Get all 47 J.M.BAULE releases available on Bandcamp and save 50%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Saint Michel (2024), Sobre los pasos de Bob Dylan (2023/24), Rock n' Roll Age (Versiones en español), Baule Sings Buddy (En español -Inglés)), Coses de Dylan (En català) 2010, Scott Walker & The Walker Brothers (En español), Canciones de Bob Dylan en español (2022), Simon & Garfunkel (en español) 2022, and 39 more.
1. |
||||
Beyond The Horizon “Més enllà de l’horitzó”
Darrere dels núvols, amb la llum del sol…
L’arc en el cel, la vida remou.
Sota els estels, i a plena nit…
Més enllà de l’horitzó, un amor ha fugit.
Batega el meu cor,
tremola el meu pit!
Un àngel em guarda…
Jo tinc dintre, un sospir!
Molt més enllà, del perdut horitzó,
en primavera i tardor…
L’amor flueix silenciós!
Al fons de la vall, a on passa el riu,
més enllà de l’horitzó,
algú prega per tu.
M’emociona el desig, no hi puc fer res més!
Llenço troncs a les brases…
Com un ritual silent.
Molt més enllà,
de l’horitzó que es perd,
hi ha una música suau,
una carícia en el temps.
Enllà l’horitzó, hi bufa el vent de nit,
s’escolten campanes, com un suau encís.
Camino amb compte, cap al fi d’un llarg tram,
darrere muntanyes, em perdo un instant.
Enllà l’horitzó, tots els passos són lents!
Per més que m’allunyo, torno al mateix indret.
Com fosc i molt trist…
Jo ara medito en va…
I molt dèbil i cansat…
Em prenc un descans…
Molt més enllà, del perdut horitzó,
en un mar en tempesta…com perdut entre els trons.
Enllà l’horitzó, el cel és rogent…
En la llum del matí, com promesa Fidel.
Arreu de regnes antics, i de temples profunds,
enllà l’horitzó, ja cap somni és absurd!
Ara, sembla que és tard!
No ho vaig saber cuidar prou…
I la vida, i l’amor…
Aixeca’n el vol!
Enllà l’horitzó, a on el cel és tan blau
Hi ha una altra vida, per estimar-te de nou.
|
||||
2. |
||||
DOLÇA DAMA DE LES TERRES DEL SUD
“ Sad eyed, Lady of the lowlands “
( Bob Dylan - adap by: j.m. Baule
Amb la teva cara divina, de les deesses d’antics temples,
i els teus ulls com la mel, i els teus grans, savis conceptes.
El reflex d'or i plata, i la veu com un consol.
Qui, pensa, que podria posseir-te?
La mirada a l'infinit, la teva visió ancestral,
la teva pell com la seda, i el teu rostre tan sensual.
Els teus peus plens d'anells, en el terra del ritual.
Qui? Podria, amb poc, seduir-te?
Dolça dama de terres del sud,
el teu encant és la meva esclavitud.
I, set vels, mou el so lent, de tambors del desert.
I so de grills, posen el fi,
al silenci infinit.
Amb els teus vestits de gasa, i els teus llaços de setí,
les cartes es dispersen, amb el vent, que du la nit.
El pensament tan clar, com un oracle mai sentit.
Qui, pensa, que podria enganyar-te?
El teu contorn pintat, per un dolç raig de sol,
percepcions d’un món llunyà, i la teva respiració.
Com un cant de sirena, i de veu molt interior.
Qui, podria, impressionar-te?
Dolça dama de terres del sud,
el teu encant és la meva esclavitud.
I, set vels, mou el so lent, de tambors del desert.
I so de grills, posen el fi,
al silenci infinit.
Els antics reis de Tir, t'han vingut a visitar,
com a premi d'un desig, i d’un prec universal.
Duien, les pedres precioses, per fer-te un gran altar.
Qui, amb això, podria comprar-te?
Dòcils cavalls negres, i un de ben blanc!
Com records d’infantesa, guardats en un
estant.
Polseres en els braços, de gest tan vital.
I qui, podria, enamorar-te?
Dolça dama de terres del sud,
el teu encant és la meva esclavitud.
I, set vels, mou el so lent, de tambors del desert.
I so de grills, posen el fi,
al silenci infinit.
Mags i amos del temps, contemplen un gresol,
mentre creix en el teu ventre, el fruit d’un gran amor.
I una llàgrima que corre, pel teu rostre silenciós.
Qui, podria, entristir-te?
I les ombres del record, d'un film en blanc i negre,
posen música molt suau, en els somnis que es desperten.
Mentre, la gent confosa, va perduda, com espectres.
Qui, podria, de tu oblidar-se?
Dolça dama de terres del sud,
el teu encant és la meva esclavitud.
I, set vels, mou el so lent, de tambors del desert.
I so de grills, posen el fi,
al silenci infinit.
Pintors surrealistes, imprimeixen la visió,
en un món on el fred, es transforma ja en calor.
Lladres i captaires, ja adoren la teva visió.
Qui, voldria, acariciar-te?
Els profetes del futur, et resen l'oració.
Entre rimes i desitjos, cridant arreu del món.
Que s'allunyi el turment, de tant i tant dolor.
I qui, voldria, en els seus braços portar-te?
Dolça dama de terres del sud,
el teu encant és la meva esclavitud.
I, set vels, mou el so lent, de tambors del desert.
I so de grills, posen el fi,
al silenci infinit.
|
||||
3. |
||||
4. |
||||
SI LA VEUS, DIGUES-LI HOLA! (If you hear say hello!)
Bob Dylan - adap Jm.baule
Si la veus, digues-li hola!
Fa temps que se’n anar d'aquí,
ella viu en un lloc llunyà,
la primavera la va veure marxar.
Si la trobes prop de Tànger,
digues-li que jo segueixo estant bé...
que la porto sempre en la meva ment,
i mai l'oblidaré.
La tensió va arribar al final,
com sol sempre succeir.
El pensar en com se’n va anar,
encara em fa estremir,
i encara que la nostra separació,
la va portar lluny d'aquí,
jo visc sempre pres en el seu cor,
sempre la tinc present en mi.
Si prop d'ella pots estar,
fes-li un gest que vingui de mi,
sempre la vaig voler respectar,
estimant la seva llibertat,
i no, em puc mai interposar,
en la seva felicitat,
encara que les hores, siguin tristes,
sé que el temps les guarirà.
Veig a molta gent parlar,
quan camino per la ciutat,
sento el seu nom, aquí i allà,
no em puc pas acostumar...
he après a fer orelles sordes,
per no ferir més, el meu estat,
les nits les passo entre penombres,
i els dies vaig veient passar.
La lluna clara, m’envolta el sentir,
el passat retorna cap a mi.
En la ment és tot molt recent,
com si acabés de succeir,
si un dia la veus, per casualitat,
digues-li que sempre pot venir,
ja no sóc gens difícil, de trobar,
sóc més prop d'ella, avui que ahir.
|
||||
5. |
||||
Chimes Of Fredoom – Bob Dylan “Campanes de llibertat”
Adaptació de Josep Maria Baulenas – Juliol 20015
Lluny, allà a on es pon el sol
A prop, de la mitjanit…
Érem a un portal, mentre sonaven les campanes!
Com uns rajos plens de llum!
Amb més de mil destalls el so…
Eren repics, de llibertat a l’aire…
Repicant pels guerrers…
Que volen deixar, de lluitar…
Per tots els que avui marxen, amb llargues files de refugiats.
Per cada un, dels orfes infants
I per soldats desconeguts…
Els repics, eren de llibertat amb flames!
Observant per un instant
En mig de la crua ciutat
Veiem, com els murs ens oprimien.
Ressons de campanars,
De molt abans què plogués…
S’ajuntaven amb els trons de les tempestes.
Repicant pels rebels…
També pels llibertins…
Repicant pels que són pobres, I clamant cap als més rics…
Van sonant pels proscrits…
Pels que, ara són mesquins…
Els repics, eren de llibertat amb flames!
Com si fossin cops de Martell
Ressonant en l’horitzó…
El cel, era un poema, amb mil preguntes…
Les esglésies, van sonant
Ajuntant els mil ressons!
Com si fossin, rajos de llum de les consciències.
Repicant pels homes bons…
I pels vagabunds…
Sonen, pel que és al resguard, I pel que hi és al front.
Pels guardians, de l’esperit…
Pels que, són nobles o roïns…
Els repics, eren de llibertat amb flames!
Al fons de la catedral,
A on els sants, són plens de pols…
La gent resa, I prega per decència…
Ressonant per forasters…
Pels que, no poden dir res més…
Per pintors, bufons, I homes de gran ciència.
Sonen pels covards…
Sonen pels valents…
Sonen pel cec, I el sord, I pel món sencer!
Per les mares que han parit…
Per les que s’han prostituït…
Els repics, eren de llibertat amb flames!
Núvols blancs entorn del cel
Com hipnòtics elements…
Volaven, com si fossin ales d’àngel…
Reflectint llums dels estels…
En els marges dels indrets…
Que com fletxes, despuntaven cap a l’alba…
Repicant per solituds…
I pels cors trencats…
Per tots els innocents culpats, per normes immorals!
Pels que són empresonats,
Per escampar les veritats…
Els repics, eren de llibertat amb flames!
Els ingenus somrient…
Com nosaltres, fa llarg temps…
Enlluernats, pel so, i llum de flames!
Miràvem per darrer cop,
Embruixats i esgotats…
Aquells repics, que a tots ens extasiaven…
Repicant pels que han patit…
I els que són ajusticiats…
Per tots els que són ferits, i no es poden ja guarir…
Pels vius, i els que s’han mort,
Amb mil i un focs d’ inquisicions…
Els repics, eren de llibertat amb flames!
|
||||
6. |
||||
EL SIMPLE GIR DEL DESTÍ “ Simple *twist *of *fate “
Bob Dylan - *adap *Jm.*baule
Asseguts enfront del mar
I gairebé sense parlar
Ella sentia l’obscuritat, i ell es va estremir…
Fora de lloc, es va sentir de sobte
preguntant-se, el perquè? El destí gira al seu plaer.
Van caminar fins al canal
Anant confosos, recordo bé
Aturant-se en un Hotel, amb llum de neó
Varen sentir la calor nocturna
I de lluny va xiular un tren! Que el destí Giraba al seu plaer.
Sonaven suaus, uns acords distants.
Mentre anaven sota un fanal.
La resplendor els va fer veure, els seus rostres en la paret.
Varen donar l’almoina a un cec,
preguntant-se, el perquè?, i és que el destí Giraba al seu plaer.
En despertar, ja no la va trobar
Crida el seu nom, i no va respondre
Es va dir que li era igual, i va obrir el portal.
Però va sentir un buit interior
I un trencament, jo ho sé! El destí gira al seu plaer.
Es va escoltar, sols un tic-tac
és, va vestir, amb celeritat
En els núvols la va buscar, ho recordo molt bé
Fins a un temple va anar a resar
I va fer forces, amb la fe!, El destí gira al seu plaer.
Els que no saben, diuen que és un error
estar trencat, per amor
Ànimes afins, sé molt bé, que eren tots dos
Ella va néixer a la primavera
I el va ser abans o després"". El destí gira al seu plaer.
|
||||
7. |
||||
I Shall Be Released (volveré a ser libre) Bob Dylan
Adapt: j.m.baule 2014
Todo en la vida es muy cambiante…
Los caminos, se dispersan…
Recuerdo bien todos los rostros…
¡Con los miedos que los acechan!
¡Siento la luz del sol brillando!
Desde el alba hacia el ocaso…
Cualquier día! Cualquier día…
¡Me sentiré otra vez libre!
Si alguien dice protegernos…
¡Al mismo tiempo, nos vuelve esclavos!
¡Juro! ¡Que observo en las sombras!
¡A mí mismo ser reflejado!
¡Siento la luz del sol brillando!
Desde el alba hacia el ocaso…
Cualquier día! Cualquier día…
¡Me sentiré otra vez libre!
¡Aquí, en medio del gran caos!…
¡Un hombre clama su inocencia!
Jueces de rostros fríos, sin alma…
¡Dictan acordes, su sentencia!
¡Siento la luz del sol brillando!
Desde el alba hacia el ocaso…
¡Cualquier día! Cualquier día…
¡Me sentiré otra vez libre!
|
||||
8. |
||||
AMOR HIBERNAT “ Love minus Zero “
Bob Dylan - adap Jm.baule
El meu amor parla en silenci...
sense retalls de cap violència...
No té, mancança de paraules a dir,
en mig de flames de esbarzers...
I un suau, olor de roses
Amb promeses cap al cel
Em traspassa i treu el vel
Que em porta, cap a un nou mar.
En el món que somniaves…
Hi ha opinions ben oposades
Emocions d’un lloc a un altre…
Que es mouen amb gran dolor.
Visions d’un futur distant
Percepcions d'un ocàs
No hi ha triomf, ni cap fracàs
Quan fas callar el teu cap.
Sensacions de fa ja, molts anys
els grans encerts, i desenganys
Moments, que ja no són res per tu
Perquè el temps ja se’ls va endur!
El meu amor obra en silenci
Com en somnis congelant-se
Eternament acariciant-te
Per la màgia d'algun Déu.
Rumors de veus al vespre…
El vent bufa, a la finestra
Des de lluny sento les campanes
Que ressonen en el meu seny…
I jo espero les teves trucades!
Jo sempre vaig saber que aquí estaves
El meu amor és ple d'esperances
Que al gel, a la fi, fondran.
|
||||
9. |
||||
Forever young (jove per sempre)
Bob Dylan adap; Gerard quintana & Baule
Que déu et tingui al costat sempre
per ser fluid el teu destí
que l’amor portis per senyera
i el teu ànim sempre feliç.
Que puguis tocar bé els estels
pel camí que aniràs fent,
i puguis ser jove per sempre més.
Per sempre jove... Per sempre jove...
Que puguis ser... Per sempre jove
Que creixis per ser més fort
i dia a dia més sincer
ben lluny dels grans paranys
i les disfresses del teu temps.
Que no et falti mai coratge
per ser just en tot moment.
i puguis ser jove per sempre més.
Per sempre jove... Per sempre jove...
Que puguis ser... Per sempre jove
Que tinguis les mans ben hàbils
i els peus a punt per caminar
que quan canvien tots els vents
mai no caiguis de costat.
Amb el cor sempre alegre
com un tresor, poder cantar...
i puguis ser jove per sempre més.
Per sempre jove... Per sempre jove...
Que puguis ser... Per sempre jove
|
||||
10. |
||||
Farewell Angelina
(Bon viatge Angelina) Bob Dylan –
Adaptat per: Josep Mª Baulenas 19/11/2015
Bon viatge Angelina,
les campanes sonant.
Reflexos de plata,
amb sons molt distants.
Ja canten els Àngels,
Acollint-te a la llar...
Bon viatge Angelina,
la nit sembla fosca,
però hi ha llums distants.
El parlar no serveix,
i culpar-se tampoc.
Res cal demostrar,
els fets parlen sols.
Imatges llunyanes
a la vora del mar,
Bon viatge Angelina,
el cel és immens,
i t’acollirà.
Les jotes i reines,
han fugit de l’entorn,
Els jocs de la vida
són plens de soroll.
Ara corres ben lliure,
pels camps celestials,
Bon viatge Angelina,
cap al cel la pregaria,
per l’eternitat.
Mira les muntanyes,
il•luminades pel sol,
Les fulles dels arbres,
caient en tardor.
Les tristeses dels cors,
són records de l’ahir...
Bon viatge Angelina,
el cel s'estremeix,
Obrint nous camins.
Les Fades, i esperits,
estan ballant en l’entorn.
Amb tangos i cants,
per tots els herois...
I resen als morts,
pel descans que és etern,
Bon viatge Angelina,
el cel s'inunda,
de grans sentiments.
El dolor d’aquest món,
és al nostre costat.
Com un vaixell, va i ve,
com tempestes al mar.
La llum t’acompanya,
en el viatge darrer...
Bon viatge Angelina,
el cel és la pau,
no puc dir res més!
|
||||
11. |
Corrina Corrina
04:00
|
|||
Corrina, Corrina
bob dylan – adaptat per j.m.baule 2014
Corrina, Corrina,
com ha passat el temps!
Corrina, Corrina,
com ha passat el temps!
Tu has estat molt lluny nena,
a casa t’hi esperem…
Tinc un ocell que xiula!
i un altre encantador…
Tinc un ocell que xiula!
i un altre encantador…
Peró, sense tu Corrina,
Res ja te cap valor!
Corrina, Corrina,
ets dins el meu cor!
Corrina, Corrina,
Ets dins el meu cor!
Quan recordo certs dies…
No puc evitar el meu plor!
|
||||
12. |
||||
Pàgines enrere “ My Back Pages”
Bob Dylan – adap: j.m.baule 2010
Flames sortint del meu cap, fent rodar vells pensaments
Tot lligat, com un farcell, per camins i per indrets....
Ho recordo en algun lloc, doncs, el temps no passa en va.
Però, jo era molt més vell ahir
Sóc més jove avui que abans.
Tot l’odi tan compulsiu, volia esborrar
Fent retrats, sobres el destí, amb imatges ancestrals
Ombres dels aventurers, dins de somnis irreals...
Però, jo era molt més vell ahir
Sóc més jove avui que abans.
Rostres de noies, que sovint, les veia passejar
Antics herois universals, com uns Déus en pedestals
Les petjades, amb peu fals, de la creu i de la sang...
Però, jo era molt més vell ahir
Sóc més jove avui que abans.
El diàleg imposat, en escoles de l’estat
Tot tant lluny de la llibertat, amb les normes tan banals...
Igualtat! Era un no res! Sols la llei per acatar...
Però, jo era molt més vell ahir
Sóc més jove avui que abans.
Amb postura de soldat, per poder fer-me respectar
El carrer era un món distant, amb els gossos disfressats...
Les tempestes de l’entorn, com vaixells a naufragar...
Però, jo era molt més vell ahir
Sóc més jove avui que abans.
Els guardians de l’inconscient, van estar sempre al resguard
El ser noble i innocent, o bé, feble i lluny del mal
Conceptes! Dogmes! Llibres oberts, amb el sentiment tancat!
Però, jo era molt més vell ahir
Sóc més jove avui que abans.
|
||||
13. |
||||
Cap el llarg de la torre
“All along the wachtower”
Bob Dylan – Adapt: J.M.Baule
Tenen d’haver-hi mil maneres...
De canviar de direcció...
Tot és confós, per tots nosaltres,
Li va dir un lladre al bufó...
Molt seriosament parlant...
Vaig a dir-te una veritat...
Se’ns han trencat tots els esquemes...
Ja no queda honestedat.
No hi ha raó per excitar-se!
Va dir amable, el lladregot...
Jo fa molt temps que he robat...
Tots els béns, del bon cor...
La qüestió és, qui arribi primer...
S’emportarà el millor
Després passarem el barret...
I els i direm, que ens hem fos!
No hi ha cap lloc a la torre
Per cap de nosaltres dos...
Estranyes ments ens vigilen...
Especulant la raó...
El Rei, ja no pot ni somriure...
Els seus tresors, el vent es va endur
Quatre genets, ja s’apropen...!
I la tempesta, es veu de lluny
|
||||
14. |
||||
Love Sick
“Fart de l'amor”
Bob Dylan – Adaptada Per J.M. Baule 2016
Camino, pels carrers quasi deserts…
Camino, i tu ets dintre dels meus pensaments…
Amb els peus cansats, i la ment en confusió…
Els núvols ploren!
Vaig sentir! A molts homes sols plorar…
Vaig sentir, Cridar , mentir, i gemegar…
Et vaig oferir el cor, i em vas quasi destruir…
Mentre dormia!
Fart de l'amor! Però n’estic ben l'immers…
No més dolor!... Ni tampoc els seus secrets…
I veig! Amants besant-se en els prats…
I Veig! A gent ballant ben abraçats…
Els veig desfilar, en un llarg anar i venir…
Sense ombres!
Fart de l'amor! Sona un rellotge des de lluny…
No més dolor!... Ni tampoc els seus secrets…
De vegades! El silenci és com un tro…
De vegades! Voldría fugir dels meus conceptes
Podries, algun cop, parlar amb sinceritat?
Ho dubto!...
Fart de l'amor! Voldria ignorar-te per sempre …
No més dolor!... Jo tracto d'oblidar-te…
No sé què puc fer! Si la vida no la puc seguir…
Sense estar amb tu!
|
||||
15. |
||||
REFUGI EN LA TEMPESTA
“Shelter from the storm”
Bob Dylan - adap Jm.baule 2016
Fa ja algun temps,
Quan encara no era jo,
vaig venir d’un gran desert,
en estranya situació,
i una veu profunda,
va arribar al meu interior.
Va dir, jo en la tempesta,
et donaré la protecció!
Sé que aguaita un vent,
que ens mou tot el valor.
Traços de bogeria,
enmig de la raó.
I la veu la sento a prop,
i molt directa al cor.
Va dir, jo, en la tempesta,
et donaré la protecció!
No vaig dir pas res,
em vaig quedar quasi com mut.
Tot el sentiment,
transmeto en oració.
En la nit tan fosca…
Quan s’havia anat el sol.
Va dir, jo en la tempesta,
et donaré la protecció!
Estava tan cansat,
de caminar, fent rodalons,
embullat en els cicles,
D’autogeneració.
Traços d'un diluvi,
de caos i tensió.
Va dir, jo en la tempesta,
et donaré la protecció!
En aquest món inquiet,
on l'or és tota llei.
El valor, consta com glòria,
i escassa és la fe.
Lluites a foc lent,
de blancs, i de colors.
Em va dir, jo en la tempesta,
et donaré la protecció
Ens hem fet un mur,
on quasi ningú ens veu.
Paranys tan tancats,
Que no apropen a cap deu.
Comprens ja, els meus dubtes,
i la meva desesperació?
Va dir, jo en la tempesta,
et donaré la protecció!
Varen ser crus moments,
no em podia ressorgir
Tot l'ésser intern,
anava a embogir.
I els núvols tan negres,
parlaven sols un so…
Deien, jo en la tempesta,
et donaré la protecció!
Els nadons sempre ploren,
en sortir a un món nou…
Hi ha vells que sospesen,
el que varen fer de bo…
Vaig agafar les espines,
em va parlar amb amor.
Va dir, jo en la tempesta,
et donaré la protecció!
De sobte vaig girar-me,
i ella estava prop de mi.
Amb les polseres d'or,
i ulls com dos Rubís.
S'apropa amb molta gràcia,
guarint el meu cor…
Va dir, jo en la tempesta,
et donaré la protecció!
Visc als afores,
però aviat haig de venir.
Tu saps el que sento,
doncs, sempre ha estat en mi.
I, si esquinço un dia el vel,
de la clara percepció…
Va dir, jo en la tempesta,
Et donaré la protecció!
|
||||
16. |
||||
L'HOME DE L'ABRIC FOSC
( Man in the long black coat )
( Bob Dylan - adap by: J.M.Baule )
Els grills van cantant, l'aigua creixent,
vestits de seda assecants amb el vent.
Finestres obertes de bat a bat,
i troncs ben torts, després de l'huracà.
Ni una paraula, ni una nota deixà…
L'home de l’abric fosc, s’en va anar...
Per allí anava, per un recó fosc,
en el ball que va haver-hi en el vell saló.
I quan ella els seus ulls va mirar,
estaven sobtats d'un gran dolor.
Algú em va dir que la Bíblia va citar.
L'home de l’abric fosc, se‘n va anar...
Va estar parlant i va donar un sermó
Va dir que l'home mai és de tot cor.
No has de fiar-te de presència i d’honor,
solament d'estar en total atenció.
No ho vaig poder creure, tal com va passar.
L'home de l’abric fosc, se‘n va anar...
En la vida no hi ha causa de cap error,
tot succeeix per interacció.
Vida o mort és solament il•lusió.
L'home de l’abric fosc, se‘n va anar...
Boira en l'aigua, dies sense sol,
la lluna contempla la devastació.
Se sent la força, el nus i tensió,
d'un món que canvia a ritme de tro.
Ni una paraula, ni una nota d'adéu.
L'home de l’abric fosc s’en va anar...
Ni una paraula, ni una nota deixar…
L'home de l’abric fosc, s’en va anar...
|
||||
17. |
||||
"Escolta-ho en el vent" Dylan (Quintana & Batiste)
Per quants camins l'home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar, un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més, hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.
Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.
Quantes vegades podrem mirar a munt
abans d'arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu
per saber que ha mort massa gent.
Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.
Quants anys podrà, una muntanya existir
abans que l'ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de patir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens n'hem adonat.
Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.
Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.
|
||||
18. |
||||
Tal com Una dona
(Just Like a Woman)
Autor Bob Dylan - adaptación J.M.Baule 2007
No vagis mirant cap al cel,
si de nit et sents com indefens.
Tots deuen saber, que el mar és tan immens,
i ella és nua! Enmig dels quatre vents.
I li brillen, els bucles dels cabells.
I és forta!, tal com una dona, sí que ho és!
I fa l'amor com una dona.
I pateix!, com sol fer-ho una dona.
Però la nena que és, plora per dins.
La Reina Maria, va somrient.
Hauré de veure-la més sovint.
Ningú pot amagar, el plor que ve de dins,
ella es creu que, ningú pot oferir,
la mà oberta, l'anima i l'esperit.
I és forta!, tal com una dona, sí que ho és!
I fa l'amor com una dona.
I pateix!, com sol fer-ho una dona.
Però la nena que és, plora per dins.
I la pluja va seguint, mullant tots els camins,
I, jo ple de set!
I ella indiferent, se'n reia dels meus somnis,
enmig de l'hivern.
A les portes de l'infern, ja no puc pensar amb la ment,..
I ara!... He de partir,
no tinc ja raons per ser aquí.
Ella ve d'un món distant, com amics podem durar.
Un mar de dubtes, pedres i entrebancs,
han fet que, tot s'hagi acabat.
Però, enganya!, com ho fa una dona. De debò!
I fa l'amor com una dona.
I pateix!, com sol fer-ho una dona.
Però la nena que és, plora per dins.
|
||||
19. |
||||
SENYOR (Tales of yankee power)
Bob Dylan - adap Jm.baule
Senyor, Senyor, si saps cap a quin lloc anem?
Per camins, a on sempre ens perdem…
que van de l’Eden, a Armagedón?,
sembla que, ja vaig estar aquí abans jo, Senyor.
Senyor, Senyor, saps perquè ella es resguarda?
De l'oblit i la ignorància?
Després de tants segles de gran dolor?
Ja és temps, de fer lleuger el seu pes, Senyor.
El pervers vent rebufa, en la coberta superior,
les creus de ferro pengen del coll de l'agressor.
Una banda desfilant, farà música ancestral,
on ella va donar l’ànima, i es va fondre amb el
mar.
Senyor, Senyor, puc veure el meu propi rostre
i sentir, el cru l’alè del drac,
una tensió, que és molt difícil suportar,
diguem si sents el meu prec, per fi, Senyor.
El darrer que recordo, molt abans d’haver arribat,
és un tren amb viatgers, sense un destí com final.
Un gitano amb banderes blanques, i un anell amb un diamant.
Va dir; Fill… això no és cap somni, és sols la realitat!
Senyor, Senyor, saps que som durs com el ferro?
El vel, amaga sentiments que sento...
i, solament haig d'elevar-me, d'aquest lloc
transformar la incoherència en pau, Senyor.
Senyor, Senyor, dóna-li força al meu anhel
molta pau en el silenci...
Si ets amb mi, esborraré el meu el dolor....
dóna-li vida a la meva Ànima, tu, Senyor.
|
||||
20. |
||||
Trucant A les Portes Del Cel
“KNOCKIN’ ON THE HEAVEN’S DOOR “
Bob Dylan –adap: Jm. baule 2002
S'està fent molt més suau, el pes que ara portem.
No puc sentir ja tant temor.
El temps apunta clar, i puc sentir el ressò...
I, estic trucant al Cel, des del batec del meu cor.
Knock, knock, knockin' on heaven's door
Knock, knock, knockin' on heaven's door
Knock, knock, knockin' on heaven's door
Knock, knock, knockin' on heaven's door
Les armes he llençat en un pou ben profund
Els segles de lluita, no han portat el perdó.
Tots els núvols negres, vull escampar...
I, estic trucant al Cel, des del batec del meu cor.
Knock, knock, knockin' on heaven's door
Knock, knock, knockin' on heaven's door
Knock, knock, knockin' on heaven's door
Knock, knock, knockin' on heaven's door
Arribat ja el temps, d’entendre del tot.
L’absurd de lluitar, per credo o religió…
Sols la veritat, ens pot lliurar.
I, estic trucant al Cel, des del batec del meu cor.
Knock, knock, knockin' on heaven's door
Knock, knock, knockin' on heaven's door
Knock, knock, knockin' on heaven's door
Knock, knock, knockin' on heaven's door
|
||||
21. |
||||
VISIONS DE JOHANNA “ Visions of Johanna “
Bob Dylan – adap: Jm.baule
No és sols durant la nit, quan expansiones l’essència.
Ens sentim tots ben nus, enmig de la inconsciència.
I Lluïsa, recull la pluja, rentant-se el seu rostre.
Les llums tremolen per aquí i enllà.
L'estufa gemega en l’estança.
L'emissora de Folk, entra suau,
i, em convida a somiar…
Mentre Lluïsa, i el seu amant, just s’abraça’n.
I les visions de Johanna, m'envaeixen la ment.
En el jardí secret, les dones canvien íntims misteris.
De nit les noies, agafen el tren dels seus somnis.
El guardià nocturn, amb la llanterna a les seves mans.
No sap si fer llum al recó, dels desemparats.
I Lluïsa, està molt a prop teu.
Es reflecteix, en el seu mirall daurat.
Tot això, vol dir del cert…
Que Johanna, ja no és aquí…
Tensions elèctriques, marquen les seves faccions.
On les visions, de Johanna, han canviat el meu rostre
El petit captaire, viu el seu món en silenci.
Enmig de misèria, viu dintre d’un somni estèril.
I quan el nom d'ella, sona dolç en la
nit
Hi ha un petó d'un adéu cap a mi…
I unes notes, que mai no s'han escrit.
Sense paraules, els fets volen dir
Que ella ja ha partit.
Com explicar-ho? I sobretot acceptar-ho.
I les visions de Johanna, em roben el descans
Dins dels museus, s'ha embalsamat la
història
Les veus, em dicten, que estem tots dintre la roda.
Mona Lisa somriu, i em canta un blues en el meu viatge.
Sentits absurds, venen cap a mi…
Em vesteixo amb roba de captaire.
Esternuda algú en el bus…
Mentre reso a Jesús!
Els caps dels bous, plenes de joies sumèries.
I les visions de Johanna, fan que tot sigui molt real
Comentaris banals, surten de boques d’estúpids
Ens miren de gairell, perquè no som pas el que entenen.
Però com bé diu Lluïsa, tot està fora de temps…
Mentre ella es pinta els seus llavis.
I nosaltres sense saber on estem.
Amb les mans buscant les sortides.
El violí, sona’n, de matinada…
La meva consciencia, s'expandeix de pressa, gairebé va a explotar!
I la pluja i el vent, fan sonar les harmòniques.
I les visions, de Johanna, són tot el que queda ja.
|
||||
22. |
||||
LIKE A ROLLING STONE Adaptació: J.M.Baule 2015
Temps enrere, tu vesties tan bé,
I caminaves per sobre de l’altra gent… Que no és cert?
Molts cops t’havien dit, “un dia cauràs”
Tu reies, i no hi veies cap possibilitat… Que no és cert?
Et vares creure, el melic del món…
Estaves sempre, per damunt de tothom…
Ara ja no, pots riure tan fort!...
No ho veus tan fàcil, sortir-ne del sot!…
Demanant, si us plau! El menjar per un sol dia…
Que pots ara dir-me?
Que pots ara dir-me?
Sense dormir en cap lloc…
Sense tenir cap braç fort…
Estant tan fora del món…
Vares anar als millors col•legis, i més cars,
Lluint-te sempre, en Universitats… I ara què?
Ningú et va ensenyar mai, com tirar endavant…
El carrer per tu, era un món distant… Ho recordes bé?
Deies, “no em lligaré mai al vell vagabund!”
I ara depens, del seu brut tracte amb tu...
Mentre et mira, amb ulls plens de foscor…
I t’arrossegues, demanant-li un favor…
Quan tu ja li deus, mil tractes de per vida!...
Que pots ara dir-me?
Que pots ara dir-me?
Sense dormir en cap lloc…
Sense tenir cap braç fort…
Estant tan fora del món…
Conceptes, elements, i paranoies!
Crisis egocèntriques de personalitat… A qui vares estimar?
Escoltant com Ulisses les sirenes,
Entre shocks, riures i penes… Sempre amb por a caminar!
Diguem a on és ara, aquell diplomat?
Amb grans cotxes per dur-te, mentre li feies costat…
Ell es va endur, els teus millors anys…
No va ser dur? Quan et vas adonar…
Que darrere de tant luxe, tan sols ni han mentides!…
Que pots ara dir-me?
Que pots ara dir-me?
Sense dormir en cap lloc…
Sense tenir cap braç fort…
Estant tan fora del món…
Ara, ets princesa dels abandonats
I, són lluny, les festes i riures de societat… A on aniràs?
Ets una més en la gran multitud…
Sense que cap altre, s’ocupi de tu… Que pots reclamar?
Ni els anells d’or, et trauran mai del pas!
El poc que tens, ho hauràs d’empenyorar!
I arrossegar-te, en la indignitat!...
Viure d’esquena, al que eres abans…
Sent conscient de què, et creies que allò era la vida!
Que pots ara dir-me?
Que pots ara dir-me?
Sense dormir en cap lloc…
Sense tenir cap braç fort…
Estant tan fora del món…
|
||||
23. |
||||
Ella es tot sentiment “ She belongs to me”
Bob Dylan – adap j.m.baule 2010
Jo puc entendre el que ella faci, sense dubtar
Jo puc entendre el que ella faci, sense dubtar
Ella es tot sentiment, la llum en la obscuritat
Li parlo i respon, i veu tot el fons de mi
Li parlo i respon, i veu tot el fons de mi
Revelant-se sentiments, que mai podien sortir
En les nits sense lluna, posa llum en el balcó
En les nits sense lluna, posa llum en el balcó
I es dispersa tota boira, i de cop surt el sol
Els seus ulls son com miralls, reflexes del meu cor
Els seus ulls son com miralls, reflexes del meu cor
Tant sols veien-me de lluny, pot endevinar qui soc
Ella es la pedra antiga, que brilla en la tradició
Ella es la pedra antiga, que brilla en la tradició
Suaus carícies per l’Ànima, un somni sentit en color
|
||||
24. |
||||
Està be, Mare ( solament estic sagnant )
"It's allright, Ma. ( I'm only bleeding )
( Bob Dylan - adap by j.m.Baule )
Nit fosca de reflexió,
La meva ànima busca llum del Sol,
El nen clama, atenció!
Dubtes sobre qui l’atén?
Percepció de què, ja ningú comprèn!!
El rugit amenaçador,
d'un torrent destructor.
En la senda d'un desert,
algú resa una oració.
Mentre, uns moren, altres van neixent!
Llibres morts del saber.
La pietat és tenir fe.
Els savis dubten, qui és qui?
Fronteres i armes dividint.
Hi ha qui plora, i qui està rient!!
I si escoltes, un rumor,
que fa tremolar, el teu cor.
Estic jo, Mare!, Sospirant!!
Uns guanyen, molts perden.
Interessos que convenen.
Amb les sembres de discòrdia,
les collites, són de mort i eufòria.
L'odi, és la llavor que escriu l’història!
Amb paraules, no hi ha consol.
El camí es fa, amb vels de dol.
El sagrat no es troba mai,
perquè s’amaga entre paranys.
Bretxes profundes, que es van escampant!!
Els sermons, ja no valen.
Tot l’aprés no és pas bastant.
Pensaments en l'aire.
Els diners és l'important.
El que mana als altres, es creu indispensable!!
I encara que el món, vagi així,
hi ha altres portes, per les quals sortir.
Mare!, Estàs bé? Jo segueixo caminant!!
Il•lusions que es venen,
amb cartells i promeses.
Està escrit en la història,
una guanyes, altra perds.
Miratges, esborren la memòria!!
I, a tu mateix no et trobes l’ombra,
tot segueix, i et fa confondre
Penses que haurà de canviar tot,
per ser el món, d'una altra mena.
I no serà, fins que el teu sentit, estigui alerta!!
Saps bé, que no hi ha certeses,
res és com t'ho fan veure.
Dins d'un pou ben profund,
la veritat és presonera.
L'orgull!, I el clam de la llarga espera!!
I encara que, hi ha lleis per a tots,
Jo no crec, en les seves receptes.
Mare!, Jo no vaig en aquesta senda!!
El respecte és entelèquia.
Peixos morts en la sèquia.
Ja bateguen les banderes,
que precedeixen a la guerra.
L'horror! Està estampat en elles!!
Mentre el diable al•lega,
que és just estar sense treva.
I que amb Déu, lluny de la terra,
pot tallar tots els caps,
de qui ens causa, motius de tantes queixes!!
Presos podrint-se en les cel•les,
expiant tots els pecats,
que, el món sencer, porta a l’esquena.
Prega, pels oblidats!!
El jutge, ja va dictar la sentència!!
No em sosté ja el rancor,
ni la falsa moderació.
Mare! És just, que així ho entenguis!!
Uns, tempten a la sort,
mentre uns altres, sembren mort.
La consciència és oprimida.
El sexe, és qüestió de vida.
Ningú creu, que tot vagi a la deriva!!
Els que clamen, els drets justos,
són tractats, com delinqüents.
El poder, en mans de bojos,
que, es rendeixen al poder
Gloria a Déu!! Valgui'ns el Cel!!
Tombes, d'homes caiguts,
en les gestes de vençuts.
La pobresa, està creada,
per a excusar el gran fàstic.
Gana!, misèria! i càstig!!
Si el que penso, poguessin jutjar,
el meu cap, de segur cauria.
Està bé mare!, jo avui, aposto per la vida!!
|
J.M.BAULE Catalunya, Spain
J.M.BAULE ES UN MUSICO MULTINTRUMENTISTA, SUS RAICES PROVIENEN DEL FOLK AMERICANO Y EL BLUES,
Influencias: Bob
Dylan, The Doors, The Animals, Muddy Waters, Mississippi Fred McDowell, Donovan, Michel Polnareff, Franco Battiato, The Rolling Stones, Brian Jones, American Folk, The Moody Blues.
... more
Streaming and Download help
J.M.BAULE recommends:
If you like 9 &10th Dylan Experience - 2016 (En catalán), you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp