mirada, quan sospira…
Perquè, ella sap, com sóc per dins.
En cada patiment,
per créixer un xic!
Per ser més fort,
quan tot és mesquí.
I, tot I així... Em diran. Quin nom tinc?
El meu nom…
|
||||
14. |
Camino entre cordes
03:24
|
|||
Camino entre cordes
Passos curts, se’m obren
Unes notes volen… Cap a mi…
Amb els dits, faig que tinguin bon camí.
Amb el vent al rostre
Sentiments de sobte!
Tota una experiencia… Pels sentits…
M’inspira la terra, que acull el meu destí.
Passos enrere, no són convenients
La vida m’espera, amb els passos seguents
Tota la força que pugui tindre amb mi.
Cordes afinades…
Sónen com uns àngels
En cada impuls dels dits, toquen amb mi
Escolto les ales, i els cants que omplen la nit.
Entramats abstractes
Normes del diable
Els texits infams… no deixen sortir
L’anhel del meu cor, que s’expressa, sense mentir
Desfaig molts nussos al voltant
D’altres cordes, que són com lligams
El ser lliure, és un estat que ve de molt adins!
Per entre les cordes, caminant
Tots els perills, anar esquivant…
Nous acords, que expressen, nous camins
|
||||
15. |
Calla! Calla! Calla!
04:13
|
|||
CALLA! CALLA! CALLA!
El diari ho diu… Que? Calla! Calla! Calla!
Tot conflictiu… Que? Calla! Calla! Calla!
El carrer és incert… Que? Calla! Calla! Calla!
Per anar tranquil… Que? Calla! Calla! Calla!
Ja s’acaba el joc… Que? Calla! Calla! Calla!
Tu no saps qui sóc… Que? Calla! Calla! Calla!
La pàtria a on és?… Que? Calla! Calla! Calla!
Si el Rei, marxés… Que? Calla! Calla! Calla!
El monstre és real… Que? Calla! Calla! Calla!
I, descontrolat… Que? Calla! Calla! Calla!
Els nostres drets… Que? Calla! Calla! Calla!
De llibertat… Que? Calla! Calla! Calla!
La tele ha dit… Que? Calla! Calla! Calla!
Que és molt clar l’avís… Que? Calla! Calla! Calla!
Vols dir que vius?… Que? Calla! Calla! Calla!
Si de tot te’n rius… Que? Calla! Calla! Calla!
La guerra al front… Que? Calla! Calla! Calla!
Conflicte al món… Que? Calla! Calla! Calla!
Els nens, i el plor… Que? Calla! Calla! Calla!
Les religions… Que? Calla! Calla! Calla!
Diferenciació… Que? Calla! Calla! Calla!
Dogmes de fe… Que? Calla! Calla! Calla!
Si creus amb Déu… Que? Calla! Calla! Calla!
O, ets un ateu… Que? Calla! Calla! Calla!
Llei del terror… Que? Calla! Calla! Calla!
Globalització… Que? Calla! Calla! Calla!
La pau i amor… Que? Calla! Calla! Calla!
Legions d’honor… Que? Calla! Calla! Calla!
Vés, quin futur?… Que? Calla! Calla! Calla!
Si tot ho has perdut… Que? Calla! Calla! Calla!
Preguem al cel… Que? Calla! Calla! Calla!
Qui ens pren el pèl?… Que? Calla! Calla! Calla!
|
||||
16. |
Sons...
03:48
|
|||
Sons, vora del riu
Sons, que l’aigua va cantant
Sons, vora del mar
Sons, de la pluja, als teulats
Sons, de quan et sento respirar…
Sons, del veïnat
Sons, del tràfic circumdant
Sons, de la ciutat
Sons, que vénen de llocs distants
Sons, de precs, clams i pietat.
Sons, sons, sons…
Sons, d’ocells al cel
Sons, de trons, al firmament…
Sons, dels vents bufant…
Sons, dels jocs dels infants
Sons, de molta gent parlant…
Sons, de dos amants
Sons, de tendres breus instants
Sons, que fa el dolor…
Sons, de música al voltant
Sons, d’un món que està engoixat
Sons, sons, sons…
Sons, dels grans canons
Sons, dels pobles en fam…
Sons, de molts dels riures
Sons, de molta gent plorant
Sons, de quan els grills se’n van…
Sons, de gent cridant
Sons, de les lluites amb sang
Sons, que es fan propers
Sons, que sempre es fan estranys…
Sons, que anem clonant, quan l’ahir es com demà
Sons, d’un món que va girant…
Sons, sons, sons
|
||||
17. |
Ni solta! Ni volta!
04:39
|
|||
Ni solta! Ni volta!
J.M.Baule 2017
Ni solta! Ni volta!
La saliva es gastarà.
S’assecaran totes les goles,
de parlar, per no callar.
No alceu ja més banderes,
Que han fet morir massa gent!
Enlaireu les consciències!
Que no pagui el just i l’innocent.
Escrit és amb les vostres cares
Que teniu el cor ja consumit!
Les llengües, se us encallen
Perquè no us resta res a dir!
Són molts anys ja, de mentides
De regnats, conspiracions i crims!
De portar alçada l’espasa
Per degollar veritats, i qui les diu!
Tot gira sense fi.
Repetim el que ens ensenyen
Com autòmats dirigits
Esperant, a què tot canvi
Des de fora! Mai de dins!
Ni solta! Ni volta!
La saliva es gastarà.
S’assecaran totes les goles,
de parlar, per no callar.
|
||||
18. |
Corbs als teulats
04:24
|
|||
Corbs, als teulats!
Amor meu! Ja sento que arriba
S’escolten, grans trons de fons
La gent s’agita i crida…
Ningú s’entén, per més raons…
Passem la mà per la cara, amb el tacte d’un àngel,
i abracem ben fort!
Diguem paraules ben dolces, que allunyin de mi,
tot aquest mal son… De dolor!
La pau és, estat de consciència
I, és ciència, de no fer el mal
Es parla d’amor, molt lleugerament
Però l’odi, és ben palpant!…
Guarda el meu cor, en un lloc ben profund,
on resti sempre amagat.
A on no hi arribin els corbs, i aus de rapinya,
que hi han als teulats…
És potser el vent, el que mou els corrents
I ens porta, d’aquí cap enllà…
La inconsciència, de qui som realment,
negant un bon present… I, un bon demà.
És el temps, el que mou els corrents
I ens deixa enlluernats…
A mercè, d’opinions inconscients
Que no ens deixen veure l’avui… Ni el demà.
|
||||
19. |
Fum de Trens
05:04
|
|||
Fum de trens
A on és?
I que estarà fent?
Quants anys?
Fa, que no ens veiem?
La vida porta, per altres camins,
als que es van dir un dia, adéu…
Les fulles cauen, neix un altre hivern
L’espera, per tornar al bon temps.
I, de mentre, que estarà fent?
Quines mans, toquen els seus cabells?
Qui escalfa el seu llit, quan és de nit?
Qui pot sentir la calor del seu pit?
Un gat negre hi ha sobre el teulat,
amb ulls ensimismats…
Sóc lluny del trànsit, de la gran ciutat
fa temps, la vaig deixar distant…
Fum de trens, em venen a la ment
Vivències, d’altre temps…
Nits de joia, viatges per secrets,
marges d’uns camins…
Que vàrem fer junts, al cim…
Del nostre propi paradís.
A on és?
I que estarà fent?
A on és?
A on és?
|
||||
20. |
||||
Instants, moments
Petits, secrets…
Voler de papillon
Fragments, de temps
Subtils, presents…
Voler de papillon
Vull retornar al temps del cristall de quars…
Quan la màgia era, pressa a l’ésser humà…
Voldria ser, entre savis, poetes i sants…
Lluny de mentides, a anys llum de tants enganys.
Instants, moments
D’amor, de fe…
Voler de papillon
Somnis, volats
Instants, de pregant…
Voler de papillon
La vida, guarda el record de petits instants…
De joia, de plors, d’encerts, i de desenganys…
De nits de pluja, de matins asolellats…
Abraçades d’amor, i d’amics que es van allunyar.
Instants, moments
Petits, secrets…
Voler de papillon
Fragments, de temps
Subtils, presents…
Voler de papillon
Voler de papillon
Voler de papillon
|
||||
21. |
||||
There is something
printed on me
I do not know
what it is
I only know
that has no name
it is not a word
it's a feeling of life
Something that makes
shudder more
than the earth
when created
It's just love,
that reaches my heart
my sweet Love
you're by my side
I can not say anything
that you do not know about me
Hay algo impreso en mí
que no se lo que es
solamente sé
que no tiene nombre
no es una palabra
es un sentimiento de vida
Algo que hace
estremecer más que la tierra
al crearse
Es solo el amor, que
llega a mi corazón
mi dulce amor
tu estás a mi lado
nada puedo decir
que no sepas de mi
|
||||
22. |
||||
Escrits al vent…
Precs i laments…
Quan tothom surt de les cases,
per veure el mal temps.
No hi ha pietats…
Ni hi ha més raons…
Quan les fatxes són fantotxes,
no val tindre més són.
Protegiu els vostres fills,
de caure en mans vils…
I que res, els faci perdre la son…
Quan les fatxes són fantotxes,
no cal desar els garrots…
Hi han pres ell lloc…
De la gent, d’honor…
Agafant totes les cartes,
per jugar els seus jocs.
El fil és molt prim…
I la fe, es va extingint…
Quan les fatxes són fantotxes,
Sempre es juga amb mala sort.
Sembla que res es pot fer…
Si no, seguir el seu parer…
Fins que no, ens cali tot ben profund…
Quan les fatxes són fantotxes,
Cal estar ben a punt!
Un cop farts, tots veurem,
que és infame, el seu paper…
Quan les fatxes són fantotxes,
Cal mirar que hem de fer!
I, si el cap, és ben clar…
I sabem, que ens hi juguem…
És posar mans a l’obra…
No cal parlar-ne més!
|
||||
23. |
Pals de cec!
03:21
|
|||
Ja be ho deia, el vell concell
D’antics Mestres, molt conscients
Des de molt avans, que tot naixès.
Mirar amunt, cercant estels
La presencia de certs Déus
Poc sap l’home, que és pols d’univers
Branques fines, vent de d’orient
Temples d’or, amb precs de fe
llum al cel, ningú sap d’on prové…
No es pot lleugerament intuïr,
quin és el gran secret.
Entremig de tot el que s’ha escrit,
és ben ocult el saber.
Milers i milers d’anys,
con-nectats amb molts Déus
Milers i milers d’anys,
oblidant d’aon varem partir.
Milers i milers d’anys,
Dubtant d’a on anirem…
Aprenent, al llarg del temps
Anem picant, amb Pals de cec
I, amb prou feines vius, com invident.
Ja be ho deia, el vell concell
D’antics Mestres, molt conscients
Des de molt avans, que tot naixès.
|
J.M.BAULE Catalunya, Spain
J.M.BAULE ES UN MUSICO MULTINTRUMENTISTA, SUS RAICES PROVIENEN DEL FOLK AMERICANO Y EL BLUES,
Influencias: Bob
Dylan, The Doors, The Animals, Muddy Waters, Mississippi Fred McDowell, Donovan, Michel Polnareff, Franco Battiato, The Rolling Stones, Brian Jones, American Folk, The Moody Blues.
... more
Streaming and Download help
J.M.BAULE recommends:
If you like Miners - 2017, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp